KK DE LA BONA MERDA 3: CACA REALISTA

Un relat de: Sergi Elias Bandres
la cacona és trista... parlem-ne. quan una caca es fa estimar potser és perquè ho odies tot, perquè tot et molesta. voldria anar més enllà però no ho faré. en tot cas, el món en va ple, d'aquesta cosa. i ens hi acostumem com a pura normalitat. estaré essent massa negatiu? no! és aquella indiferència contra tot, fart de buscar i no trobar. dins la caca hi vivim tots. no és gens imaginari. és tot el contrari. hi som orgullosos i/o resignats.

Comentaris

  • Antiquísima droga...[Ofensiu]
    Nil | 17-05-2019

    A UN ASSUMPTO LLÉPOL (començament)

    No serà persona cuerda
    ni manco estimada en res,
    ni tampoc bon portuguès
    qui dirà mal de la merda.
    Que encara que sia verda,
    blanca, negra, parda o groga,
    no és just que ningú se moga
    per dir que sia dolenta,
    perquè, encara que és pudenta,
    és antiquíssima droga...


    -Francesc vicenç garcia
    rector de vallfogona

  • Trepitjar merda porta bona sort[Ofensiu]
    Jam Malson | 17-05-2019

    Jo, quan hi veig més clar és més o menys un quart d'hora després de posar-me un supositori de glicerina.

    I fins i tot diuen que trepitjar merda porta bona sort.

    Sigui com sigui, que la merda no ens amargui l'existència!

    Força i endavant!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

626 Relats

1750 Comentaris

416233 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.

eliasbandress@gmail.com


Sergi