TELEPATIA. (TEMA:EQUÍVOCS). Dedicat a la COPE, pel seu possible ajut en l'evolució humana.

Un relat de: Lilith

GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA TERRESTRE. Volum disset. Mil dotzena edició. Any terrestre 3.928. Pàgina 119.


TELEPATIA: Comunicació d'una ment a una altra ment o a varies d'elles, tramesa mitjançant la glàndula pineal per ones electromagnètiques a nivell submolecular, amb una velocitat més ràpida que la llum i sense importar distàncies. Terme creat per F.W.H. Meyers el 1882 quan només s'en coneixien casos aïllats i no demostrats. Fou a principis del segle XXI quan a la avui coneguda com Terra Catalunya, que un grup d'individus formaren la primera comunitat social destinada a interaccionar tan sols amb llenguatge telepàtic, l'espurna desencadenant va ser la tergiversació per part de mitjans de comunicació i estaments polítics -imperava llavors la comunicació oral- del significat d'algunes paraules, així, la paraula que més equívocs intencionats provocava era Llibertat; aquestes persones, preocupades per les distorsions en el significat primigeni de les paraules i la seva conseqüent confusió en l'inconscient, i a fi de salvaguardar els valors intrínsecs de l'ésser humà, foren els precursors en el nostre planeta de la comunicació telepàtica, avui estesa arreu, l'única capaç d'arribar a qualsevol receptor -compartida amb animals i plantes-, i que suposa la transmissió d'emocions, sentiments o pensaments de manera totalment neta.

Comentaris

  • COPE = CEPO= INVOLUCIÓ HUMANA[Ofensiu]

    Soc nova en relats encatalà, be ja he n'enviat algun, i tot buscant t'he trobat, ha estat un regal poder-te llegir, fare un seguiment, salutacions. maite No he pogut evitar la tentació de fer el joc de paraules del titol.

  • L'enginy contra l'odi[Ofensiu]
    qwark | 04-02-2007

    Fa uns dies demanava al Fòrum si algú coneixia alguna recepta per desactivar els espirals d'odi. Fa patir veure com la gent posseïda per l'odi destrueix allò que no entén i es destrueix a sí mateixa.

    I en el fons, crec que tu també ho insinues en aquest relat, el problema és el desconeixement i els equívocs del llenguatge. Perquè dos bàndols enfrontats poden lluitar tots dos per la llibertat, la dignitat, la justícia, etc. I, emocionalment encegats per les seves màximes, no són capaços d'entendre que estan intentant destruir a persones molt semblants a ells.

    L'aposta per la Sci-Fi sempre és ambiciosa, perquè fa un estudi macroscòpic d'uns fenòmens. Tu te n'has sortit prou bé, amb aquest format senzill i original.

    PD: Tenim en comú que els d'aquesta emisora ens han inspirat un relat de ciència-ficció. Serà perquè semblen una mica marcians?

  • Senzillament...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 02-02-2007 | Valoració: 10

    genial. Un relat contundent i amb grans dosi d'originalitat i d'una ironia que ens força a reflexionar sobre la comunicació que establim els sers humans a través de la paraula i les interpretacions que cadascú en fem. Tant de bo algun dia fossim capaços de poder transmetre pensaments i sentiments amb la ment sense haver-los de definir!
    Una abraçada ben forta

  • A propósit del teu comentari[Ofensiu]
    nousica | 31-01-2007

    Tens raó. A pesar de donar-li moltes voltes no vaig saber com resoldre aquella frase tan llarga. Si tens alguna idea de com escríure-la d'una altra manera, m'agrdaria que me la enviessis.

  • Bona jugada![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 22-01-2007 | Valoració: 10

    M'encanta aquesta definició! El que més destacaria d'aquest relat és:

    1. Has canalitzat i/o aprofitat molt bé el fet que es limités l'extensió del text. Una definició no pot ésser gaire llarga, i participar amb una definició tal i com has fet és indiscutiblement original.

    2. Estil encertat. No sempre és fàcil posar-se a redactar un text ajustat a uns paràmetres concrets i delimitats (perquè una definició no pot tenir o no hauria de tenir gaires recursos de tipus literari, per entendre'ns: metàfores, imatges, etc.). Des d'una certa i necessària "objectivitat", planteges i brindes al lector tota una història, una petita novel·la, i això per descomptat té molt de mèrit. I és més: aquesta "objectivitat" no t'impedeix ésser (ans al contrari, fins i tot has aconseguit que t'ajudés a ser-ho) un xic irònica. Sarcàstica, fins i tot, i amb la dedicatòria inclosa al títol ja ho dónes a entendre de bones a primeres al lector.

    3. El text està impecablement redactat, és l'últim que em resta per dir!

    De debò que és una aportació molt interessant, la teva! Molta sort, gràcies pels teus comentaris, molt bon 2007 -ple d'èxits literaris- i una forta abraçada!!!

    V.

  • Ciència-ficció...[Ofensiu]
    rnbonet | 22-01-2007

    ...molt original i d'un humor fi i ben dosificat. I amb un punt d'ironia, sobretot la dedicatòria.
    Potser l'abundància de tecnicismes el faça complicat de llegir, però em sembla que ha estat un aspecte volgut.
    Salut i rebolica!
    PS. I gràcies pel comentari.

  • Es el primer relat teu que llegeixo[Ofensiu]
    nousica | 14-01-2007 | Valoració: 10

    La veritat és que m'ha sobtat. M'agrada la forma com encadenes les paraules, les frases, com una porta a l'altra i com deixes anar el que vols transmetre a partir de jo diría que més que de la ciencia ficció, de l'aparentment absurd.

  • Adororo com..[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 12-01-2007 | Valoració: 10

    ..la ciència-ficció ens pot ajudar a criticar la societat acual, encara que es faci des de l'òptica del futur. És un dels aspectes d'aquest gènere que més m'agrada, i el teu relat n'és un exemple claríssim. M'ha encantat.

    Una abraçada,
    Fredegard.

  • hola![Ofensiu]
    l'home d'arena | 12-01-2007

    No està gens mal la idea, si més no, seria un gran pas en l'evolució. Però jo ( què sóc més animal per a aquestes coses de la COPE, i ja et demane disculpes pel repent què m'ha agafat) hauria esdevingut un carnívor mentaloide. Els hagués rosegat el poc cervell què tenen, i després d'una curta digestió... només serien merda.

    Però no em fages massa cas, perquè en veure COPE m'erisse com els gats.
    El teu relat és ben original i guarda una finíssima ironia.
    Salut!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Lilith

Lilith

21 Relats

192 Comentaris

43384 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Important:
Escric bàsicament ficció:
"Qualsevol semblança amb la realitat és casualitat"



""Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir."
Fragment de la pel·lícula Blade Runner


"Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera."
Miquel Martí i Pol


"No es inútil amarse,
finalmente.
Lo mismo que amaestrar serpientes, nos exige
técnica refinada y perder la vergüenza
de actuar frente al mundo en taparrabos.
Y unos nervios de acero.
Pero amar es oficio
saludable también: su liturgia apacigua
el ocio que enajena -como supo Catulo-
y perdió a las ciudades más felices.
Bajo la cuerda floja dispone -no pidáis
una red, porque tal no es posible- otra cuerda,
tan floja, pero última
tan inútil a veces,
bajo la cual no hay nada.
Y entreabre
ventanas que te oreen la cólera y exhiban
a tu noche otras noches diferentes, y así
sólo el amor nos salva a fin de cuentas
del peligro peor que se conoce:
ser sólo -y nada más- nosotros mismos.
Por eso,
ahora que está ya dicho todo y tengo
un sitio en el país de la blasfemia,
ahora que este dolor de hacer palabra
con el propio dolor
traspasa los umbrales
del miedo,
necesito de tu amor como analgésico;
que vengas con tus besos de morfina a sedarme,
y rodees mi talle con tus brazos
haciendo un salvavidas, para impedir que me hunda
la plomada letal de la tristeza;
que me pongas vestidos de esperanza -ya casi
no recordaba una palabra así-,
aunque me queden grandes como a un niño
la camisa más grande de su padre;
que administres mi olvido y el don de la inconsciencia;
que me albergues de mí -mi enemigo peor
y más tenaz-, que me hagas un socaire,
aunque sea mentira
-porque todos es mentira
y la tuya es piadosa-;
que me tapes los ojos
y digas ya pasó, ya pasó, ya pasó
-aunque nada se pase, porque nada se pasa-,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó.
Y si nada nos libra de la muerte,
al menos que el amor nos salve de la vida."
Javier Velaza


"Antes de que caiga sobre mi lengua el hielo del silencio, antes de que se raje mi garganta y mi corazón se desplome como una bolsa de cuero, quiero decirte, vida mía, lo agradecido que estoy, por este hígado estupendo que me dejó comer todas tus rosas, el día que entré a tu jardín oculto sin que nadie me viera."
Jaime Sabines


"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal



O-1819@hotmail.com