sense nom

5 Relats, 3 Comentaris
2701 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de sense nom

  • Resseguint

    sense nom - 04-10-2011 - 523 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Havia anat a parar a l'oest dels Estats Units, a un estat amb nom curiós més

  • pòquer

    sense nom - 01-05-2009 - 432 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Eren dos homes cara a cara amb cinc cartes a la mà. més

  • proverbis

    sense nom - 08-04-2009 - 515 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La primera impressió va ser patètica. Duia una foto, un autoretrat pèssimament enfocat i pitjor il·luminat parit en algun lavabo de disseny (amb ribets roses a les rajoles i els poms platejats, ben llampants). La seva cara apareixia com un esglai, superlativa, excessiva plagada de pintures, purpurina, pestanyes de plàstic i pintallavis barat. El punt culminant, però, era el petonet carrincló, trist, hortera en que ens deleitava amb amor. més

  • Xumba-xumba

    sense nom - 06-04-2009 - 664 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Xumba-xumba, xumba-xumba, sona vigorosament a l'Opel Kadet tunejat que circula salvatge, aliè als límits de velocitat i els anuncis catastrofistes de la Direccion General de Trafico, per l'extraradi de la ciutat mes ambigua que us pugueu imaginar. Anem el Txordi, el Riqui i jo, és dissabte nit i els llums de neó que il·luminen els nostres caps engominats son l'inici perfecte per aquesta nit de febre (que diu la pel·lícula) que promet ser esplèndidament puta, puta. més

  • circumstancies

    sense nom - 02-03-2009 - 567 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'esplèndid tupè, fort i agosarat brillava artificialment apunyalat pels últims raigs de sol d'aquella tarda de març. Avançava impassible pels carrers entre la multitud, ni tan sols el fort vent que bufava el feia vacil·lar, era com aquelles veles d'aquells catamarans d'aquelles pel·lícules de pirates que persegueixen la seva presa infalibles, afamades. El moment s'acostava i sota el tupè els nervis començaven a fluir, feixucs i tramposos mentre a les mans els dits ja s'havien omplert de suor. Llavors va recordar el que el pare sempre li deia abans dels partits, s'havia d'aïllar de les circumstancies i relaxar cos i ment, "com si fóssim un diumenge al migdia tranquil·lament picant uns cacauets abans de dinar", deia somrient. Els consells del pare mai l'havien fallat. Així que es va asseure a un banc del parc, al forat on les cagades de colom li havien preparat amablement. Va inspeccionar que ningú el veies, i va moure els braços amb els dits oberts, com si botes una pilota de bàsqu més