L'alè de Déu

Un relat de: POBLET

L'ALÈ DE DÉU



Avui parlaré de Déu.
Després de molt meditar
no sé ni com començar.
Faig el signe de la creu
pregant un inici, un peu,
però el prec no em fa avançar,
i és al decidir plegar
quan dins meu un flaix diu: Creu!
Observa flors, cels, insectes,
el mirar pur dels infants,
l'amor heroic mai no escrit,
i tots els cors bons, prospectes
i evidències garants
de l'alè d'un Déu... no vist.

En el ràpid flaix oí
molt més que no em cap aquí...

___________

Josep Maria Poblet

Barcelona, 2 de gener de 2009








Comentaris

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • PER UN CREIENT[Ofensiu]

    Cada dia es troba una raó per pensar que hi ha un Déu, o algun esser suprem, que ens ajuda a caminar, que ens fa avaçar, que ho fà tot tant bonic que no ens ho sabem explicar! L'alè de Déu és com una mà, si la trobes, agafala i no la deixis anar.

  • L'ALÈ DE DÉU EM VIVIFICA[Ofensiu]
    Josep Vendrell i Torres | 07-01-2009 | Valoració: 10

    Déu s'ha fet infant, Déu l'hem clavat en la creu.
    Perqué el destruim cada dia?
    Serà que no sabem estimar-nos prou els uns amb els altres?
    Déu és aquell infant que peteig i mor de fam!
    Déu és aquell vell... aquella dona amb cancer..., i tu, i jo que no estimem prou!
    L'ALÊ DE DÉU també és part d'aquest poema tant bonic que has fet.
    GRÀCIES POBLET!

  • L'Alè de Deu m'esgarrifa. [Ofensiu]
    allspicants | 07-01-2009 | Valoració: 9

    Que boniques les flors, no i ha res més pur que els infants. perquè permet Deu que això es destrueixi cada dia?. Per a mi Deu no existeix, però sortosament encare i ha persones que son capaços de estimar i de creure, si més no en els valors de la vida. Bon relat

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de POBLET

POBLET

1221 Relats

1223 Comentaris

634326 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Què puc dir-vos?

Sóc nat al Penedès. Des de fa molts anys, la meva vila natal roman encerclada de voluptuoses vinyes on són presents el xarel·lo, el macabeu i altres varietats de raïm emprades en l'elaboració dels millors caves del món.
La prematura mort del meu pare (jo encara no tenia tres anys) va obligar-me a fer un itinerari variat per diverses contrades de les províncies de Lleida i Tarragona, principalment per la Segarra i la Conca de Barberà, residint en pobles molts petits. Després d'una breu estada a Barbastre (un curs escolar), vaig tornar a Catalunya, a la comarca de l'Urgell, durant una llarga temporada (set anys). En un col·legi -internat d'una població urgellenca- vaig realitzar a ple rendiment els estudis d'Humanitats, equivalents al batxillerat de l'època. Allí vaig tenir la sort impagable de tenir un professor de Literatura, segurament la persona que més ha influït en la meva educació escolar. Com ens instruïa en Jaume Picó, sacerdot mallorquí! Ho recordaré per sempre. Ell ens va atiar com ningú a endinsar-nos en el món de les lletres. Va aconseguir, malgrat la meva patent timidesa, fer-me actuar amb regularitat en el quadre escènic de l'internat; va consolidar-me com a rapsode oficial de la casa i com a solista de la coral del col·legi; ah!, ho oblidava, també em va fer porter titular de l'equip de futbol del col·le…, això, en l'època, es valorava moltíssim. Recentment acabats els estudis, aprovo unes oposicions que em permeten treballar com a empleat d'una prestigiosa institució financera, en la qual romandria 42 anys, quasi des del primer dia en contacte directe amb els clients de l'entitat. Quantes vivències! Quin bagatge d'experiències gratuïtament adquirides! I com vaig fruir en la meva feina! Un dia en què segurament havia explicat, durant el dinar familiar, alguna d'aquelles vivències fruïdes a tota màquina…, la meva filla gran em va dir: "Pare, tu hauries de pagar, no cobrar, per la feina que fas". Moltes d'aquestes vivències professionals m'han dat tema per a algunes odes i sonets, on sempre he procurat palesar amb fidelitat els sentiments copsats en cada ocasió.
Moltes odes i sonets fets al llarg de la meva vida, amb una finalitat concreta, s'h
an perdut o romanen simplement abandonats.
Finalment en la meva joiosa jubilació laboral, no pas de la vida i de les il·lusions que, per sort, sempre m'han fet costat, decideixo construir l'arxiu de les meves dèries i cabòries, i posar un xic d'ordre en la meva "producció" pretesament literària, que duc a terme amb l'únic objectiu de lliurar tots els gripaus que de tant en tant volen sortir a prendre l'aire. Puc assegurar-vos que el plaer que em produeix el meu amistós contacte, quasi diari, amb aquest món meravellós de les lletres no té preu.

Voleu parlar-ne? .................jmbisbal@hotmail.com
Visita la meva página Poesia en vìdeo: https://thodicenvers.wordpress.com/