L'espigó

Un poema anterior a quan vaig conèixer RC, per això no l'havia llegit encara. A mi m'agrada molt la teva faceta com a poeta, aconsegueixes crear a partir de petites observacions grans poemes. Com aquest de "L'Espigó", que m'ha encantants per la seva simplicitat , i alhora l'emotivitat que m'ha transmet.

M' ha agradat moltíssim este poema... té una particularitat molt senzilla i molt animada, les frases són contundents i precises. L' olor a gamba.. mmmm xé què bo. Una gran salutació de Rafael Molero

paleses la teva habilitat en descriure paratges i despertar sentiments.
Molt Bones Festes en companyia dels que estimeu i un feliç 2014.
Una abraçada a tu i a la teva dolça esposa Olga.

Es poden dir tantes coses amb tan poques paraules , es poden flairar els ambients i sentir les gavines, les olors de les gambes... i veure l'espigó i al fons uns núvols negres amenaçadors...
Saps dir tantes coses i despertar tants sentiments amb tan poques paraules que sembla que em transportis.

Senzill: però suculent, com un bon pa amb tomàquet.

Gràcies per tots els teus comentaris, també suculents.

Una abraçada,

Materile

i absència de gambes al costat del mar, absència de productes de pesca a canvi d'unes creps foranes que han acaparat tots els xiringuitos.

Un poema molt ben fet, amb regust de pluja i mar i de gavines, que amb les seves veus rememoren el peix que hauria de ser present.

M'ha encantat, Aleix

Gràcies Aleix pels teus comentaris... s’ha de dir que animen d’allò més. Ara jo també visc a Barcelona, a veure si algun dia et passo a veure a la “Gàbia” tal i com dius tu!! Hahaha
Pel que fa aquest breu relat, no sé perquè, però m’ha transportat un diumenge a la tarda, passejant pel port vell de Barcelona, amb bona companyia... si t’he de ser sincer, trobo que és un dels llocs més bonics de la ciutat i amb això també hi afegeixo: romàntics, ja que passejar per aquella zona cap al tard té quelcom de màgic i especial.

una abraçada!

Eloi

Gracies per les teves paraules Aleix, les valoro molt venint d'un poeta com tu, que fas viure plenament el lloc on situes la història, no solament amb l'Espigó, sinó amb totes les que publiques!

Una abraçada.

Gemma

sobre percepcions- això que domines- sempre entenc que les olors, l'oïda, la vista, el tacte, són ulls per on ens arriba el món; a vegades, penso que tu les perceps molt més intenses, i, com dir-ho, mesclades; no barrejades de qualsevol manera, sinò comformant un tot molt més intens, complexe i excitant. Una vega em va passar que se'm van barrejar els sentits; la sensació va ser que escoltava música pel tacte, o l'olorava, o em venia per un canal diferent de l'habitual. Van ser només uns segons, però l'experiència va ser extraordinària, com si al cervell se m'obrís una altra manera de conéixer les coses. Ets gran escrivint. Un petó

a

Visulitzem perfectament aquest paisatge marí, la incoherència del bar, la impertorbable majestuositat delesgavines, aquestes aus de gran voracitat que s'agermanen a la gana del poeta que se satisfà finalment amb les veus i les parles.
Quin gran tresor, quina gran sort, el so de les paraules que ens reanimesn i ens reconforten!

Una abraçada!

En realitat es el que soc una periodista frustrada , a qui potser li haguessin fumut més d'un pal, perquè no pots estar en un mitja de comunicació, sense fumbre llenya a dojo!. En realitat no te tan de merit, son trocets del llibre d'Agorafòbia que vaig utilitzar per pub-licitar-lo un xic pel facebook. Gracies per visitar-me, fidel amic...

Ei, per molts anys, amic!

A mi, la diada se'm menja el protagonisme. A tu, si més no enguany, també te'l menja la post-diada.Però, tot sigui per la causa.

Raül

La poesia no existeix fora d’un mateix. On tu hi veus pluja horitzontal –quina imatge més bella! – altres, la majoria, hi veuen un inconvenient o un motiu de riure si van en colla. Passem per la vida una sola vegada, però el poeta, a més a més de gaudir-ne plenament, et deixa un testimoni de bellesa perquè en quedi constància. Fet i fet, l’acte poètic esdevé en el teu cas un exercici de generositat.

I, tornant al poema, m’agrada la manera com tractes les sensacions, amb una finor i una mestria envejables. Com qui no vol la cosa, vas deixant caure expressions dignes d’un mestre. La seva senzillesa les fan doblement atractives. El vent ja hi era, sort de les vostres veus... el gust avui és l’oïda.

La teva poesia posseeix més realitat que qualsevol fotografia i això s’agraeix, ja que, en llegir-la, apeteix donar un tomb per on has passat i intentar de sentir el mateix que tu has sentit.

Bell poema, malgrat que sembli intranscendent, que no ho és gens ni mica, si més no, pel que a mi respecta.

Raül

Magnífic el que en pocs versos descrius amb una naturalitat plena. M'ha agradat veritablement.
Això és verdader art.
Una abraçada amb el meu afecte.

El gust avui és l'oïda. Fantàstic!!!

Un moment, una sensació, una pluja, un vent, unes gavienes i una crep?

ah i una abraçada

Si aquest poema el vas fer in situ, jo hi era, m’ha fet gracia que ens passegéssim pel mateix lloc. Llàstima que et quedessis amb desig de gambes.
Una forta abraçada

que bonic: el mar, les onades, les gavines...
i la gana de gambes....., que real!!!

rep la meva abraçada i el meu agraïment pel comentari tan amical i generós com
sempre....

el món, amb persones com tu, és MOLT més bonic......., bravo!!!

: , Gràcies pel teu comentari.

"Un xàfec de pluja horitzontal" m'encanta i sats que? quan fa un temps així, a mi també em venen de gust les gambes.

Nousica

espero que hagis tingut unes bones vacances per Sicília, i ben retornat
ens anem llegint per RC

abraçades !
joan

cada vers del poema és per degustar aleix, perquè hi ha la senzillesa i la naturalitat que et caracteritzen i que podem reconèixer els que tenim el gust d'haver-te conegut en persona

rep la meva salutació més cordial
abraçades i records ! ;-)

...més sensació de mar que els cants de les gavines i la flaire de les onades colpejant l'espigó. La resta si estas en bona companyia, és tan sols gaudir, com dius molt bé, de l'oïda.
Una abraçada.

...cada cop em costa més menjar-me sers que tenen cara i ulls, i cada dia ho faig menys. Però tranquil no et faré cap sermó, ni pensar-ne! Entenc molt bé el que dius!!! I ens ho expliques tan bé... Trobava a faltar els teus poemes, que han estat durant un temps d'oïda!!
Anna

curt però deliciós com un plat de gambes amanides amb l’aroma de vent
de mar. Una abraçada.
Josep