llacuna

167 Relats, 165 Comentaris
64406 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:


Llacuna Roure, Riu!

Últims relats de llacuna

Últims comentaris de l'autor

  • llacuna | 20-05-2017

    Si, podrien dir, afortunadament l'inquilí va perdre tots els seus records, i així es va alleugerir del pes d'aquella vida que portava. Uns anys després el vam tornar a contactar. Vivia sense gaires posessions, era una persona nova i valorava molt la vida. Aquell desagradable incident del foc, que semblava que desfaria la seva vida, l'ha tornat un home nou.

  • llacuna | 02-12-2016 | Valoració: 10

    Ets tu, aquest guerrer, no?
    És difícil passar per circumtàncies difícils com les que relates i tenir encara la força d'aquest personatge, tot i que no és impossible

    Gràcies i salut

  • llacuna | 22-09-2016

    Quina atmosfera més espesa, si fos en un cim del Pirineu t'enviaria una mica d'oxigen. Gràcies Aleix

  • llacuna | 16-09-2016 | Valoració: 10

    no sé que en faria de les paraules, però la teva proposta em sembla excel·lent

  • llacuna | 16-08-2016

    Bonica la imatge de l'escuma abraçant-se als peus.

    Salut i gràcies !

  • llacuna | 12-08-2016

    Moltes gràcies pel teu comentari, no havia pensat en res del que dius, però, gràcies m'hi fas pensar i més que hi pensaré.

    El teu relat és espés, està molt ben escrit però és un brou amb molts aliments i no es pot remoure gairebé amb la meva cullera, segur que qualsevol cosa que hi extragués estaria molt bona.

    A reveure i fins a la propera

  • llacuna | 06-06-2016 | Valoració: 10

    Gràcies Montserrat, veig que tens molta paciència a l'hora de relatar aquestes escenes tan tristes i tan reals, va bé de recordar-les.

    A reveure,

  • llacuna | 07-08-2012 | Valoració: 9

    Setembre és un mes adorable amb tota aquesta generositat i color que indiques, que ens ofereix la natura, només, nosaltres els humans, bé, el que dissenyen la disciplina s'han encarrega't de fotre'l.

  • llacuna | 25-03-2012 | Valoració: 10

    Exaspera, també estic amb zappa que tanta dilació exaspera, no ho sé, com es que qui fa de protagonista no fuig d'una vegada, com si algú més ho pogués evitar, tot i que ja ho intenta, pel camí superficial, d'allargar el moment de trobar-s'hi, ja ho intenta, però es distreu, juga, no decideix, segur que no pot. Ànims al protagonista

  • llacuna | 28-02-2012

    M'encantaria cuidar dels porcs dels (Sus scrofa domestica i dels salvatges) i li agraeixo que em presti el seu nom per a referir-me a un ésser humà que per molt que s'hi esforces mai no li arribaria ni a les soles de les sabates. Reconec la meva limitació en l'ús de les paraules. No menjo porc i estimo l'animal porc i el respecto. Gràcies Allan Lee :).

  • llacuna | 17-12-2011 | Valoració: 10

    Fantàstica aquesta solidaritat doble!

  • llacuna | 17-12-2011 | Valoració: 10

    En el silenci de les feines, és bonic que ploguin paraules

  • llacuna | 14-12-2011 | Valoració: 10

    les bones amistats sempre tindran una estoneta per petita que sigui per escoltar-te, de vegades pot ser molt petita, eh!, però ells saben què és que els necessitis, qui no ho sap, és que no compren les teves necessitats i no és bo ni dolent, però en aquest moment no és amistat

  • llacuna | 13-12-2011 | Valoració: 10

    No cal res més

  • llacuna | 12-12-2011 | Valoració: 10

    Davant de casa hi ha un bon gos que està emprenyat perquè els amos l'han deixat a fora i es veu que és molt sociable i vol estar sempre acompanyant-los i borda i borda i el meu gos li dóna suport bordant també, però fa tant de soroll que li he dit que calli, que això no va amb ell, el gos s'ha d'acostumar a estar també fora, potser els amos estan netejant la caseta i els destorba, i el gos ha estat una bona estona movent la cua i reivindicant que vol entrar, reivindicant no, suplicant que vol entrar, i mira a una banda i altra i no entén perquè no el deixant entrar a ell que és tan bo i els estima tant, i no es mou de la porta, ja no sap si és que no el senten, o és que no l'estimen, s'apropa a la porta i a través del vidre veu que els seus amos s'obliden d'ell. No hi pot fer res, més que esperar, confondre el seu cor i donar voltes pel jardí mentre passa el temps.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: