desconegut

Un relat de: Josep Ventura

L'olor del vent de llevant
A deixat el profund perfum
Del bosc humit per les llàgrimes
Dels núvols que penjant dels brucs
I les estepes al despuntar aquest dia clar
Vora el rec de l'aigua que ha marcat el camí
Ha nascut un cocou i les petges del senglar segueixen
El camí de la font escampat de tanys de pi tendra trencats
Per els cabirols,quiet, m'adono del immens regal per els sentits
Un rupit se m'acosta per les branques del arbos buscant companyia.
El rec-rec de l'esquirol pelant una pinya trenca aquest meravellós silenci
Pintat de vent,de pluja,de colors,de vida,d'olors,









Comentaris

  • Senzillament [Ofensiu]
    Trossets del que penso | 18-11-2010 | Valoració: 9

    M'encanta.......
    No goso trencar aquest silenci,
    de perfecció sense paraules.
    La brisa és un singlot,
    que l'ànima ha de prendre.
    Contemplar el desconegut,
    sovint ens provoca por.
    Com la foscor de la nit,
    que no ens mostra cap color.
    Respirar és de valents.
    Lluitar d'humans.
    Riure serà d'aquells,
    que alguna cosa han d'ensenyar....
    Seguim en contacte.....

  • bonica[Ofensiu]
    joandemataro | 28-09-2010 | Valoració: 10

    connexió dels sentits amb les marevelles de la natura
    et felicito
    salutació
    joan

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95349 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com