Negre estalzí

Un relat de: Trossets del que penso
Començo
però no et deixo del tot.
Serà que no puc fer-ho.
Serà, per que cada cop desitjo més
el que m'estàs ensenyant.
El que dibuixes entre línies
perfilat, amb l'estalzí
del teu llapis.
Negre.
Profund.
Com aquesta nit
que avui, no vull que s'acabi.
Insinuant un trosset més
del que penses,
dibuixat en paraules.
Embriagat de les notes
amb música embruixades.
Necessitant de nou
que la teva boca busqui sopluig
de l'enyor del desig,
i ens ensenyi a córrer nus
sense problemes.
Per que quan et vegi
et miraré als ulls
i sabrem que el que veurem
fa temps que ho desitjàvem.
Dibuixat en negre
per donar llum
allò que no et vols creure.
Hi ha sentiments
que no es poden amagar,
sobretot, quan aquests neixen.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: