Prohibit el pas

Un relat de: Hannah
Ets perfecte. Realment tu o és la imatge que m'he creat de tu?
Et busco inconcientment i quan et veig abaixo la mirada, tinc por de que em miris i no m'atreveixo.
Potser et busco sabent que et vull trobar. No t'he pogut oblidar.
Perquè em passa tot això? T'estimo, t'estimo molt, però no a tu potser, sinó a la imatge ideal que m'he construït de tu.
Simpàtic, alt, fort, ulls verds...
Et tenia al costat i em dedicaves temps. Volies saber de mi i em sentia protegida i molt bé. Però no era real. Era tot dins el meu cap que es va embolicar.
I ara vull desfer aquest nus i no puc.
Et continuo buscant sense voler que em vegis. Et continuo trobant i abaixo la mirada.
Espiral de la que no puc sortir i fa molt mal.
Si m'estimessis com jo voldria seria un camí sense sortida. Un prohibit el pas.
Em vas ensenyar el que havia de saber. Ara ja no ens veiem més.
Però et continuo buscant i et continuo trobant. Abaixant la mirada quan em mires.
Canvi de sentit i oblidar-te.
Apendre a no buscarte. Apendre a no trobar-te.

Comentaris

  • Desaprendre[Ofensiu]
    touchyourbottom | 19-02-2016

    El 'no aprendre' a aprendre res ja après.
    Però no és tan fàcil.
    Els aprenentatges i desaprenentatges hi són i continuen i tenen trams i són muntanyes amb cim, solana i obaga.
    A qui hem d'obrir el pas més i conèixer més, és, amb tot plegat, un/a mateix/a, que no existeixen les mitges taronges ni nectarines, cap complement, però si altres illes amb les quals tenir camins de connexió i tota una enciclopèdia arran d'aquesta imatge...

    Ai, la gent d'aire que ens costa tocar de peus a terra! (les arrels).

    tyb

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Hannah

Hannah

87 Relats

89 Comentaris

59551 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Una matinada de gener del 89 em va veure néixer.
A fora bufava el vent glaçat, i l'hivern em va donar la benvinguda.
Sóc del país del Cava, i tenim la Festa Major més típica. M'agrada el meu poble, la meva vila.

Sóc una noia d'aire i pertanyo al regne d'Acuari.

Potser perquè sóc tímida, m'agrada tant escriure.
És una facinació que sempre he tingut present, però des de fa un temps, em va be per desfugar-me i passar-m'ho bé.

Sóc quiromassatgista. M'agrada treballar amb les mans.

A part de la lletra, la música em fa somniar, i em transporta a altres planetes.
Tan em pot agradar una de relexant com el rock ben tocat.
Lax'n'Busto em fascina.
I he tocat la bateria durant dos anys.



La gent que em coneix diu que visc en un altre món, i és ben veritat; m'agrada molt somniar!
Sóc d'aqui, però també estic per allà...

Sóc una romàntica sense remei, malalta de l'impossible, i amb uns quants desitjos que escriuré a la carta als Reis.

M'encanta sentir l'aire traspassant-me la pell dalt la harley i darrere el meu amor...

Enamorada de la vida, de tots els sentiments i sorpreses. I ell...

Per si voleu qualsevol cosa, el meu correu electrònic:
hippy_vila@hotmail.com

I el meu reconet de les lletres:
www.ikebana19.blogspot.com