VOTACIONS DEL MELOREPTE 248 "UNE BELLE HISTOIRE"

Podeu votar els dos poemes que us agradin més dels quatre que s'han presentat.
Teniu temps fins dimarts 8 de Juliol al vespre a les 23 o 24 hores més o menys.
Gràcies per participar.



1.-Estiu

L’estiu és un mar calent, una escalfor que es propaga,
un aire suau i breu que enjogassat s’enrialla.
L’estiu és camí de camps, camí de bosc de pinassa,
a frec espurneja el mar de sol roig i exuberància.

L’estiu és tarda punyent que fa enrojolar la cara,
ferma el cos i el sentiment de desig feliç d’un altre.
L’estiu és temps de cremor, finestres on corre l’aire,
esclat rialler, sentor de joventut començada.

L’estiu és respir profund a tocar de flors i albades,
la festa del temps nocturn ple de joies i besades,
passió que no s’esmuny quan la tardor fa la passa.

L’estiu és essència al ple de frisances i trobades,
de cruixits de seda al cel, de sentides serenates
i d’estremiments de pell d’una vida inacabable.


2.-Paràmetres (o Clavícules)


Has conegut el delit per les teves clavícules,
Aquesta folla fam que em duu al regne càlid
De la teva esquena? Cal dir-te els paràmetres
De l'incendi que m'aclapara quan apareixes?

Gaudeixes recol·lectant les paraules extàtiques
Que se sembren en els meus llavis quan besar-te
És la solució a l'ofec? Desvetlles la meva ànima,
Quasi humana, en el centre exacte del teu ventre?

Has reconegut l'ànsia i el desesper de la matinada
En els meus ulls, abans del truc, quan la magnòlia
Es vaticina oberta i esplendorosa? Saps que desitges?

Frueixes fremint en el futur precís i cert de la carícia
Que es traça en els capcirons? O invoques la saliva
I el mossec, o viceversa, per bastir-nos una bella història?




3.-Amor foll

Era tan feliç
enmig de la boira
amb la meva vaca
i la meva llar

Les mans de la mare
tendres i rasposes
hui m’acomiadaren
arran de camí

Allí vaig trovar-te
terra assolellada
el somriure ample
cabellera d’or

Dies de disbauxa
nits sense final
vaig enamorar-me
com un col•legial

Dius que vols que pensi
en les grans banderes
d’aquells qui pateixen
guerra, fam i por

Però no puc pensar-hi
quan el cor em sagna
sento la ferida
del teu abandó

Ara sols em queda
mirar cap al sud
i una ampolla buida
companya fidel.



4.-Niuades

Calor abrusada d’estiu xardorós,
nien els ocells a les altes branques
gronxats per un vent jove i glamorós
en l’enteixinat de les fulles àuries.

Volen lleugers, feliços de ser al món,
amb el seu increïble solc de l’aire.
A la nit la lluna cova al cel l’amor
Perquè res malmeti els seus éssers fràgils.