Desitjos de paper

Sota el pseudònim de "Samsó" escriu la famosa escriptora de novel·la eròtica Caterina Debaix; són conegudes les seves històries a reu del món. Destaquem "Clímax and Clímax", "Xafogor en la foscor" i el "Llevataps de pura seda". La seva darrera novel·la titulada: "El sexe de les papallones" ens torna a seduir amb els seus plantejaments i promet ser el llibre més venut d'aquest any. Un llibre que per altra banda no li cal presentació.
En el primer capítol fa una pinzellada sobre la descripció i classificació de totes les especies de papallones conegudes, formes, colors, grandària, mentre convida al lector a entrar en aquest món pler d' imaginació i el du a un punt tant engrescador com excitant.
En la resta de capítols analitza en profunditat a l'anomenada Papallona de Venus, explica la seva història i la seva expansió a reu del món. Porta una bona col·lecció d'imatges amb escots tridimensionals de tot tipus, que acompanyen al llibre. Tot explicat amb la claredat i naturalitat en la que ja ens té acostumada l'autora.

L'autor que ens ocupa va començar a escriure molt d'hora, a les 3 del matí, i ho va fer mogut per la necessitat de compartir amb tot el mon els seus extensos coneixements en l'ancestral art de l'assassinat amb tirataps. Tal com diu en el capítol set, "un home entrenat amb un tirataps pot transformar-se en una maquina de matar tot obrint ampolles de vi" Decidit a escriure les seves memòries un cop jubilat, va contractar un negre, un marroquí i una sueca, però els va acomiadar a tots, doncs no els entenia, i va decidir escriure-ho ell mateix, un cop hagués après a escriure, es clar. De la seva extensa obra parcialment inintel·ligible caldria destacar "Millor per l'ull: Manual per principiants", "Seduït pel suro: Una apologia" i la seva darrera obra, ", L'escot de la mare que et va parir: Traumes, traumatismes i tirataps", on explora profundament la relació entre ésser amamantat fins els setze anys i les subsegüents baralles al bar de la cantonada, on va matar un marrec fill de puta amb la seva eina preferida.

Ens situem al davant d'una autora capaç de trenar històries de les que es llegeixen amb ganes, lligades sense escletxes i treballades amb rigor i precisió. L'habilitat de la Gina Collell per crear ambients i personatges ensinistrats per seduir, fa entrar al lector, des del primer capítol, en un laberint hipnòtic del qual no en podrà sortir fins la darrera plana. Estil correcte que tendeix a la frase curta i que va alternant descripció, narració i diàlegs d'acurada elaboració.

*

"Pactes sota pseudònim" és una novel·la de personatges abocats a viure la seva vida, a relacionar-se amb els altres i a treure el millor i el pitjor d'ells en funció del que dictin les circumstàncies. La intriga de la novel·la transcorre durant l'hivern del 2005, a la ciutat de Barcelona i rodalies. Una història de les que es van apoderant de la voluntat de manera imperceptible, descobrint les petites misèries del dia a dia amb tota perícia. Els barris baixos com a refugi dels secrets més amagats ens convidaran a penetrar en una atmosfera embolcallant; desitjarem que el temps passi i acabin aflorant les veritables pells dels protagonistes i que l'ànima escapi de l'escot.
A la Llura, la protagonista principal, propietària d'una botiga fetitxista, l'ajuden tot un seguit de secundaris de luxe que van bastint un entramat complex. Aquests, posen damunt el paper uns interiors humans que serveixen per anar fent mudar el caràcter dels protagonistes, tot teixint una teranyina que es mostra permeable, sòlida, canviant, subtil, espessa, segons mani el progrés de la història. El lector serà el llevataps d'aquests caldos de bona collita. Tot plegat tindrà uns nexes d'unió tan forts, que la Llura esdevindrà un "aràcnid" convincent, egoista i del qual ens farem devots en un autèntic pacte de silenci.

L'avi Joan


Manel és el pseudònim de Marta Noguera Elliott, nascuda a Duluth (EUA). Quan tenia deu anys els seus pares es van separar i va marxar amb la seva mare cap a Girona, on encara viu i treballa. El cinema ha estat el seu gran amor i des que va acabar periodisme, fa gairebé quinze anys, escriu regularment a la revista Fotogramas. L'avi Joan és la seva primera novel·la publicada.

L'Emili Rostoll i Tirataps és comptable i un apassionat del cinema. Viu sol des de fa deu anys, quan la seva dona, una americana amb qui havia compartit estudis a la universitat, va tornar al seu país natal emportant-se en Robert, el fill comú fruit de les presses i la ignorància de la joventut.
Actualment l'Emili sobreviu gràcies a les pel·lícules. Des del sucós escot de la Marilyn, fins a la negror dels ulls de la Cardinale, cada vespre es deixa seduir per les històries que reprodueix el seu atrotinat dvd.
El món se li capgira el dia que decideix tornar a veure La alegre divorciada, el famós musical amb Fred Astaire i Ginger Rogers. En mig del gairebé centenar de ballarins que acompanyen la glamourosa parella reconeix una cara coneguda: el seu avi Joan, un parent desconegut i enigmàtic del que guarda una misteriosa fotografia a sobre l'armari del dormitori.
A través de la seva germana Carme descobreix la vida obscura i bohèmia del seu avi com a ballarí del Hollywood dels anys trenta, una història amagada gelosament pels seus pares, considerada mal exemple per l'educació dels fills.
Els esdeveniments comencen a obsessionar-lo i decideix encetar un nou capítol de la seva vida. Engega la feina, es ven casa i cotxe, i fuig als Estats Units a la recerca del passat del seu parent artista.
El retrobament amb la seva dona és inevitable, però en mig de totes les emocions descobrirà un curiós paral·lelisme entre la seva vida i la del seu avi, i naixerà una relació intensa amb un jove pèl-roig de gairebé catorze anys, a qui d'entrada li costarà de reconèixer: el seu fill Robert.



Nota pel jutge: el teu (maleït) tirataps m'ha fer anar de corcoll, l'he intentat ficar amb calçador però em xerricava a per tot arreu. Ja has vist què he fet al final, no se si s'admet l'ús fora del seu significat. Amén.

La Júlia Pons ens sorprèn amb la seva darrera novel·la "Seduir l'indiferent", estructurada en dinou capítols que ens parlen del univers emocional obert entre dues dones amb diferents interessos. Res a veure amb el que li hem llegit fins ara, assajos filosòfics i contes humorístics.

En la sinopsi següent us hi deixem una petita mostra:

"...Era tan carnal, tan física i es movia amb aquella parsimònia que em feia delirar. Deliri mal dissimulat, tot s'ha de dir. Feia voleiar els cabells girant el coll pausadament, sense presses i com per art de màgia el moviment s'esdevenia, es percebia un lleu soroll de les arracades dringant amb l'anar i venir d'aquell caparró mòbil i pèrfid. Duia un penjoll llarg d'ivori, imant estoic vers el seu escot imponent. Obria una ampolla de vi, feia anar el llevataps amb ferms moviments endins, penetrant el suro indefens, vençut per moments com jo mateixa.
Jo la volia, em corsecava un desig intens. M'agradaven els seus ulls que em foradaven sense pietat la voluntat i el senderi i l'esperit se'm acovardia amb una fiblada aguda just al bell mig del pit, entre les sines. No se'n adonava? o és que era un ésser cruel per naturalesa que duia la maldat inserida als gens?; tant se me'n fotia la veritat, només pensava en besar-la, un bes llarg i profund com la seva mirada expectant. I aquell somriure tan seu que em manllevava el raciocini.

Laura, no pots anar per la vida mirant i somrient així, ets un dimoni vestit d'àngel fràgil.
He decidit no estimar-te més i aquest deliri de tu fer-me'l passar com sigui, encara que hagi d'allitar-me amb un home, vés que et dic!..."

Júlia Pons ens submergeix en aquesta novel·la en el sempre complicat entramat que són les relacions humanes, i ho fa d'una manera amena que atrapa al lector i li pica l'ullet fins arribar a l'inesperat desenllaç final.


tinkerbelly