Detall intervenció

EL REPTE XXXV

Intervenció de: pèrdix | 13-10-2005


Tema: "Cada casa és un món i cadascú se sap lo seu"
(el "lo" espero que no crei polèmica, però s'enten el sentit del tema... no?)

Paraules clau: optimisme, sabó, sabatilla, rellotge

Extensió: 200 paraules. Valoro la capacitat de posar el nombre exacte de paraules.

Termini: fins demà a les 23:15

Premi: qui no el conegui, aquí estic jo per a aclarir-ho

apa, animeu-vos!



Respostes

  • RE: EL REPTE XXXV
    Alorma | 13/10/2005 a les 23:19

    osatia perdix... sort q en mandalf ha demanat q fos facil e...

    no se si em veure en cor de escriure un repte aixi(jo ja tinc tema per si guanyuXD)
    • RE: RE: EL REPTE XXXV el lo
      Conxa Forteza | 13/10/2005 a les 23:25

      és lo meu, i com a curiositat avui llegia unes narracions de Victor Català i sense problemes de "normalització pompeiana" empra el "lo".
  • DUBTE
    Alorma | 13/10/2005 a les 23:39

    perdix...

    a vere yo el tema casi l'entenc pero no del tot.. o podries explciar un amica millor noi/a?
    • RE: Repte XXXV, au ...
      Conxa Forteza | 14/10/2005 a les 00:02

      Potser que cada casa sigui un món i cadascú sàpiga lo seu, però jo encara no ho sé. Amb optimisme cerc el sabó i ningú m'havia avisat que s'havia acabat i davall la dutxa al hivern prem l'ampolla i surt aigua ben freda, perquè el darrer que el va utilitzar, per fer-lo retre hi va posar aigua del grifo. Arrib a ca meva cansada de la feina i amb l'ull de poll que treu foc i només trob una sabatilla. Mir per tot i les restes de l'altra compareix entre els coixins del sofà i feta fils: el ca se l'ha menjada.
      No tenc rellotge, fa temps que vaig desistir de emprar-lo. El del meu padrí que era d'or, vaig tenir la debilitat de donar-lo al meu ex i només m'ha quedat com a record la papereta de la casa de "empeños" caducada. Comprava rellotges als xinesos però sempre feia tard i vaig decidir anar amb el sol i els dies ennigulats mirar de reüll els canells de la gent que en duu. Per despertador tenc el mòbil amb la música de "Que viva espanya" i vos assegur que res més bo per botar del llit disparada per aturar-lo ....


  • RE: EL REPTE XXXV ...vinga
    Màndalf | 14/10/2005 a les 00:25

    - Renoi, Mahoma, feia dies que no et veia. On t'havies posat? Reservant verges pels que moren resant de cara a la Meca, potser?... Ah, ah, ah

    - Mite'l! Si és el salva-mons del Jesuset! Enhorabona pel nou representant, ja l'he vist amb sabatilles per Internet! Ah, ah, ah

    - Escolta, carallot,... una cosa ara que me'n recordo, no entenc com vas ser tant poca-solta de prohibir a la pobra gent menjar porc. Es que no has provat mai la botifarra de Vic, la sobrassada de Mallorca i el pernil 3 jotes, encantat del turbant?

    - Mira qui parla! I l'invent de l'infern no va ser vostre, pallús? S'ha de tenir collons per fer viure a la gent tota la vida amb l'ai al cor de si em socarraré o no em socarraré per tota l'eternitat,... En un atac d'optimisme em faig una palleta, la palmo, i ala!...cap al foc etern! Genial!

    - Va ser el meu pare,....

    - Res! Això és dels tres!

    - Doncs mira, saps que et dic? A casa nostra fins els gossos porten rellotge,... Que cada casa és un món i cadascú se sap lo seu! Me'n vaig a comprar sabó per la corona!

  • Enveja
    pivotatomic | 14/10/2005 a les 09:38

    Mentre escolta la ràdio fluixeta, el vell del 1er. 2ª se sent sol. La seva dona morí l'any passat i els fills no venen mai. Es pren el pot sencer de pastilles que prometen un son tranquil i enveja, per darrer cop, el bullici del 2on 2ª.

    La mare del 2on 2ª no aguanta més. Tres fills hiperactius i un marit catatònic han destruït la seva resistència. Mentre els nens destrossen la casa davant l'apatia paterna, marxa per no tornar. Al replà es troba amb el noi guapo del 3er 2ª i enveja la seva vida, sense responsabilitats.

    El noi guapo del 3er 2ª rebutja entrar a l'ascensor i segueix baixant a peu. Ocultar la seva homosexualitat l'obsessiona i el fa evitar qualsevol contacte que no sigui estrictament necessari. Al portal, deixa passar la noia prima del 1er. 1ª, de qui enveja la seva perenne serenitat.

    La noia prima del 1er. 1ª tanca la porta de casa i corre al lavabo. Mentre vomita l'esmorzar, com tot el que menja, enveja el nen gras del 2on. 1ª, que està com una bola i sempre riu. Ignora el que s'estripa dins seu cada vegada que els companys de classe li criden "Booooombaaaa!".
    • Enveja (casi que hi poso les paraules clau (sic!)...)
      pivotatomic | 14/10/2005 a les 09:56

      Mentre troba un forat nou a la sabatilla, el vell del 1er. 2ª se sent sol. La dona morí l'any passat i els fills no venen mai. Es pren el pot sencer de pastilles per dormir i enveja, per darrer cop, el bullici del 2on 2ª.

      La mare del 2on 2ª no aguanta més. Tres fills hiperactius i un marit catatònic han destruït la seva resistència. Mentre els nens destrossen el rellotge de l'avi davant l'apatia paterna, marxa per no tornar. Al replà hi troba el noi guapo del 3er 2ª i enveja la seva vida, sense responsabilitats.

      El noi guapo del 3er 2ª rebutja entrar a l'ascensor i segueix baixant a peu. Ocultar la seva homosexualitat l'obsessiona i el fa evitar qualsevol contacte innecessari. Al portal, deixa passar la noia prima del 1er. 1ª, a qui enveja el seu perenne optimisme.

      La noia prima del 1er. 1ª tanca la porta de casa i corre al lavabo. Mentre vomita l'esmorzar, com tot el que menja, enveja el nen gras del 2on. 1ª, que està com un tambor de sabó de màquina i sempre riu. Ignora el que s'estripa dins seu cada vegada que els companys de classe li criden "Booooombaaaa!"
      • El iaio-colom
        foster | 14/10/2005 a les 13:26

        El iaio-colom

        Tothom al barri l'anomenava el iaio-colom.
        Cada matí i cada vespre, a les vuit, puntual com un rellotge, se sentia el seu xiulet agut: era l'avís perquè els coloms angoixats, que giravoltaven l'aire des de feia uns minuts, anessin a recollir el seu pa remullat "per emportar".
        Aquell vellot, sempre amb sabatilles, uns pantalons curts i una samarreta imperi, era el seu proveïdor incondicional. Sort en tenien, d'ell!

        A vegades, des de la finestra del bany, observava el seu ritual, i tot l'optimisme acumulat sota l'aigua freda i el sabó perfumat se m'escolava pel forat de la dutxa.
        Em deprimia la seva puta mania. Per culpa seva, teníem la terrassa tota cagada, els carrers cagats, coloms morts a les teulades, al carrer, entre els cotxes. Aquells ocellots estaven tots malalts i plens de paparres, ecs. M'intrigava la seva afició, no entenia com l'home aquell podia tenir-los tant de carinyo: potser un remei a la seva solitud?

        Per això, quan el iaio-colom va palmar i a casa seva hi trobaren els rosaris fets d'ossets de colom, dels coloms que el guarro dinava i sopava cada dia, vaig decidir que, en endavant, millor em ficava en els meus assumptes.

  • RE: EL REPTE XXXV
    rnbonet | 14/10/2005 a les 13:41





    "I en tindré, vaja si en tindré, de pardals! Jo també cantaré la cançó, sempre que em passe pels ovaris... ‘Caragol, treu banya, puja a la muntanya'... Que se'm despengen les de dalt? Creuat màgic, i arreglat! Mil i un, en tindré!" Amb el sabó a la mà, així va ser l'inici del discurset. Furiosa, va llançar al baf de la dutxa el seu despit, fent còmplice al mirall del seu soliloqui. " 'No ho saps encara? El teu Pasqualet, amb una qualsevol'... Què no li ho done tot, i quan al senyor li abelleix ? ‘Seu al silló, rei meu...' No tirar-li la sabatilla als morros, per tararot!... Piula fràgil..! Amb una altra... Doncs jo, amb cent, si cal, que la bacora no es desgasta! Pregó no en faré, de moment! Mil llocs hi ha per tot arreu; mil indrets per fer banyuts! No miraré pèl... El primer que pique, a jaure!" Lola acabà d'arreglar-se: "Encara faig goig! Més de quatre en trobaré, mostrant la sina... ‘Cadascú a sa casa, i Déu en la de tots'... Adéu, espillet! Vaig per feina!", remorejà amb optimisme.
    I Lola, lluint el rellotge d'or, enfilà cap a l'eixida, pegant, en tancar, una portada.

  • RE: EL REPTE XXXV
    Jere Soler G | 14/10/2005 a les 14:47

    El mestre se li acosta, i estossega en percebre la fortor rància que desprèn en Lotfi.
    -Quant fa que no et dutxes...?
    Els altres nens riuen.
    Li examina la jaqueta nyafegosa, sòrdida; els peus recolzats damunt el banc del davant, amb una sabatilla foradada.
    -Que tens fred?
    El noi no diu res.
    -Treu-te la jaqueta...
    En Lotfi fa que no amb el cap.
    -Et dic que et treguis la jaqueta...!
    El nen l'obeeix i es queda amb una samarreta estripada, d'un blanc esgrogueït.
    La classe s'esvalota.
    El mestre remuga, mirant en Lotfi.
    -Mira que ets carnús ! Saps què és el sabó? És més barat que el rellotge que portes al canell...!

    Fora de l'escola, en Lotfi enfila el camí de la platja. Contempla l'immens escumall assolellat de la mar. Se sent afortunat de viure tan a prop d'aquella extensió blavissa que li alimenta l'optimisme.
    Arriba a casa. Agafa un bidó i se'n va a omplir-lo a la font. S'afanya, perquè els seus germans petits estan sols. Quan torni, amb l'aigua, ell se n'encarregarà, com cada dia.
    El seu pare arribarà a la una de la matinada de la gasolinera.

    • RE: RE: EL REPTE XXXV-Els dissabtes de Na Margalida
      Josep Bonnín Segura | 14/10/2005 a les 16:26

      Margalida mai va ésser el súmmum de l'optimisme. Vivia en una de les cases del call que no tenia bany. Malgrat tot, la seva neteja era tot un ritual.
      Els dissabtes, costum ancestral dels seus avantpassats, que removien cel i terra per demostrar que no complien el sàbat, girava la casa de dalt a abaix.
      Margalida, com a bona xueta, descendent de jueus conversos, el dissabte dematí s'aixecava ben prest.
      Es posava les sabatilles i després de prendre un cafè amb llet, començava a traginar per tota la casa.
      Llits desfets, llençols dins la rentadora, les colxes esteses als ferros del balcó, que donaven al carrer argenteria, ben igual que si fossin els domassos que penjaven pel Corpus. El trespol ben agranat i fregat.
      Quan el rellotge sonava la una. Na Margalida ja havia preparat el dinar. Frugal. Ella cuinava per un. Per ella. No s'havia casat i havia quedat per vestir sants.
      Encalentia a la cuina de gas dues olles plenes d'aigua. Una, per amb el sabó arribar-se als racons més amagats. L'altre per passar-se dins del poal de zinc, que col.locava dins la petita cuina.
      Per Na margalida, tots els dissabtes de la seva vida, havien siguts iguals.


  • RE: EL REPTE XXXV
    Fraternitat5 | 14/10/2005 a les 16:49

    Hola Perdix, aquí tens el meu relat. 200 paraules justes, ni més ni menys!!!!


    QUANTA FEINA!

    Com cada matí des que tinc la nova feina, vaig sortir de la dutxa en sabatilles i amb presses. Em vaig vestir de seguida (però sempre triant bé la roba), vaig mirar el rellotge (dos quarts de nou, ja!) i vaig veure que ja anava molt just de temps, així que vaig desistir d'esmorzar a casa, ja ho faria a fora. Vaig baixar les escales cuita-corrents i, tot just al obrir la porta del carrer, vaig adonar-me que tenia les mans brutes. "De què?" - vaig pensar, al mateix temps que renegava i m'enfadava perquè ja feia tard, així que vaig pujar els graons de les escales de dos en dos, vaig entrar al lavabo i vaig netejar-me i fregar-me les mans ben fort amb el sabó que ningú havia tocat encara.
    Vaig tornar a baix altra cop, vaig recollir la saca amb tots els estris que havia pogut arreplegar la nit passada ("pobres desgraciats, ben escurats que han quedat!"), vaig treure la pols de la jaqueta que havia trobat a l'armari (que ben maca que era, tot i que el color gris generalment no m'afavoreix molt), i vaig sortir al carrer xiulant pensant que sempre hi han raons per l'optimisme.

  • EL REPTE XXXV: Caos
    xesco | 14/10/2005 a les 20:42

    Sabó, sabatilla, rellotge, pulsera, esquís, preservatiu, ampolla buida, cendrer, "toallitas", bolígraf, metrònom, diccionari, manta, flor (de plàstic), xinxetes, paquet de cigarrets, cola de fuster, arxivador, llibres, maletí, guitarra, prospecte d'aspirines, aspirines, plat brut, aspiradora, catifa, sofà, gat, got, Cd's, pantalons, roba interior, pèl de gat, carpeta, fulls, goma, llàpis, pipes i peles de pipes, un quadre, regle, escaire i cartabó, una llauna buida, un palet per les orelles, uns walkmans, revistes, diaris antics, pols, una planta morta, un preservatiu (aquest usat!), tasses, coixíns, mòbil, caramel aferrat al cendrer, bossa d'esport, clips, flit, ambientador, teclat d'ordinador, ulleres de sol, àcars, escombra, cubell i pala, draps, ratolí (d'ordinador), xapes, pins, calidoscopi, apunts, agenda, un Playboy i el Cuerpomente, un vinil, claus, làmpada de peu, bicicleta, eines, imants de nevera, paper de vàter, espuma d'afaitar, típex, cargols, armari, comandament, cintes de cassette, préssen en almíbar, pilota de futbol, cadeneta, estora plegada, un pintallavis, un os i un gos, un osset de peluix, un ibertren, una càmara digital, un pernil, la butaca, una bombona de butà, bombons, fruitera, cintes VHS...

    -Quin desordre! No se com pots trobar res en aquest caos.
    -Optimisme amic! Cada casa és un món i cadascú se sap "lo" seu.

  • RE: EL REPTE XXXV
    Alorma | 14/10/2005 a les 20:50

    - Bon dia que hi posarem?

    - Miri posim unes rodanxes de sabatilla, que el faré a la planxa amb una lleguera salsa de sabó.

    - Perdoni, vol dir que aixo que vosté proposa és bo pel cos?

    - I qa! No es preocupi senyor Enselm, el meu estomac funciona com un rellotge suis, a la perfecció, coses pitjor he menjat jo!

    - D'acord, d'acord jo aqui sóc un "mandao", el client sempre té la rao, per més extranya que aquesta pugui semblar.

    - Je je, aixo de ser dependent d'una botiga on venen sabates reutilitzables deu ser molt dur oi?

    - Doncs si senyor Manel, si..., sap, jo anava per pilot d'aviació, els meus pares m'ho van prohibir, després em van enviar a estudiar abogacia, i jo en un gran atact d'inspiració em vaig revelar contre ells, em vaig montar aquesta botiga i aqui estic... sense rés millor a fer.

    - Señor Enselm pregnguis-ho amb optimisme, que no veu que al final el seu somni s'ha fet realitzat? Ja és pilot, de la seva propia vida. Té tota la vida ordenada!

    - Cada casa és un món i cadascú se sap lo seu, senyor, cadascu se sap lo seu!



    PS(extraoficial): espero qu eningú s'emfadi per aquest "repte"
  • RE: EL REPTE XXXV
    marga | 14/10/2005 a les 21:24

    De joveneta escoltant parlar la mare i la iaia em feia molta gràcia una frase que deien tot sovint "cada casa és un món i cadascú sap lo seu ".No captava la profunditat del que volia dir, eren per mi sols unes paraules .Va fer falta el temps per assabentar-me'n..
    Vaig anar al matrimoni amb optimisme i alegria però em varen durar poc aquests sentiments. Primer foren males cares i paraules fortes per una futilesa com deixar el sabó fora de la sabonera .De paraules ,vingueren els cops amb una sabatilla per passar a cops de punys i petades fins deixar-me l'ull inflat ,el llavi partit i el cos ple de morats.
    Fora de casa , ben maquillada i ben vestida anava pel carrer del braç del meu home ,enginyer prestigiós, a reunions socials ,espectacles, sopars d'empresa i de companys . Ni la família ni els amics sospitaven res .Un dia de mals tractaments acabà tirant-me al cap un rellotge antic de bronze .Sols perdí el coneixement. Al tornar en sí decidí donar per acabat el meu matrimoni La lluita va ser molt forte. Ara vics feliç i assossegada .
    Ànim a les dones maltractades , no suporteu un cop mes!!!!.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: