Sang maresmenca

Un relat de: joandemataro
Avui altra volta
recorria el front de mar
per sanejar l’esperit.
A la dreta els turons
serpentejaven al cel.
A l’esquerra la mar,
la més bonica de l’any,
la mar calma de l’hivern…
Espill de cel.

Entremig, els barris de Mataró,
la meva ciutat d’acollida,
on milers de persones ,
vivim i morim.

On vingueren avantpassats
a construir llogarets
fent d’aquestes terres
els seus dominis…
I orgullosos les treballaren,
les defensaren,
les compartiren amb nouvinguts,
com compartiren la sang dels seus cors.
Sang maresmenca, com el bon vi,
a cada anyada millor.

El pas dels temps i els avenços
feren més gran el pais
i gent de moltes contrades
s’uniren en un sol himne
tot cantant-lo en català
i brandant una senyera.

Pertànyer a un territori
és tenir identitat,
és preservar els records,
els costums i tradicions,
és honorar els passats,
és enfortir les arrels…
És demanar respecte
i els altres respectar.

Photobucket

Comentaris

  • Magnífic![Ofensiu]
    Materile | 31-01-2011 | Valoració: 10

    Ja ho saps, Joan; m'encanta la teva expressivitat vital i al mateix temps amb el grau de senzillesa justa. Em sento transportada per la teva maestria; aquest mar que tan bé defineixes m'ajuda a escombrar la meva ànima.
    Gràcies, Joan!!!!
    Una abraçada,

    Materile

  • La terra, és la terra[Ofensiu]
    joanalvol | 30-01-2011 | Valoració: 10

    Estimem tant els racons del nostre tros, que sembla que no hi hagi més món. Així ha de ser per aquell que estima de debò.

    El teu poema desprèn entusiasme
    Una abraçada
    Joanalvol

  • Quina foto més bonica...[Ofensiu]
    teresa serramia | 30-01-2011

    com el teu poema!!

    Sense estimar tot el que ens rodeja i ens perfà no hi ha identitat.
    Som "un jo" ben definit per tal de poder ser, de veres, "un tu"
    petons........identitaris.

  • SÓC DEL MASNOU[Ofensiu]
    Josep Vendrell i Torres | 29-01-2011 | Valoració: 10

    Joan, els teus poemes són d'amor a la terra, MOLT BONICS! Et felicito.
    El Masnou va neixer de Teia i de Alella, es adir, aquests tres pobles som una sola familia. T'agraeixo el teu comentari OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS.
    Josep

  • Unaquimera | 24-01-2011

    Tal com dèiem ahir... avui torno a trobares del títol i fins al final del poema, altres mots brevíssims però carregats de significats, portadors de continguts personals, vincles amb imatges i símbols: sang, mar, cel, any, cor, vi, temps, més, gran, gent, sol, ... ser!

    En segons quins moment, unes Dosis mínimes poden ser més que suficient!

    T’envio una abraçada respectuosa,
    Unaquimera

  • Visca el Maresme[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 24-01-2011 | Valoració: 10

    Relat que m'ha fet pessigoles per la pell, la meva pell.
    Estimo la mar, m'agrada anomenar-la en femení. I sempre sento la seva força sanadora.
    I tot el que expliques del teu entorn... felicitats i ho comparteixo, Joan.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

421 Relats

2089 Comentaris

321958 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan