Verena

6 Relats, 4 Comentaris
1808 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de Verena

  • Per fires, moniatos

    Verena - 02-11-2015 - 330 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Quan la setmana passada la Tere va cridar-me al despatx per felicitar-me ja m'ho vaig veure a venir. Gràcies a mi les vendes de panellets havien augmentat a tota la província i ara em proposava encarregar-me també dels moniatos. més

  • Renúncia

    Verena - 28-10-2015 - 332 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Marta no es podia creure que la Adriana hagués guanyat els Jocs Florals de l'institut i que, a sobre, no li donés cap importància... més

  • Sense maletes

    Verena - 28-10-2015 - 324 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Dina recordava com si fos ahir l'última vegada que havia trucat a aquella porta. Ara ja no era tan jove, ni tan valenta, li tremolaven les cames i la xafogor de l'autobús l'havia mig estabornida. més

  • Com Sant Narcís no va matar les mosques de Girona (inspirat en el cartell de fires d'enguany)

    Verena - 24-10-2015 - 235 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    - La nostra agència té prou recursos per enviar una màquina tan eficaç i demolidora que acabarà amb les mosques de Girona en un obrir i tancar d'ulls. - Amb bombes de dispersió? - Massa espectacular. més

  • A l'oncle Garrepa li cau la cara de vergonya

    Verena - 24-10-2015 - 246 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    - Oncle ? Senyor Oncle, si us plau, ja és hora- L'ànec Donald va enganxar l'orella a la porta de l'apartament 301, situat en el tercer pis de l'edifici més alt de Duckburg. més

  • Solitud

    Verena - 24-10-2015 - 341 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La Remei va espolsar-se els pantalons i va deixar-se caure damunt del balancí que, una estona abans, havia portat fins el porxo. Va passar-se la mà pel front: suava, tenia els cabells plens de borró i els braços li feien mal de traginar mobles amunt i avall. més

Últims comentaris de l'autor

  • Verena | 04-11-2015 | Valoració: 10

    T'entenc. Llegir i viure les lectures és tant primordial que voldríem encomanar-ho a tothom. M'has fet venir ganes d'explicar contes, aqta tarda m'hi poso!

  • Verena | 04-11-2015 | Valoració: 10

    Un relat molt escaient per Tot Sants i molt ben explicat. M'agrada que la Mort estigui farta de les manies dels vius, és ben bé que cadascú s'ho mira des del seu punt de vista...

  • Verena | 27-10-2015 | Valoració: 10

    Aquesta capacitat de meravellar-se amb un grapat de sorra és genial. Tots hauríem de fer com els infants, almenys una miqueta. Suposo que escriure poemes i relats ens acosta a ells.
    Preciós poema, Aleix

  • Verena | 27-10-2015 | Valoració: 10

    Els dos personatges tenen expectatives diferentes sobre l'amor. O no defineixen estimar de la mateixa manera. Passa molt sovint, i causa molta frustració.
    De vegades és difícil trencar amb l'imatge que nosaltres mateixos hem construit sobre les nostres relacions però la protagonista se n'ha sortit i ja pot mirar endavant.
    Un relat molt sincer i emotiu. M'agrada.

  • Verena | 24-10-2015 | Valoració: 10

    No sé que dir-te, almenys la nena utilitzava la memòria i l'expressió oral. I potser un altre dia, gràcies a aqt entrenament una mica estèril, podrà recordar i explicar coses més interessants. Almenys tenia interés per alguna cosa, com els infants que ho saben tot dels dinosaures o d'Egipte.

  • Verena | 20-10-2015 | Valoració: 10

    Molt maco, se'n podria fer un dibuix :)

  • Verena | 19-10-2015

    M'ha agradat molt el final, en el qual ens transmets un missatge sense to moralista (no m'agraden gens les moralines ;) ) . Potser hauries de vigiliar una mica les faltes, tot i que algunes són errors de transcripció.
    Pel que fa al teu home trist, hauria de començar a agafar el toro per les banyes i deixar-se de romanços: la vida és com la construim, no ens ve determinada pel calendari ni per gairebé res.
    Bon relat, felicitats Montserrat!

  • Verena | 19-10-2015

    M'agrada la metàfora de les arrugues al clatell, és original i funciona bé. També tens d'altres imatges molt boniques però crec que, en una pròxima revisió, hauries de corregir una mica l'ortografia i algun castellanisme que s'ha escapat. Però el text flueix bé i té ritme, com la cursa. M'ha agradat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: