Paraules que em surten del cor

Un relat de: elenam

Només escric i escric,
a vegades sense coherència
d'altres fent anar el bolígraf
quasi per inèrcia
escric,
sense to ni so,
fent servir paraules que brollen de la meva ment
sense mesura
sense pausa
deixant anar algunes vegades mots que dansen en el meu pensament
cançons oblidades del passat
paraules,
com una allau
que cauen i es barregen unes amb les altres
naveguen per mars i ens esquitxen
paraules,
fetes de colors i dibuixant bells somnis
paraules,
de somriures
de silencis
d'amor
paraules...

Comentaris

  • AL CLAU![Ofensiu]
    Krisalida | 12-07-2011 | Valoració: 10

    Sí.coincidim en molts aspectes que escrius.Necessitem treure tot el que portem dins,sentiments,sensacions,pensaments....i escriure,escriure i no parar.
    No és fantàstic!Crec que tambè és un Dó,que no tothom posseix i que mai hem de deixar!
    Krisalida.

  • Llibertat.[Ofensiu]
    onatge | 03-07-2011 | Valoració: 10

    Això és donar llibertat als teus sentiments, al teu silenci, airejar la teva profunditat. Jo quan més gaudeixo es agafant paper i tinta i deixar-me anar...

    Des del far nit bona.
    onatge

  • Mentalitat de poeta[Ofensiu]
    nuriagau | 03-07-2011 | Valoració: 10

    Després de llegir aquest poema, constata per què em costa escriure poesia. Suposo que no sé fer que les paraules prenguin iniciativa per elles mateixes i surtin del cor. Rellegeixo i reflexiono tot allò que escric. El meu cap deu està definit com a cap de prosa.
    Enhorabona, elenam, per ser capaç de deixar-te anar i compartir amb nosaltres aquestes paraules espontànies.
    Ens seguim llegint,
    Núria

  • Escriure sense [Ofensiu]
    free sound | 03-07-2011 | Valoració: 10

    mesura,
    viure sense pausa,
    com cançons,
    amb amor,
    boniques paraules pel record.
    Gràcies pels teus comentaris!!!
    Una abraçada...i que mai deixem d'escriure!!

  • Molt bonic![Ofensiu]
    brins | 02-07-2011 | Valoració: 10

    Quan les paraules surten del cor, com les teves, aconsegueixen navegar pel mar de la comunicació i arribar a l'ànima del lector. Tu ho has fet palès amb aquest bell poema en el qual totes les persones aficionades a escriure ens sentim identificades. Felicitats!

    Una abraçada,

    Pilar

  • M'encanta[Ofensiu]
    Trossets del que penso | 01-07-2011 | Valoració: 10

    Quan un es sent lliure al escriure..............
    Necessita poc més.
    Nosaltres, llegir-te
    Moltes gràcies
    Trossets del que penso
    Marta Aubà

Valoració mitja: 10