Un llum d'esperança

Un relat de: Xavier Valeri

Un llum d'esperança va sorgir en unes cases que esperaven prosperitat. Tot i que no va arribar al ritme de les imatges que es veien al cinema, la gent intuïa que els mals temps s'anaven acabant. Els balls van tornar a omplir-se de nois. Aquest cop els nois eren més grans perquè s'havien llicenciat del servei militar amb vint-i-cinc anys. També hi havia les noves generacions al complet i fins quedaven supervivents dels vells, oblidats i censurats temps que es miraven la renovada alegria amb un rictus d'il.lusions perdudes als llavis. Una alegria es va apoderar dels balls, on es tornà a ballar el Foxtrot i la samba. Nous èxits arribaven en forma de boleros de l'Amèrica germana, en Machin clamava angelets negres. Els quaranta i els cinquanta foren anys de boleros i coples. Jorge Sepúlveda triomfava amb Mirando al mar soñé i la casita de papel. La ràdio havia deixat de ser un bé de consum de les classes altes i estava a totes les cases. A través d' ella van arribar la veu fina d'Antonio Molina i les cançons d'amor de Joselito.. La gent escoltava els serials radiofònics i iniciava a passes lentes però segures la cursa envers el consum. A través de les ones es va popularitzar el Be bop- a Lula de Gene Vincent, els ritmes d'Elvis, la veu poderosa d'Edith Piaf que cantava la vie en ros. Era un predicció de la invasió musical anglosaxona, italiana i francesa que s'apropava.
Existia una ànsia de diversió que era controlada, però que també representava un avanç del que seria l'explosió dels anys seixanta.

Comentaris

  • M'agraden aquest tipus de relats[Ofensiu]
    angie | 10-03-2008

    Aquest però, sembla extret d'un de més llarg, com si fos el desenllaç d'una història prèvia, no sé, és una observació tan sols.
    M'hi falta una mica d'implicació del narrador a nivell emotiu, però només una mica eh?. El to general ja ens informa d'aquest estat de gràcia en recordar temps passats. I m'agrada especialment l'esquelet musical.
    M'estic tornant una mica addicte a llegir assaig i articles, més que novel.les i ficció literària, i és per això que he pensat en tu, que com altres relataires, també poseu la vostra particular visió del món viscut i actual.
    Una forta abraçada,

    angie

  • Estic MOLT CONTENT per això de la teva NOVA FEINA[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 07-02-2008 | Valoració: 10

    Hola Xavier ;

    El cor està curull d'alegria per la noticia que m'has donat.

    Ho faras MOLT BÉ.

    Espero que podrem continuar en aquesta "relació epistolar quasi pública", tot i la major dedicació laboral que s'et demanarà.

    Per descomptat, si pot tenir algun interes per al teu mitjà de comunicació, tot el blog coneixercatalunya.blogspot.com està a la teva disposició; text i imatges.

    La teva noticia m'ha confirmat que malgrat tot Déu està amb nosaltres !

    Antonio Mora Vergés

  • AQUELLS TEMPS SÓN NOSTRES[Ofensiu]
    Josep Vendrell i Torres | 05-02-2008 | Valoració: 10

    Renoi!, pensant amb el passat el cor se'n torna més jova. que bonic és el teu relat. A mi també m'agrada l'història, però la poca que sé la faig en poesia.
    ACRAEIXO DE TOT COR ELS COMENTARIS QUE M'HAS FET.
    Josep Vendrell i Torres

  • M'ha agradat ...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 05-02-2008 | Valoració: 10

    ...el teu relat, aquesta llum d'esperança!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: