L'agre regust de la derrota

El regust agre de la derrota.


Els metges estem acostumats a la derrota, els pacients se'ns moren o es cronifiquen, hi ha diagnòstics que equivoquem o que mai acaben de concretar-se, la gent no segueix els consells dietètics, d'exercici o d'estil de vida que els donem, els tractaments els fan malament....

En el meu camp actual, la salut pública, també ens trobem sovint amb decepcions: campanyes costoses que semblen no servir per a res, inspeccions repetides que no aconseguixen que els establiments alimentaris millorin, problemes absurds de salubritat ...

Tot i això, estar acostumat a la derrota o a fer tasques amb una efectivitat escassa, el que m'ha passat (ens ha passat) els darrers mesos resulta força dolorós.

Vam començar, treballo a l'ajuntament d'un poble d'uns 14.000 habitants, un programa de prevenció de la mutilació genital femenina. Un programa transversal: serveis socials, igualtat, salut pública municipal, pediatria del CAP, els mossos...La primera decepció fou que alguns dels que havien de participar posaven pegues i no veien que “ells haguessin de fer aquesta feina”... tot i que era la seva pròpia organització (l'ICS) els que establia el protocol. Ho explico una mica perquè si no em sembla que no s'entén: l'ICS estableix que els pares de nenes de famílies de Gàmbia, Senegal, .... han de signar una carta manifestant que han estat informats que la mutilació és un delicte i que si els hi fan poden acabar a la presó. I comprometent-se a no fer-ho. Això han de ser els pediatres/ puericultores qui ho ha de demanar, aprofitant una revisió anual o de vacunes. I alguna d'aquestes professionals no creia que fos feina seva.

Però a part d'aquest primer desengany, un cop el programa s'ha posat en marxa: detecció de famílies en risc, contactar-hi, revisions, proposta per signar la carta... el resultat ha estat pitjor. Vam detectar mitja dotzena de famílies amb nenes i que venien d'aquests països (una feina detectivesca perquè sovint l'empadronament i la realitat no tenen res a veure) i les pediatres les han anat convocant per a una revisió. El resultat ha estat una sorpresa decebedora i dolorosa: la major part de les nenes ja estan mutilades. I encara una altra batalla perduda: convocats els pares i amb una traductora/mediadora cultural al davant no manifesten cap penediment ni volen entendre que el que han fet perjudica les seves filles i és un delicte. És més es desentenen explicant que és el seu costum, que ho gestionen la gent gran de la família (normalment l'àvia paterna) i que no tenen cap interès en què això canviï.

Ara mateix hi ha alguna nena d'aquestes en risc que està al seu país i que segur que torna mutilada i un bebè de mesos .el pare del qual ha signat confirmant que sap que és il·legal i que pot acabar a la presó. Tot i això no confiem en salvar aquesta nena.

L'única esperança és que surti aviat el resultat del judici per mutilació que ha tingut lloc a Terol i que condemnin efectivament als pares a una pena de presó. Creiem que una notícia com aquesta serà un instrument més efectiu que tota la informació, educació, mediació, compromisos signants....Però de moment el regust de la derrota és molt desagradable.

G.