Cercador
Mort
Un relat de: llacuna- Compartir:
I com un veredicte en fallar-te, només un òrgan, es va desencadenar atropelladament tot el procés: et van retirar l'alimentació, et van sedar i ja només esperaven que tu t'aturessis. Es feien els preparatius del teu adeu, sense consciència, quan encara podies sentir-los. Jo respirava la incongruència fregant el llindar de la crueltat, “la incinerarem diumenge”, però no podia parar la màquina i tu tampoc no ho hauries volgut, potser només que la màquina la conduís algú altre, però quina importància tenia ja això?
Vas començar el camí voluntàriament i els que tenies a prop hi van anar posant els detalls i l'acompanyament fins al final, et van fer seva altre cop. No em va agradar, però no hi podia fer res, només, viure'l, ser-hi en silenci disconforme.
I no vas poder fugir del nucli matern, et va tornar a xuclar ben endins, el marit només va ser una sortida de cap de setmana, altre cop dins, al panteó dels avis, sota la custòdia dels pares de qui et volies escapar, sense sortir, castigada. Els marits que contemplen la bellesa temporal no són mai cap refugi cal volar més lluny si de debò es vol fugir, molt més lluny.
Al cap dels dies vaig plorar tanta violència inconscient i tanta impotència. Ho sento...bonica.
Comentaris
-
Es dur[Ofensiu]Prou bé | 16-01-2024
És dur assistir a final d'una persona estimada, tan sols, com espectador.
És dur veure com algú ja planifica què fer de forma pràctica i deshumanitzada.
És dur si és el relat d'una situació viscuda.
Una abraçada
Amb total cordialitat
-
Gràcies[Ofensiu]llacuna | 06-01-2024
Gràcies pels vostres valuosíssims comentaris.
M'adono com de difícil és fer-se entendre. I com és de curiós observar la recepció del que es diu.
M'ha sobtat molt el tema de la rancúnia. I el fet que Plaerdemavida m'escriguis com si defensessis la persona que explico que marxa. Qué bé posar-sa a defensar-la.
No sentia rancúnia, però potser sí pena, potser una pena injusta perquè al capdavall, com bé dius, cadascú viu la seva vida i mort com vol, però no sé el perquè que un hagi de viure una experiència així, per vincles, ens genera una experiència pròpia, també. Hi estem inclosos en aquesta experiència i des del meu jo, jo la voldria canviar, però és clar, només haig de canviar la meva, per això, he continuat escrivint sobre la mort, més històries, per parlar més des de mi, gràcies al regal que m'ha fet la meva estimada persona propera.
En realitat, no demano més inclusió a la persona que va marxar, en la seva vida i plans. Ja estava bé el nivell que hi havia.
I res, que moltes gràcies altre cop, I que aquests intercanvis "ens i m'ajudin" a ser cada cop més humana. -
Un relat magnífic.[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 06-01-2024 | Valoració: 10
Un relat relativament dur, meravellós, sobre els últims passos d'abans de morir, quan els demés ja et preparen els últims passos... un moment dur, però potser després del mateix t'espera el paradís...
Jo no crec en el cristianisme. I crec que Jesús no premia a les persones bones, sinó a les persones no-pecaminoses, o no-massa-pecaminoses. I, sobretot, si no acceptes a Jesús com a senyor no hi ha res a fer, no creure en Jesús és voler l'infern, o això em volen fer creure.. És massa per a un relativament individualista com jo; sóc una bona persona però no pro-submissista. Crec que Jesús no volia revolucionar la societat; només que els pobres rebessin satisfaccions metafísiques, o semblant. Ja fa molts segles que Jesús no ressuscita a ningú, si és que mai ho va fer realment.
Perdoneu, però crec que algú ho havia de dir!!!
Valoració mitja: 6
l´Autor
194 Relats
212 Comentaris
107008 Lectures
Valoració de l'autor: 9.43