Cíclica

Un relat de: Xantalam

En un càntic esllanguit, o en un plor,
brolles nua, infantada del cel,
del tot despresa,
despullada, forana a les lleis dels homes.
Mai res no t'engavanya
-ni tan sols la pell
et subjecta, et conté, et domina-
ni res no et lliga;
i espellada tota t'escoles,
et buides, degotes, t'escampes...,
avances i arribes íntegra,
dissolta i pura.
Al final.

Gota a gota et dessagnes, saliques
en un toll d'aigua, et negues
en tu mateixa, t'evapores,
t'eleves, ressuscites, inexplicablement
reneixes, oh miracle!
I retornes a brollar en plor i càntic.


Comentaris

  • quina fantasia tan evocadora, Xantalam...[Ofensiu]
    teresa serramia | 26-03-2011

    m'encanta com, amb unes poques paraules, dibuixes aquest viatge per "l'esdevenir" i el "desaparèixer" d'una manera tan delicada i exquisida...La natura que és amb nosatres ens ho ensenya...deixar que el sol ens evapori i que la capa d'aire fred ens condensi i tornem a ploure, plorant, rient sota un sol esplendent que ens travessa fet arc de Sant martí: que fascinant...

  • Oms | 05-01-2011

    Amb un vocabulari cuidat i precís aconsegueixes unes imatges molt belles ( sobretot en un primer i brillant paràgraf ) El tema és senzill, però com que amagues una estona la identitat del protagonista aconsegueixes donar un punt ( just i suau ) de misteri.

    M'enrrotllo massa, el que et volia dir és que m'ha agradat força.

  • La vida és cíclica[Ofensiu]
    Frèdia | 29-12-2010

    Tal com tu dius amb tanta saviesa en aquest poema. M'imagino que et refereixes a l'aigua (brolles, t'escoles, degotes, et negues, t'evapores...) com a metàfora de vida. I ho fas amb unes imatges molt ben trobades, amb un lèxic molt acurat, minuciós, que té la virtut afegida d'oferir una sonoritat líquida, com l'aigua, gràcies a l'abundància d'eles, i vibrant, gràcies a la contundència de les erres: ressuscites, reneixes, retornes a brollar... per completar el cicle vital. Un càntic preciós, Empar!
    Un any també ve a ser com una mena de cicle, i per aquest any 2111 et desitjo el millor. Una abraçada.

  • Savi càntic[Ofensiu]
    franz appa | 19-12-2010

    Càntic a la vida, un plor enèrgicament serè, o serenament enèrgic.
    Es nota el rerefons reflexiu, la saviesa, no només d'ordir el poema, sinó d'abraçar la vida.
    Enhorabona,
    franz

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

589 Comentaris

116559 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic