Comentari De Repte clàssic DCCXXI

Secret amb data de caducitat que ho deixarà de ser en breu per la necessitat de justificar-se,…
Tema força inversemblant però això no inquieta als que s’ho creuen.
Rapidesa de la còpula dels ocells; himen flexible? No ho sabem
Una altra vegada les esposes se situen pel mig, com en els altres dos relats.
Un diàleg ben escrit que ens sobta degut a la presentació habitual dels temes biblics.
Miracle, secret o fantasia o intent d'engany al marit propi del Decameró. Se’n va cap al vodevil. Un registre diferent al que s’espera.


a

[L'escena presenta l'interior d'un habitatge modest i amb poques floritures. Tarda de març, ventosa després de la tempesta. A l'exterior, a través dels finestrals, s'entreveu el jardí, que també alberga diverses hortalisses que són conreades pels propietaris. El MARIT feineja amb taulons, claus, martell..., bricolatge de dissabte per muntar una prestatgeria per als estris de la cuina de l'ESPOSA, mentre la bugada s'eixuga en un racó. Xiula una melodia prou coneguda per fer més amena aquesta tasca. En aquest precís moment, l'ESPOSA entra a la llar, esbufega amb un neguit prou visible.]

ESPOSA, contrariada. — Quin mal tràngol! Hem de xerrar tu i jo, que no creuràs què m'ha passat!
MARIT, que deixa el que estava fent per escoltar-la. — I doncs?
ESPOSA. — Doncs que ve una criatura de camí.
MARIT, estranyat. — De qui?
ESPOSA, se'l mira sobtada. — Nostra!
MARIT, encara més estranyat. — Nostra, teva i meva? Si fa setmanes que res de res tu i jo... Per no dir mesos... Tanta feina i tant de cansament i...
ESPOSA, més contrariada encara. — Bé, no és exactament això. Nostra ho serà, oficialment. Però no em creuràs si t'ho explico...
MARIT, amb severitat. —Intenta-ho, vejam. Sóc tot orelles.
ESPOSA, tot abaixant el to de veu. — Ha de ser un secret, però. Perquè això m'ha succeït al parc, mentre escampava engrunes de pa per terra. En qüestió de segons, una bandada d'ocells (pardals, coloms, tórtores) m'ha anat envoltant i en un descuit m'he vist assetjada, sobretot per les tórtores.
MARIT, a qui ja li ha pujat la mosca al nas. — I llavors t'ha agafat desprevinguda un home i t'ha forçat?
ESPOSA, amb to ofès. —No exactament, però gairebé.
MARIT, que esbatana ulls i llavis per escoltar-la millor. — I doncs?
ESPOSA, amb un to encara més fluix. — Doncs ni home ni vailet ni ancià. Han estat els ocells, amb una perícia extraordinària que m'han despullat sense parar-hi esment i un d'ells, pur nacre alat, hi ha deixat la llavor en el meu ventre, sense ni tan sols tocar-me, com el raig de sol a través d'un vidre...
MARIT, que s'olora l'engany i la infidelitat. — I doncs? Creus que em mamo el dit, jo? Si deu haver estat el ferrer, amb qui tantes vegades t'han vist xerrar de tornada del mercat, mentre jo feinejo entre fustes i serradures, de sol a sol... O amb el manyà o el manescal o el menestral... Qualsevol menys amb mi...
ESPOSA, ofesa del tot. — Escolta, que em creus tan bagassa!? Ha estat un colom, transfigurat per la divinitat. T'ho juro, Josep...
MARIT, emprenyat. — No em vinguis amb matràfoles, Maria; sóc fuster, no pas un ruc crèdul de tot...


[Tarda de març, ventosa després de la tempesta, abans de començar el temporal]


FI DEL DRAMA (o no)

• 
  
  
  deòmises | 07/02/2016 a les 18:29
  
  

  ---

  Respostes

  • 
    deòmises | 08/02/2016 a les 18:11

    [Respondre]
    Gràcies pel comentari, aleshores; sí, és un format poc corrent i una visió del mite bíblic d'allò més irreverent (o no).
    
    
    d.