L'HOME QUE TENIA ÀNIMA D'ENCIAM

Un relat de: kefas

"Oi que ho entens? Ho he fet per tu, perquè sé que no t'agrada la verdura. Fer una truita és el màxim que puc tolerar, però de cadàvers d'animals assassinats, ni parlar-ne". Ell abaixà la vista. Va passar de la màgia dels seductors ulls blaus al desolador espectacle de la truita mig cremada que hi havia al seu plat. La gana va fugir, espantada. Va tornar a alçar la mirada just en el moment en que ella clavava les dents en una tendra fulla d'enciam. Li va arribar de forma nítida el soroll de l'esquinçament de les fibres de l’enciam mentre observava com una goteta de saba relliscava pels seus llavis. Es va estremir i no va poder evitar que li caigués al plat la forquilla que aguantava amb la ma dreta. "Aquest enciam és boníssim... Tendre i acabat de collir", li va dir ella, entusiasmada. Es va a posar a tremolar perquè li arribaven els efluvis de dolor de l'enciam martiritzat. "Què et passa, que no et trobes bé?", li va preguntar ella mentre s'empassava el trosset d'enciam a mig mastegar. Els efluvis de l’angoixa de l'enciam varen desaparèixer. Sentia que tenia el cap tèrbol i li costava respirar. La va mirar als ulls i la blava buidor que hi va veure va fer augmentar el seu desfici. La va sentir menyspreable. Com podia defensar els animals que, amb un absolut desdeny de la sensibilitat dels vegetals, els trepitgen, trituren i, a sobre, s’hi caguen? I ella feia exactament el mateix! Es va aixecar amb un gest irat mentre oïa la seva veu, alarmada, "Què et passa, que no t'agraden les truites?" La cara d'ella es tenyí d'espant quan va veure que ell enlairava la ma amb to amenaçador. "Maleïda assassina d'enciams!", va cridar. Abaixà la ma i, després de recollir la jupa del penjador de l'entrada, se'n va anar clavant una puntada de peu a la porta abans d'obrir-la.

Comentaris

  • Hola Kefas...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-02-2020

    Se m'he oblidava... quan vulgues, en la meua pàgina, ja em diràs alguna cosa........ doncs tinc alguns que no has llegit....
    Gràcies...
    Perla de vellut

  • Enciam per a una ànima...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-02-2020 | Valoració: 10

    Vaja Kefas, aquest relat que t'acabe de llegir és molt original i amb molta fantasia, en el qual has situat a aquell home que li agradaven molt les truites d'enciam. M'ha fet riure molt tot la trama... je je je...
    Una salutació.
    Perla de vellut

  • Doncs potser és cert...[Ofensiu]
    brins | 11-02-2020 | Valoració: 10

    Tot i que no sóc vegana ni vegetariana, la veritat és que cada cop em costa mé menjar carn; no puc evitar pensar que és carn morta. El que no havia tingut mai en compte és el que tu tan magníficament comentes en el teu relat. Espero que no m'hagis pogut convèncer, perquè ja no sabria pas què menjar. Un relat molt original, kefas.

  • Moderació...[Ofensiu]
    Nil | 10-02-2020 | Valoració: 10

    Jo crec que en aquest món terrenal tot té una raó d'ésser, tot està ben estudiat i lligat. Naturalment que tot té vida, sigui una pedra o un enciam, sigui una cadira o un elefant! Aquí venim, energia condensada, a aprendre i progressar espiritualment. El regne animal i vegetal va fer acordar amb amb l'absolut o creador que esdevindria aliment de l'ésser humà, això si!, sense abusar-ne. El teu relat és super original per com arribes a exposar un tema, el vegetarianisme, de rabiosa actualitat. Enhorabona, Nil.

  • Ànima verda[Ofensiu]
    Montseblanc | 07-02-2020

    El que està clar és que, consumeixi el que consumeixi, l’ésser humà estarà perjudicant a un altre ésser viu, sigui animal o vegetal. Les plantes neixen, creixen, es reprodueixen... Tenen un objectiu, com qualsevol altre organisme viu, que sol ser la reproducció per continuar a aquest món. I nosaltres interrompem aquest procés. A unes les tallem quan són tendres, d’altres els hi prenem la fruita madura, a d’altres les cremem vives... Sí, és més fàcil d’entendre el sofriment dels animals, d’empatitzar amb ells... Però si algun dia arriben a manar els enciams, ens faran pagar tanta amanida amb vinagre i tanta sal que cou... Només ens queda viure a base de pastilletes...

  • El sofriment de les pedres[Ofensiu]
    kefas | 06-02-2020

    Des de la inevitable visió antropocèntrica  del món suposem que els gossos ens estimen com ho pot fer qualsevol veí i que les pedres no sofreixen. I si no fos així?
     

  • El títol m'agrada[Ofensiu]
    touchyourbottom | 05-02-2020

    Després, quan he llegit un dels recursos antivegans 'les plantes també hi senten' m'he quedat amb un somriure trist. Què hi farem!

  • SrGarcia | 05-02-2020

    Un relat molt imaginatiu, tot i que va contra totes les tendències de l'actualitat. Cal felicitar aquest home per la seva ànima sensible; tots els éssers vius mereixen respecte.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: