pendent dels desigs de l'altre, un sol individu.

Una història molt bonica, però que "dia de la marmota" una persona de 60 anys que viu com si en tingués 90. Què mal alimentada de tafaneries! L'enhorabona segur que és un cas ben real.

Tu crees la cal ella.

Encara protecció, n'és el títol

Més carn temptadora
per un mar de llunes soles.
Cada tarda, sé que l'home
recull capses de suaus roses.

Cada mot i cada mirada,
més lluny d'un tendre suport.
Es troba la campanya plena de banderes
que per sort, la mirada sap aturar i suar.

Roman a l'interior del cau
que si ve, no tinguis un vestit de nou,
repeteix el seu repertori de sons,
i torna lluna, al camí del sol.

Poc s'entén, com han dit alguna altre persona però veig que et molesten les anàlisis superficials, potser com les que fas tu. O és que tothom no podem dir allò que ens dóna la gana? I adreçar-nos a qui ens convingui. Si t'haig de dir la veritat, ni tu, ni jo ni molts aportem res amb els nostres textos, així que més aviat sempre és espectacle en diversos graus.

I pel que fa als militars, mira, primer són els mestres d'autoescola, després ja veurem qui vindrà ...https://www.diaridetarragona.com/tarragona/La-DGT-propone-ampliar-la-pantilla-de-examinadores-con-militares-20170620-0048.html

No cal matar ningú de cop i de forma definitiva, jo voto per a que aquest pronom aparegui quan ho vulgui qui l'utilitzi. Pura anarquia, sí!

Si, podrien dir, afortunadament l'inquilí va perdre tots els seus records, i així es va alleugerir del pes d'aquella vida que portava. Uns anys després el vam tornar a contactar. Vivia sense gaires posessions, era una persona nova i valorava molt la vida. Aquell desagradable incident del foc, que semblava que desfaria la seva vida, l'ha tornat un home nou.

Ets tu, aquest guerrer, no?
És difícil passar per circumtàncies difícils com les que relates i tenir encara la força d'aquest personatge, tot i que no és impossible

Gràcies i salut

Quina atmosfera més espesa, si fos en un cim del Pirineu t'enviaria una mica d'oxigen. Gràcies Aleix

no sé que en faria de les paraules, però la teva proposta em sembla excel·lent

Bonica la imatge de l'escuma abraçant-se als peus.

Salut i gràcies !

Moltes gràcies pel teu comentari, no havia pensat en res del que dius, però, gràcies m'hi fas pensar i més que hi pensaré.

El teu relat és espés, està molt ben escrit però és un brou amb molts aliments i no es pot remoure gairebé amb la meva cullera, segur que qualsevol cosa que hi extragués estaria molt bona.

A reveure i fins a la propera

Gràcies Montserrat, veig que tens molta paciència a l'hora de relatar aquestes escenes tan tristes i tan reals, va bé de recordar-les.

A reveure,

Setembre és un mes adorable amb tota aquesta generositat i color que indiques, que ens ofereix la natura, només, nosaltres els humans, bé, el que dissenyen la disciplina s'han encarrega't de fotre'l.

Exaspera, també estic amb zappa que tanta dilació exaspera, no ho sé, com es que qui fa de protagonista no fuig d'una vegada, com si algú més ho pogués evitar, tot i que ja ho intenta, pel camí superficial, d'allargar el moment de trobar-s'hi, ja ho intenta, però es distreu, juga, no decideix, segur que no pot. Ànims al protagonista