LLENÇOLS REBREGATS

Un relat de: aurora marco arbonés
LLENÇOLS REBREGATS

La cambra es lleva del seu son profund
després d’una nit de llençols rebregats,
de cossos humits, boques encastades,
de pells enardides de febre i desig.
La lluna minvant ha espiat l’escena
com un vell “voyeur” que s’excita soliu
i un raig de claror ha acolorit els gestos,
ritual ancestral des de la nit dels temps.
És el ball de la carn de deler enfervorida
on pell, mans i dents amanyaguen el cos
fins a tocar el cel amb la punta dels dits.
Aconseguit el clímax, es destensen els músculs
i els amants, sadollats, enceten dolços somnis
en un llit conreat amb rebregats llençols.




Comentaris

  • A flor de pell[Ofensiu]
    Naiade | 06-04-2016 | Valoració: 10

    Quina descripció més encertada Aurora. Descrit amb delicadesa, però sense escatimar cap instant, cap sensació. Enhorabona per un poema tant dolç.
    Una forta abraçada

  • Ostres, ostres! I un aclariment.[Ofensiu]
    Jordi Baucells | 10-03-2016 | Valoració: 10

    Ostres, ostres, ostres! Quina delicada descripció. No t'has deixat cap detall. Fins la mirada de la lluna! Potser el millor de tot. Sempre em meravellen les teves paraules, tan ben posades, tan precises. Felicitats!
    T'haig d'agrair els teus comentaris, sempre em donen una alegria. (Hi ha algú que dedica una mica del seu temps a llegir-me! Quina sensació tan gratificant!) Per cert,
    vull fer un breu aclariment respecte del teu últim comentari. "You'll never walk alone". es un poema d'esperança, de recolzament. Diu que mai no caminaràs sol, que tinguis confiança. Camina a traves del vent, de la pluja, diu, I no tinguis por de la foscor...
    Malgrat els bons desitjos i el cant a l'esperança que expressa el poema,trobo que és una tràgica ironia que li cantin aquesta cançó a qui s'ha d'entrebancar amb les propies sabates i fingir que algú li ha fet la traveta per no haver de reconèixer que està sol. Estic segur que li passa a més d'un. Aquest es el sentit que li he volgut donar. Pura ironia. Potser no me n'he sortit. Qué hi farem! Una salutació. Jordi.

    "You'll never walk alone".
    When you walk through a storm,
    hold your head up high,
    and don't be afraid of the dark ;
    at the end of the storm there is a golden sky
    and the sweet silver song of the lark.


    Walk on through the wind,
    walk on through the rain,
    though your dreams be tossed and blown.


    Walk on, walk on with hope in your heart,
    and you'll never walk alone,
    you'll never walk alone.
    Walk on, walk on with hope in your heart,
    and you'll never walk alone,
    you'll never walk alone.

  • M'agraden [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-03-2016

    els relats eròtics escrits amb delicadesa i elegància. Com aquest.

    Desprès d'uns mesos d'escassísima activitat a Relats he tornat. Ho enyorava molt.
    Un petó, Aurora.

  • Instant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-03-2016 | Valoració: 10

    Aquest instant màgic del dormir després de fer l'amor, aquesta serenor interior, aquest diafragma rebaixat i buit de tibantor, la sensació de plenitud, les mans que palpen sota els llençols, el retorn a l'escoltar serè, tantes i tantes sensacions amb els llençols rebregats! Una abraçada.

    Aleix

  • M'encanta[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 28-02-2016

    M'encanta aquesta imatge dels llençols rebregats, per ella sola diu ja tantes coses!
    Gràcies pels teus comentaris al "Fugiu que venen!".

  • Bells[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 23-02-2016 | Valoració: 10

    Aixo amb semblen a mi els teus poemes. Quants sentiments expresses
    Montse

  • que bonic[Ofensiu]
    Brígida Balcells i Puigdevall | 22-02-2016 | Valoració: 10

    nena, quin amor més entendridor

    Brígida

  • Enyor...[Ofensiu]
    brins | 22-02-2016 | Valoració: 10

    En llegir la personificació del primer vers ja he intuït que sentiria enyorança, i quan he gaudit de la resta del poema ho he pogut confirmar...

    Gràcies, Aurora, per aquest estol de belles i humanes paraules!

    Una abraçada,

    Pilar

  • És un aliment per al cos i l'ànima...[Ofensiu]
    touchyourbottom | 21-02-2016

    ...per molts llençols rebregats, i ben rebregats!

    I per moltes llunes tafaneres que hi afegeixin celístia dolça i múrria picant l'ullet!

    tyb

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

188 Relats

1672 Comentaris

149087 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.