Pallars

11 Relats, 19 Comentaris
2417 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80

Últims relats de Pallars

Últims comentaris de l'autor

  • Pallars | 19-02-2019

    Es veu que el senyor Moisès - amb permís del gran Miquel Àngel- dóna molt de sí, trobo. Una bona font d'inspiració que llueix en aquest "diàleg frustrat". O no!
    Salutacions, senyor Gausachs.

  • Pallars | 19-02-2019

    Poema bonic, senzill, visual, colorista, intimista i detallista on el pare mostra l'amor per la seva "dama" particular mitjançant l'oferiment d'un dels fruits més selectes que la natura ens ofereix.
    Salutacions.

  • Pallars | 19-02-2019

    Una història plena de dinamisme on succeeixen diversos esdeveniments, alguns força surrealistes, d'altres punyents. Un ventall de personatges que no et deixen gens indiferent.
    Salutacions.

  • Pallars | 19-02-2019

    Poques paraules per explicar una realitat que tristament succeix a la nostra societat.
    Salutacions

  • Pallars | 19-02-2019

    Si amb 6 0 7 anys l'Amadeu ja tenia els seus propis recursos fàcilment hom pot pensar que el personatge prometia. I, pel que es veu, així va ser.
    Salutacions, senyor Gausachs.

  • Pallars | 26-01-2019

    Un retall de vida explicat de forma intimista, sincera i creant un ambient molt especial que deriva en un cant d'esperança.
    Salutacions

  • Pallars | 26-01-2019

    Una molt bona combinació d'humor i fantasia. Un pintor excepcional, únic. Hi ha tanta vida en el seus quadres que no deixa indiferent ningú. Només cal anar a la "sala d'exposicions" per comprovar-ho de primera mà.
    Salutacions, senyor Gausachs!

  • Pallars | 23-12-2017

    Separació de poders? Pressions a tothora des de dalt... Retrat d'un jutge amb la pipa plena que acaba com acaba. Molt dinàmic i amb un punt de comicitat que s'agraeix.
    Bon Nadal, Aleix!

  • Pallars | 10-04-2017

    Que acaben sent la sal de la vida, d'una vida farcida de monotonia, seguretat, i certa infelicitat donada per la gran solitud que arrossega aquest personatge. Relat molt seriós malgrat l'embolcall còmic que plana al llarg de la història, per cert, molt real i molt ben portada. L'enhorabona.
    Salutacions.

  • Pallars | 06-04-2017

    Un diàleg molt amè i proper, un viatge en globus on s'explora un paisatge preciós, que des de dalt, en lloc de veure's petit, resulta gran, immens, precisament per la seva senzillesa, per la seva alegria, pel reconeixement d'un indret proper, estimat per aquesta família tan entranyable i plena de vida. Caliu humà des de les altures.
    Salutacions.

  • Pallars | 08-03-2017

    Un text que encomana les ganes d'endinsar-te per aquestes muntanyes tan nostres. Natura a flor de pell, vivint-la pas a pas, lentament. Gaudint-la, gairebé assaborint-la, flairant-la...
    Una meravellosa ascensió al cim, allà on s'acaba el món.
    Salutacions.

  • Pallars | 07-03-2017

    Certament un dels verbs, aquest que esmentes en el títol del poema, que més s'escau a un nombre ben elevat de polítics. També en podríem afegir d'altres com timar, enganyar..
    Tot plegat seria per plorar però més val donar un toc d'humor al tema com veig que fas en els teus escrits.
    Salutacions.

  • Pallars | 01-02-2017

    Amb un toc distès i un humor molt agradable ens fas viure un recorregut vital on la relació d'aquest tàndem humà resulta entranyable. Anar al darrere, ben mirat, es pot apreciar també com sentir-se al costat de qui t'acompanya o et guia, ja que tots dos sumen en l'esforç de beneficiar-se mútuament.
    Salutacions!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: