L'HOME-ANIMAL

M'ha remogut. les teves paraules penetren fins linconscient, i quan me nhe adonat compte tenia el cor en un puny, un nus a l'estómac i una llagrima traient el cap.
Merci per sentir de la manera en q ho fas

Sí...és cert. Tots portem a dins l'home-animal que ens descrius en el teu poema, de la mateixa manera que la nit porta foscor o la tristesa, llàgrimes, però, sortosament, a dins també hi tenim altres coses... hi tenim la imaginació, la comprensió, la humilitat, la bondat, l'amor...uns valors que ens poden apaivagar el morbós mossec de qualsevol monstre.

Una abraçada molt amical, Sergi,

Pilar

en els quals, l'ésser hmà es converteix en animal.A alguns els hi durà tan sols un moment però, malauradament, n'hi ha d'altres que els hi dura tota la vida.

Un relat molt del teu estil : un xic surrealista però sempre ben escrit.
Gràcies pel teu comentari, benvolgut Sergi.

Una abraçada.

Al començament del poema passava pel meu cap una imatge terrorífica, trista, d'una bèstia, quasi marginal, un monstre. Però amb les darreres últimes sentències ha canviat el color del poema. T'aplaudeixo.

Salut

Marta

M’ha fet la sensació com si veiés un gòlem que s’alça del terra del bosc per lluitar contra el que ens envolta, tot el que no és natural, ni bo… Un nou súper heroi que en realitat només busca l’equilibri perdut en aquest planeta fet malbé...

Ets tu, aquest guerrer, no?
És difícil passar per circumtàncies difícils com les que relates i tenir encara la força d'aquest personatge, tot i que no és impossible

Gràcies i salut

Quins versos més bonics