Vermelles

Un relat de: Montseblanc
L’Agustí i la Pilar seuen l’un al davant de l’altra a la residència d’avis on viuen i on ara estan confinats esperant que passi la pandèmia. Ell fa mitja rialla i ella abaixa la mirada, vergonyosa. Fa mesos que dura aquest joc. Des que ell va arribar. Ella ja feia mig any que hi vivia, des que va quedar vídua.
Potser se’n recorden, potser no, però hi va haver un temps, als anys setanta, en que cada matí quan anava a treballar amb el cotxe, l’Agustí mirava l’estenedor que hi havia al balcó del segon pis del bloc del costat de la benzinera. Gairebé sempre, quan tornava a fixar la mirada a la carretera, la decepció li cremava a les pupiles.
Molt de tant en tant, el Josep, marit de la Pilar, li deia que seria fora tot el dia, per qüestions de feina al taller. Llavors, encara ell tot just baixava per l’escala, que la Pilar ja corria al balcó a estendre unes calcetes vermelles. Minuts després, les pupiles de l’Agustí, dins el cotxe, es dilataven anticipant el plaer que aquella peça de roba prometia...

Comentaris

  • Comunicació...[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 04-04-2020 | Valoració: 10

    ... quan no hi havia mòbils, ni xarxes socials, ni internet. Però el plaer, era el mateix? La picardia en la cita, no afegia un plus d'excitació? Estic pensant en Tinder, versió "aquí te pillo, aquí te mato" en xarxa. Compareu vosaltres mateixos, jo ja m'he decidit.
    Un cop més, gràcies per la perla literària!

  • Gràcies...Montseblanc[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-03-2020

    Gràcies per la teua visita i pel teu comentari: "FE", i per dir-me també que cada paraula és saber creure en Déu. Déu sols hi ha u, i no hi ha dos o tres, perquè és Omnipotent.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Alguns elogis i una crítica[Ofensiu]
    kefas | 23-03-2020


    Segur que t'ho han dit moltes vegades, ets una mestra en l'estil. Amb una atenció conscient de la realitat, l'acceptes sense jutjar-la i dones qualitat de imperatiu categòric a allò que la resta de lletraferits interpretem com aparences. Et manca la intenció de burxar en l'ànima dels teus personatges cercant els ideals que els mouen i sense aquesta profunditat filosòfica no és possible aconseguir la petja de la genialitat. Tampoc t'ho proposes ni falta que et fa. I als teus lectors, tampoc. Sempre aconseguim en els teus relats, la satisfacció del nostre delit.

  • Amb breu picardia...[Ofensiu]
    Romy Ros | 21-03-2020

    ens relates una situació molt ben descrita, tot s'intueix i tot es diu en poques paraules. Felicitats per descriure una escena de vitalitat malgrat els moments actuals.

  • Bo i breu = Rebò[Ofensiu]
    Jam Malson | 20-03-2020

    Algú va dir que si una cosa era bona i breu, aleshores esdevenia dues vegades bona. Doncs, sí!

    Un relat de tonalitat entranyable i picardiosa tendresa. Però per sobre de tot, m'ha agradat com has fet servir una situació de virulenta actualitat —el Covid-19 i el confinament— per fer-nos participar d'una part del passat comú, i vermellós, dels protagonistes.

    Si més no, el confinament serà bo per a treballar la imaginació.

  • Quan el passat reviu[Ofensiu]
    touchyourbottom | 20-03-2020

    Acompanya, dóna vida.
    En el tram final i es van reunir. La vida dóna moltes voltes.

    La vida, que conté tantes vides dins d'ella, com un pot d'anissos però hi ha colors per a tot i gustos i surt el que surt.

    Lídia

  • Dolça esquitxada...[Ofensiu]
    Akeron343 | 20-03-2020 | Valoració: 9

    ... ens llaces un munt de petites gotetes a la cara... que en una mena de carícia que insinua el que vindrà, ens guienen la ment a veure una història d'antiga passió, de retrobament...

    Preciós

  • Dolç passat.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-03-2020 | Valoració: 10

    Tota una historieta, sobre una peça de roba, en un minut. Quina meravella.
    És que et única, Montseblanc. Enhorabona.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • tendre [Ofensiu]
    Atlantis | 19-03-2020

    Un bon micro-relat, d'avui que era el futur cap al passat....rialletes i calces.. M'ha agradat molt.

    Enhorabona.

  • El nom de les calces[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-03-2020

    Tota una vida en un minut. Jo diria que sí, que se'n recorden, d'aquí la rialleta i la mirada vergonyosa.
    Al final només en queda el record, el nom de les coses.
    Una història que fa riure i plorar, tot alhora.

  • Molt múrria.[Ofensiu]
    Ravegal | 19-03-2020

    Molt ben trobat.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: