Xumba-xumba

Xumba-xumba, xumba-xumba, sona vigorosament a l'Opel Kadet tunejat que circula salvatge, aliè als límits de velocitat i els anuncis catastrofistes de la Direccion General de Tráfico, per l'extraradi de la ciutat mes ambigua que us pugueu imaginar. Anem el Txordi, el Riqui i jo, és dissabte nit i els llums de neó que il·luminen els nostres caps engominats son l'inici perfecte per aquesta nit de febre (que diu la pel·lícula) que promet ser esplèndidament puta, puta.

A les afores de la discoteca la gent consumeix alcohol a dojo ("botellon" que diuen els sociates de l'ajuntament), maleters en ple esforç aerodinàmic fan de barra i catalitzador del pertinent xumba-xumba esfereïdor que marca territori i fa caliu. En Txordi aparca el seu carro FANTASTIC (així es com el va batejar una nit d'inspiració), i seguim el ritual, atacant una ampolla de Martini calenta fins que, som-hi? Som-hi! I ja hi forem.

Entrem pim pam pum en fila india movent el cap absorbits pel xumba-xumba que retrona pels poderosos altaveus, que bullen folls encerclant la multitud torrada, ensucrada, espitada, fumada, enocada, enfarlopada, enxufada que balla malaltissament en tots sentits i direccions. I anem cap a la barra (ho tenim molt clar), i ronda de xupitos que ve, i avall i un altra, i avall. I ja estem transportats al meravellós món de l'alcohol en vena. I anem al lavabo a fer-nos unes ralles, i quina farlopa més bona Riqui, d'on l'has tret?Ah... el teu cosí ,es un crack. I catacrac! Fa la porta del wc de noies i surt un paio neuròtic i ens invita unes setes (en català correcte bolets al·lucinògens), que provem encantats.

Tanta vitamina s'ha d'amortitzar així que iniciem la desfilada -pit amunt i cigarret als llavis-, la ronda de reconeixement per tal de focalitzar el bacallà i anar prenent posicions. Els llums de colors circulen saltant pels ulls drogats del personal que queda retratat pel flash flash flash que escup el sostre de tan en tan. Aquí hi ha uns col·legues, el Fran del tupè, que passa nen? A tope tiu; el Xusqui (inflat com un gripau fumat desprès de tantes hores de gimnàs) què dius figura? i com que mai ha tingut la virtut de la vocalització, ni l'entenc. Continuem el nostre camí, impassibles a ritme de xumba xumba.

Entre la frondositat de les animes faranduleres i les boires del tabac, divisem un corro de noies glamuroses i joves. I, dissimuladament, rodegem l'objectiu. Quin mamellam, em diu el Txordi, líder rastrejador de dones i pagines web pornogràfiques (gratuïtes per suposat) del grup. Psicòleg especialitzat en sexologia de vocació, ens informa que hi veu possibilitats. I som-hi. Ens presentem (l'eiiiiii i un somriure fan el seu paper) i ja estem movent la cintura amb elles. Som elles (les mateixes), nosaltres (en Txordi, el Riqui i jo) i el XUMBA-XUMBA que -s'ha de dir- era realment bo. M'acosto a la rossa de pot, cuixes prominents i llavis molsuts i li dic d'anar a la barra a prendre quelcom, i accepta, i ja hi som i ens fotem un gintonic, i es creuen les mirades, i em somriu, i li somric, i marco paquet, i just en aquell moment el dj del xumba-xumba ens obsequia amb un canvi de to que em fa brollar la sang per tot el cos i fins els pels del genoll es posen de punta, tota la força m'acompanya i la rossa del meu costat segueix allà. Així que decideixo atacar i ataco efectivament (amb una determinació inaudita) però sóc rebutjat per un "quita cabrón" i la noia fuig. Fuig...

Fracàs total i absolut. Però el xumba-xumba collonudament accelerat mata aquest mal moment i ballo, BALLO com mai, fins i tot el dit petit del peu balla. Estic en un núvol, en el millor moment de la setmana, al punt àlgid on totes les drogues es troben dins el meu cervell cardant una interconnexió galàctica que em fa perdre la xaveta l' oremus i tot el que es pugui perdre i entro al món de les croquetes voladores i els barrufets marrons que es foten els tripis de dos en dos i d'altres ostiades flipades malaltes i brutes i aaaaaaaaaaaaaaaaaaagh, crido foll i ningú em sent i faig un gir de 360 graus, i alço el dit índex, i acuso al de més enllà de ser tan refotudament cabró per muntar festes com aquesta. Gracies, li dic. I entre xumba i xumba, em pica l'ullet.

Diviso a la llunyania en Riqui dalt del pòdium fent moviments bruscos contra l'aire, mirada perduda i cubalibre en mà, marcant paquet fardant més que un putu gall d'indi. Em pixo de riure i el vaig a buscar (sóc així de bona persona amb els amics). Necessites una ralla, li dic. Sortim fora i caminem una estona fins arribar al portal numero 14, que té un pedrís estratègicament disposat que sempre resta força net per joia nostra. Fem el fet i ràpidament tornem cap a dins i em veig immers en una espiral de colònies, desodorants i laques copioses, pudentes i negligents que posen a prova el meu estomac maltractat. Trobem en Txordi apoiat a la barra delitant-se la vista amb una morena que balla al seu davant. Coneixent la seva afició a fer-se palles als lavabos en situacions com aquella l'arranquem de la seva posició i anem al centre a vomitar tota l'adrenalina que portem a dins. En Txordi balla com si boxeges, en Rqui com si busques estels, meteorits i osses menors i majors, i jo -que sóc el més estilós- com si imites una gallina d'aquelles que fan coc coc. I les hores passen com si fossin minuts i els minuts com segons, som uns xumba-xumberos campions, no parem, no parem.
Aguantem fins que obren els llums clars, nets, matadors.

Llavors enfilem cap al carro FANTASTIC i anem a fer el peta de comiat a la rotonda de l'escorxador. El xumba-xumba crida tan fort que fa ballar les claus a sobre el capó. En Txordi, el Riqui i jo ens rulem un parell de porros i em meravello de com un cargol bavós, relliscós ha tingut la pedanteria de instal·lar-se a dos centímetres de les meves adidas. Xoooooffff. Em penedeixo d'haver-ho aixafat, però ja es massa tard. Fotem el camp? I el fotem...
A tot això surt el sol, qui sap si motivat pel compàs encegador del xumba xumba.

Finalment arribo a casa, em foto al llit panxa enlaire i encenc el meu nou mòbil 3G d'última generació i penúltima imitació xinesa amb reproductor mp3 i wifi i no sé quantes collonades més i ja sona la sessió de dj Abel k kaña (ídol, mestre i referent de mi) amb tota la seva força i empenta, PA PA PA PA PARAPAPA, fa. I aprofitant la benentesa em faig una palla pensant en aquella noia rossa de pot, cuixes prominents i llavis molsuts que ara -i només per mi, perquè en el fons sóc una tio amb sort- es despulla sensualment al menjador de casa els iaios, entre la verge maria i la foto d'aquells avantpassats tan remots i tan estranys (quin morbo, renoi!). I copulem esvalotats, amunt i avall. Mmmmm...xumba- xumba. Els raigs de sol ja omplen gairebé tota l'habitació, però me la bufa, i clon clon clon, les campanes avisen la missa d'onze, uf, em roda tot. Lentament em vaig adormint amb la música de fons i ensumant l'olor que arriba de la cuina, on la mama remena el sofregit de ceba i tomaca al ritme del xumba-xumba.