Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

Tarragona,

42 Relats, 326 Comentaris
77168 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.

Últims relats de BARBABLAVA

Últims comentaris de l'autor

  • BARBABLAVA | 08-03-2009 | Valoració: 10

    Trobo que el títol és molt adient.
    Sobre el poema, crec que s'hi mesclen els gustos i això m'agrada, l'anhel de l'amor, somiat i el desencís. La prunera, amb la tinta dels somnis és com una planta carnívora o verinosa, una trampa per a enxampar l'amor.
    Potser no funciona per aquest desesper i pel fet de creure en el fracàs abans de que passi l'acció...
    El títol ho augura tot.

    És interessant i original anar provant coses noves, tant amb la poesia com amb la vida.

    La teva biografia també m'agrada.

    Continua escrivint, jo trobo també a faltar un munt de gent de qui m'encantava llegir els seus relats però han desaparegut en la seva immensa majoria. Vés a saber, potser han canviat de nom o potser no tenen res a dir, o potser no en aquesta pàgina. Vés a saber...

    Una abraçada!

  • BARBABLAVA | 13-07-2007

    Hola!

    El caos no ha de ser negatiu per naturalesa, encara que el que tu descrius sembla que ho és...

    De totes maneres, i per cercar algun aspecte positiu sobre tot això, segurament, en sortir d'aquest caos, una llum lúcida et farà com de mainadera i et rentarà els plats i la roba i t'acotxarà, contagiant-te una serena disciplina que almenys al principi t'anirà bé (com una til·la) per allunyar-te d'aquest desordre corrupte i emmetzinat que m'acabes de transmetre...

    Jo també m'hauré d'aclarir les idees... després d'aquest relat contagiós!

    Fins aviat (o tard)!

  • BARBABLAVA | 17-10-2006 | Valoració: 10

    molt cruel! És com caminar per la corda fluixa, o imaginar-se caient al buit, és com volar sense paracaigudes o com quedar-se sol.
    De vegades, quan sentim aquesta sensació, ens agafem al primer que trobem...
    Seria un gran error que una costum mediocre ens engarjolés els desitjos! Llavors canviaríem vertigen per claustrofòbia...

    M'ha agradat com expresses aquest vertigen que sents!

  • BARBABLAVA | 17-10-2006 | Valoració: 10

    Espero que hagis begut molta llum...
    De fet tant el títol com el text estan carregats de llum, de fet ho estan literalment i metafòrica...
    M'ha encantat, perquè és com aquells grans escrits on hi surten les paraules exactes als moments exactes.

    Per cert, trobo que té molta força (je,je)!

  • BARBABLAVA | 17-10-2006 | Valoració: 10

    ... són petits contes fantàstics, petites peces traballades artesanalmnet, on els més petits detalls hi rellueixen plens de màgia... Com en "aquell bar" màgic que ja mai oblidareu!

  • BARBABLAVA | 17-10-2006 | Valoració: 10

    La tardor és el prel·ludi del gel, del gel de l'hivern, de la solitud, de vegades. De llegir-se un mateix quan ningú ronda per cap lletra...
    Per això quan arriba la tardor a l'artista, les línies direccionals que el guiaven es queden en "suspense", les paraules continuen en els llibres però les neurones dubitatives temen la malenconia que els està per arribar...

    "Quan em llegies" reflexa les temporades ciclíques de baixades i pujades que tenim molts d'artistes (no sé si m'hi puc incloure), els canvis de temps que irremeiablement es reflexen tant en les personalitats llunàtiques dels creadors, la llosa dels records que ens "tapia" en els moments de solitud per fer-nos incapaços de capturar cap altre pensament...

    Tot això queda plasmat en el teu relat, i a més d'una manera magistral (encara que s'hi barregen moltes coses en poques línies)!

    Feia temps que no llegia res d'RC, potser ´per això el teu títol m'ha atret!

  • BARBABLAVA | 14-08-2006

    ... el teu fairplay...
    Tens una manera molt honesta de jugar a fer poesia.
    Com ja han dit per baix, paraules senzilles al lloc adient, una manera màgica de fer fàcil el difícil, que és arribar encara més enllà de deixar difícil el difícil, amb què alguns autors "academicistes" s'entesten.

    Per cert, jo tampoc t'havia llegit mai i també m'he endut una dolça sorpresa.

    Sobre aquest Fairplay, espero que continui essent un joc tan emocionant com sembla...

    Fins aviat!

  • BARBABLAVA | 14-08-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu poema, perquè justament desprèn aquest perfum evanescent, com d'allò que no es pot tocar, o com d'aquella relació que no pot ser perquè quan la toques diu "adéu".

    Crec que queda la idea, per tant, molt reforçada.
    Cada vers li dóna més força a aquesta intangibilitat, i m'ha encantat el verb nou "inexisitr"... jo de tant en tant també m'invento paraules.

  • BARBABLAVA | 22-07-2006 | Valoració: 10

    i la que amb cinc lletres descriu més exactament l'essència del que per a mi hauria de ser la poesia, és aquesta paraula amb la qual tu has batejat aquest poema: MÀGIA.
    Jo també he escrit algun poema comparant la poesia amb la màgia, doncs és treure't de la xistera allò que abans no existia o com a molt corria latent per la proveta del cervell.
    El poema m'agrada perquè és d'aquells que sembla senzill i no ho és tant, amb frases que rompren, i tot i això entra tant bé com un gotet de vi rosat d'agulla en un dia massa assolellat d'aquest juliol. Un poema que assedega, un xarrupet de frescor entre tantes suors de temes tant suats.

    Per cert, les persones com nosaltres, el dia que deixem de néixer, morirem.

    Ah! I felicitats pels premis! El d'un quart de milió, eren d'euros? Ja m'invitaràs a un poema amb lletres d'or d'aquests que segurament també deus saber cosir.

    Fins aviat!

  • BARBABLAVA | 03-06-2006

    Hola Rosa!

    Com estic malalt esgarrapo temps al temps per llegir-te coses que encara no t'havia llegit... És que darrerament estic molt enfeinat perquè ara faig de professor (a tallers d'ocupació) i és la primera vegada que ho faig, per tant necessito molta dedicació... (sí, tallo el rotllo)... només vull agrair-te els teus comentaris que ben segur faran que un dia o altre em digni a tornar a escriure, que ja me'n moro de ganes...

    I comentar-te que "el seu únic desig" només era escriure poesia, i que m'he sentit identificat en tot els estats per què passa el teu protagonista, menys en el de l'extrem de fugir amb tan poca elegància dels problemes; doncs menys la mort, tot té solució...
    M'ha agradat molt.
    La sensibilitat i el suïcidi estan estretament lligats, com la sensibilitat i les malalties mentals...
    Un bon exemple d'això és una poetessa fulminant que es va suicidar, l'argentina Alejandra Pizarnik, val la pena llegir-la, però té poemes molts tristos...

    Bé Rosa,
    roses i petons!



  • BARBABLAVA | 13-04-2006 | Valoració: 10

    amb Llibre, semblen paraules senzilles (no ho són), desfilant laberints de sentiments.
    Quan acabes de llegir poemes com aquest teu, es manté per uns segons la sensació d'exactitud, de no faltar-hi ni sobrar-hi cap detall i de que cada paraula ha estat emprada adientment i d'una estricta selecció n'ha sortit l'escollida. Tot est[a al moment i al lloc adequat...
    D'ona goig llegir poemes com el teu.

    I 'es que poca gent sap fer que allo tant dif'icil sembli tant facil!

  • BARBABLAVA | 13-04-2006 | Valoració: 10

    És realment admirable la intriga aquesta que sols crear en gran part dels teus escrits...
    Realment, en un principi pensava que es tractava d'un poema d'amor.
    Més tard quan he vist que parlaves de les teves dues parts, he entès que es tractava d'un poema d'amor i d'odi. A més a més, amb un bon aprofundiment sobre el tema, i exagerant-lo en la justa mesura, a part de tractant les paraules amb exactitud i amb el maquillatge adequat, perquè tot quedi com un altre gran poema.

    Felicitats!

    Continua escrivint, que m'encanta.

    Llàstima que jo no tinc darrerament gaire temps per fer-ho. Altres eren temps més feliços...
    Però tant bon punt trobi un tros de rellotge i un momentet d'inspiració...

  • BARBABLAVA | 13-04-2006

    aquesta mescla de sensacions m'has transmès.
    Nicaragua, com tantes altres terres, deu ser una terra de clarobscurs, on es pot apreciar amb més nitidesa la brillantor de les flors (il·lusions) que neixen entre la brossa.
    No hi ets, però llegint-ho, t'ho imagines, i també t'imagines aquesta punta de ràbia, a causa de les injustícies que has sabut.

    Una abraçada, Anna!

  • BARBABLAVA | 02-01-2006 | Valoració: 10

    i està com sempre a l'alçada de tots els que t'he llegit, molt alt. Tot i el to greu i malenconiós que destil·la. Amb una metàfora final, del teu estil, acabant de fer sentir a la pell, tot el que abans havies dit, com un cop mortal perquè la sensibilitat dels altres caigui rendida a cada teu nou escrit.
    Espero que tu continuïs escrivint i jo llegint!

  • BARBABLAVA | 02-01-2006 | Valoració: 10

    Molt ben escrit i descrit! De vegades les persones ens anticipem als fets, alguna cosa ens diu el que passarà, una intuició masculina o femenina (no hi ha gèneres per això) ens avisa de l'esdevenidor. De vegades es veu a fora, en el temps, però de vegades es veu, a dins, al cervell.
    De fet, diuen que els poetes som visionaris, podem veure més enllà de les coses. I tu, ho constates. Per tant, aprofitem el do, amic!