Sorra fina

Un relat de: Aleix de Ferrater

Assegut a les escales del pati
l’Andreu no juga a futbol.
L’acompanya un entrepà embolicat
i el sol fort no li acluca els ulls.

Té un grapat de sorra fina
que deixa escolar entre els palmells.
Cada cop que fa una muntanyeta,
l’Andreu, cofoi, exhala un gemec

i sense bellugar cap altre múscul,
amb la cara ben arrodonida
i els ulls clavats parlant per dins,
emet una encongida i admirada “oh”.

Comentaris

  • Sublim![Ofensiu]
    Nil | 27-08-2019 | Valoració: 10

    Quan publicar aquest poema jo no bategava encara en aquest bloc de RC. Llegir-lo ara,al cap de cinc anys d'haver estat creat, em permet copsar la teva sensibilitat com a poeta. Un poema planer, però alhora ric en matisos que fan que el lector pugui fruir i delejar-se en la petitesa del detall i en la grandesa de la significança. una abraçada coral, Nil.

  • Quatre anys[Ofensiu]
    Montseblanc | 26-08-2019

    Precisament avui he recordat aquest bell relat teu i mira, just avui fa quatre anys que va sortir publicat. Ja te’l vaig comentar però no puc passar per aquí de nou sense dir-te que, amb poques paraules ben escollides i trenades, transmets el que de vegades un article sencer a dues pàgines en una revista especialitzada no aconsegueix. Per a mi és dels teus millors poemes.

  • Tendre[Ofensiu]
    nousica | 02-04-2016 | Valoració: 10

    ...els ulls clavats parlant per dins...

  • genial[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 28-10-2015 | Valoració: 10

    Uns versos preciosos , en un grapat de sorra. M agraden
    Montse

  • Infants[Ofensiu]
    Verena | 27-10-2015 | Valoració: 10

    Aquesta capacitat de meravellar-se amb un grapat de sorra és genial. Tots hauríem de fer com els infants, almenys una miqueta. Suposo que escriure poemes i relats ens acosta a ells.
    Preciós poema, Aleix

  • El sol fort no li acluca els ulls[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 17-10-2015 | Valoració: 10


    Aleix, he llegit els comentaris que t'han fet els altres relataires i, d'alguna manera, he intuït que no es tracta ben bé d'un nen autista (o potser sí) sinó d'un nen amb problemes de visió. Parles també dels "ulls clavats parlant per dins" i m'he empatollat una història diferent a la que sembla evident. T'agrairia que em diguessis en quin nen pensaves quan has escrit aquest exquisit poema. Sigui quin sigui el sentit, el poema és una meravella, com tot el que tu escrius.

    Gràcies per oferir-nos el teu art.

  • El miracle de la comunicació[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 12-10-2015 | Valoració: 10

    Disculpa, que se m'ha oblidat valorar-te l'altre relat, un 10.
    I en aquest es veu un xiquet que té la mirada de qui ho ha viscut tot, interiorment, però no pot expressar-ho de manera mundana.

    Molt bo també, amargor, però alhora joia és el que destil·la aquet bell poema.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Tendresa[Ofensiu]
    Naiade | 05-10-2015 | Valoració: 10


    Un poema que expressa a la perfecció el comportament de autisme.
    Explicat de manera tant tendre i dolça que mostra la teva bohonomia .
    Una forta abraçada

  • Dius molt amb poques paraules...[Ofensiu]
    Montseblanc | 05-10-2015 | Valoració: 10

    Tot un món en aquest grapat de sorra fina... Instants perfectes daurats pel sol.
    Gràcies per les sensacions i els sentiments, Aleix.

  • Parlant per dins...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 29-09-2015 | Valoració: 10


    Benvolgut Aleix, has copsat molt tendrament el comportament intimista d'aquest nen.
    És talment com si el veies. L'amor és present en cada mot de cada vers, que per si sol te la força de fer-nos viure l'escena.
    Quan feia de mestra vaig tenir dos nens com l'Andreu.
    Aquesta sorra fina que s'escapa entre els seus ditets...

    Tendre i emotiu aquest dolç poema.
    Felicitats Aleix!

    I gràcies per les teves acollidores paraules, vull tornar a gaudir de la poesia compartida, entre vosaltres la vaig viure intensament, ara em costa que brollin de mi aquelles paraules, però el vostre caliu m'ajuda molt.
    El teu comentari ha estat per a mi el primer d'una nova etapa. Gràcies!
    Una càlida abraçada
    Núria

  • Marteta | 22-09-2015 | Valoració: 10

    Solitud amb gust a dolor. Mai la solitud és bona si no és buscada...

    Has dibuixat una imatge molt tendre i real. Una abraçada seria la continuació perfecta per acabar amb tal desolació que sent l'Andreu

    Marta

  • preciós, el teu poema, Aleix....[Ofensiu]
    teresa serramia | 19-09-2015

    gràcies pel teu generós, afectuós comentari....Tu sí que, en lloc de "retallar" uneixes, fas un collage delicat i bellíssim de tot el que toques amb el teu amor.
    Només l'amor uneix i ens salva....gràcies per sortir-me a l'encontre...Sempre et duc al meu cor de "iaia relataire".......

  • Belles paraules[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 17-09-2015 | Valoració: 10

    per parlar d'un tema complicat. Ho fas amb tendresa i com espectador que sap valorar allò que veu.

    Tot un exemple.

  • Bella i punyent[Ofensiu]
    brins | 17-09-2015 | Valoració: 10

    Colpidora poesia, Aleix; la solitud de qui la societat considera "diferent" és molt trista; sort que sensibilitats com la teva saben donar-li caliu.

    Una forta abraçada,

    Pilar

  • Tan sols[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-09-2015

    estimant-la MOLT es pot entendre el món d'una criatura autista.

    Feia temps que no passava pel teu racó i, una vegada més m'he enamorat de la teva tendresa quan ens regales un dels teus poemes.
    Una abraçada a tu i a la teva esposa.

  • Tan senzill i cofoi[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 04-09-2015 | Valoració: 10

    Merci, Aleix. No parlo de ningú en concret però penso com tu: és una certesa de la realitat i es pot aplicar a molts presidents, com dius.

    El teu relat del nen és molt tendre, tan de bo aconseguíssim ésser com ell, tan senzill i cofoi, en la maduresa. Suposo que hi ha qui ho aconsegueix, qui sap.


    Sergi : )

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 31-08-2015 | Valoració: 10

    Senzill mes molt bonic
    Montse

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 31-08-2015 | Valoració: 10

    Senzill mes molt bonic
    Montse

  • gràcies Aleix[Ofensiu]
    joandemataro | 31-08-2015 | Valoració: 10

    i felicitats per la delicadesa que desprèn el teu poema

    una abraçada
    joan

  • M'oblidava. [Ofensiu]
    jomagi | 27-08-2015 | Valoració: 10

    Ho he intentat.... la poesia se'm fa difícil. Ho intento però...Quina enveja!

  • Agraïment.[Ofensiu]
    jomagi | 27-08-2015

    Que engrescador és que ens llegim sanament. Heus llegeixo amb molt d'interès, sou un mestre. Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

108 Relats

2119 Comentaris

128179 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016) i "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019). .

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.