Biografia:

Nascut al 1993 i estudiant d'història, escriure s'ha convertit en quelcom essencial, una forma per expressar tot un conglomerat de sentiments.

Un acte necessari quan un tendeix a la introspecció com és el meu cas. Els sentiments, les paraules, les pors, les angoixes igualment les esperances, les alegries i altres elements positius queden a dins, però arriba un punt que bloquegen la ment impedint la fluïdesa del pensament i per tant la correcta gestió dels sentiments.

És en aquest punt quan apareix la sensació de descontrol vers el propi cos; les emocions es desfrenen sense que res les pugui retenir, convertint-se, hom, en una mena de vaixell a la deriva sense patró que el guiï.

Esdevé, doncs, cabdal dita mesura que podríem definir com a a mesura “d’higienització mental”.

A més a més, tímid fins a l'extrem, no tinc precisament el do de l'eloqüència oral. Conseqüentment, havia de ser l’escriptura aquesta via d’escapament. A més a més, probablement fos la més lògica.
Una modalitat que requereix, ordre, meticulositat, tranquil·litat i permet una reflexió acurada tanmateix una adequada maduració del pensament no és, potser, la que més s’adiu al meu caràcter?


Per a qualsevol comentari més personalitzat o simplement per petar la xerrada anoto el meu mail: mcom_07@hotmail.com