Sense poesia, el món no tindria vida: Que ragi força ... força, aquesta font.
(Gràcies pel teu comentari).

Joan, els teus poemes són d'amor a la terra, MOLT BONICS! Et felicito.
El Masnou va neixer de Teia i de Alella, es adir, aquests tres pobles som una sola familia. T'agraeixo el teu comentari OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS.
Josep

Amic, com tu, jo tanpoc tinc estudis, però els sentiments han d'anar a l'escola?

Aquest home, obert a tots els cors, deia que tot és vida, que la mort no existeix, aquell que estima va de la vida a la VIDA.

El teu cor: MERAL,
respira allò més alt!
El sobreviure és viure!,
ho veig en aquest poeme
de joia i pena
on parla el teu somriure!

P.D. Agraeixo el teu comentari, però si féssim justisia a tothom ens quederia molt poc temps per creixer. GRÂCIES!

Déu s'ha fet infant, Déu l'hem clavat en la creu.
Perqué el destruim cada dia?
Serà que no sabem estimar-nos prou els uns amb els altres?
Déu és aquell infant que peteig i mor de fam!
Déu és aquell vell... aquella dona amb cancer..., i tu, i jo que no estimem prou!
L'ALÊ DE DÉU també és part d'aquest poema tant bonic que has fet.
GRÀCIES POBLET!

Tu i jo.
Jo i tu.
Tu i els altres, i els altres i tu.
L'AMOR FA ESCLATAR DE JOIA I DE CANÇONS TOTS ELS SILENCIS!
De molt jove, en un monestir de clausura, vaig apendre a escoltar el silenci i ell sempre m'ha parlat.
Has fet un poema molt bonic!
(T'agraeixo tots els comentaris que em fas: GRÀCIES!) Josep

La violència és com escopir al cel, cau al damunt d'aquell que la practica.
Ens hem d'alliberar d'aquesta plaga!
La victima s'agermana al crucificat indefens.
S'HA DE FER JUSTÍCIA!
M'agradat la teva poesia: si l'has feta amb experiència..., no m'agrada la teva experiència!

Els sentiments de cada persona són distints, la poesia els agermana. Molt bonica aquesta poesia.

Tots els grans capitals comensen amb una primera moneda. No et desanimis, et jove i tens molt de futur.
ESCRIU FORÇA!

Si tot el que dius en aquest poema no existis, com seria la vida dels humans?
M'agraderia poguer -te llegir més, millor dit, disfrutar dels teus escrits. Perdonem... em falta temps.
Agraeixo els teus comentaris de tot cor.

Josep Vendrell i Torres

Quan més grans ens fem,
més ens acostem
allà on el nostre cor ens porta,
i si l'AMOR ha sigut el nostre anhel,
la mort serà la porta del CEL
i la plenitud serà nostre!
La mida de la vida Vida,
no té cap limit per sostre.

El teu "comiat conscient", és un poema bonic i profund.

Josep

La joventut quasi no té records perquè tot just comença a viure; la gen grant tenim molta vida perquè estem plens de recorts.
M'agraden els teus escrits, estant plens de sentiments.

Josep Vendrell i Torres

Renoi!, pensant amb el passat el cor se'n torna més jova. que bonic és el teu relat. A mi també m'agrada l'història, però la poca que sé la faig en poesia.
ACRAEIXO DE TOT COR ELS COMENTARIS QUE M'HAS FET.
Josep Vendrell i Torres

Els ulls ens parlen més enllà dels cinc sentits, ells ens diuen si la persona odia o bé estima, si està contenta o trista; ells parlen als de fora i també a dintre nostre. Quantes coses ens diuen els ulls!
Un poema molt bonic, Melcior; la teva poesia parla i comunica allò que sent el teu esperit poetic.

Lluis Llac canta l'esperança, i tu amb la teva poesia també!
És ben cert, dema tots vèncerem.
La teva poesia és molt maca.