KK DE LA BONA MERDA 3: CACA REALISTA

Això de 'caca' ho interpreto amb el terrible adjectiu 'hostil', el món 'civilitzat' on estem imbuïts i engranatjats. Però si en prenem consciència es pot anar més enllà i estar fora del 'cercle' o, si més no, tocar-lo però tangencialment. Un món capitalista, antropocentrista, especista,...què vols? Un infern per a qualsevol ésser no només humà -on, dissortadament, hi té cabuda el seu contrari- sinó per a cada innocent individu com ara un gat, un cranc, un llangardaix, ...

Mercès pel teu comentari al meu poema As d'Oros, i també valoro que t'hagi agradat aquest comentari meu anterior a aquest. Precisament em ve com anell al dit, perquè fa uns dies que he canviat de zona de treball on exerceixo la meva tasca com a jardiner i això vol dir que ja no hauré de fer cap paperera més, siguin o no de pipi-cans, ni tampoc empènyer cap merda cap dins, sinó que em limitaré només a fer del que sóc, jardiner d'ofici i prou!. I és que les merdes em fan molt de fàstic,siguin humanes o canines, en canvi quan passo per davant d'una granja de porcs o cavalls és com si ho fes per dins d'un jardí de plantes aromàtiques: m'embriaga de ple!. Per merda la meva! que quedi clar, que és la cosa més intima d'un mateix... Els teus relats són sempre una mica folls!, Però és precisament aquí on rau la teva originalitat... Salut i que quan vingui...que vingui de gust! Nil.

A UN ASSUMPTO LLÉPOL (començament)

No serà persona cuerda
ni manco estimada en res,
ni tampoc bon portuguès
qui dirà mal de la merda.
Que encara que sia verda,
blanca, negra, parda o groga,
no és just que ningú se moga
per dir que sia dolenta,
perquè, encara que és pudenta,
és antiquíssima droga...


-Francesc vicenç garcia
rector de vallfogona