Repte Clàssic DCLXXXIII (683): Núvols (els comentaris i el veredicte finalment...)

Argh, va fer ell, de Tanganika

Un cop més, l'estil surrealista de la Lídia és present en els seus tres relats, de la mà de la Tanganika, la touchyourbottom i la Mena Guiga. No és una crítica, és una floreta més aviat. Amb les primeres línies, i els diàlegs que ens ofereix, ja sabem de qui es tracta. I això és positiu, sens dubte. Les trames són trossos de moments intimistes i quotidians on es barregen els elements de la realitat i de la fantasia, amb frases juganeres que es diverteixen tot canviant lletres i formant-ne noves paraules inventades, que comprenem sense problemes dins del context.
Les tres històries són originals i llisquen mentre es llegeixen de forma amena i sense voler entendre mass tot plegat. Perquè, de vegades, cal gaudir només d'allò que es llegeix.

Gràcies per la triple aportació, sempre benvinguda.

HODEI, de Toni Santana

El text d'en Toni es localitza a Euskadi, amb les seves tradicions i les seves creences —des de la Mari al landetxe, passant per Hodei, la destral amb la fulla asenyalant cap als núvols—. La força de la Natura, amb el toc d'erotisme a darrera hora sota els llençols, s'imposa com gairebé sempre. Per molt que mirin de barrar-li el pas o de crear entrebancs fins al seu propòsit.

Bon text, amb molts núvols en ell. Gràcies!


Condició necessària però no suficient, de Joan Colom

L'anècdota universitària i aquell germen que comença a germinar gràcies a un bon professor. Les dades ens ajuden a fer encara més versemblant i realista l'anècdota, tot i que al final la carrera no serveixi per a assolir unes fites en el terreny professional. Una prosa acurada i precisa, un bon exemple d'un relat planer i gens sofisticat que arriba a qui el llegeixi. Sense un llenguatge rocambolesc ni una trama complexa.

Bona feina, i gràcies per la participació.


Traïdora, de gypsy

L'Holocaust vist pels ulls aris d'una alemanya, amb un pes en la consciència que no l'abandona en cap moment. Es palpa aquesta angoixa de viure d'aquesta manera: saber i veure sense poder parlar-ho o denunciar-ho. Sentir com hi ha qui treu pit en aquest extermini i gairebé el justifica amb fal·làcies que són cregudes sense posar-les en dubte. Una prosa de l'entranya, com acostuma a fer-ho la gypsy. Gràcies!


I el veredicte recaurà en aquest darrer text, el de la zíngara. Per crear uns núvols bells de tan tangibles i cruels. Una gran feina, i una bona forma d'esperonar la poeta i escriptora que duu ben endins.


d.