9N: Bon cop de falç del Poble Català a l’espanyolisme ranci

Vaig viure la jornada del 9N, veient com el Poble Català es mobilitzava pel seu dret legítim a votar, amb molta emoció.
Vaig escriure el que sentia en veure com un poble valent, malgrat tots els impediments, les coaccions i les amenaces que amb el missatge de por, tant la caverna mediàtica ( adeptes al règim) com per part del govern Rajoy- en estat de xoc a hores d’ara- anunciant més repressió que és l’únic que saben fer; o més bé, no, de corrupció també treuen excel•lència.
Amics i amigues catalanes votaren per mi i així m’ho feren saber. Una satisfacció interna i un orgull.
Veure com persones de totes les edats, molts avis i avies, que havien lluitat i continuen lluitant per la independència i dignitat del seu país, feien llargues coes i sortien a votar amb un gran gest d’esperança. Inclusiu persones que sortien dels hospitals per anar a votar i d’altres que feren ni més ni manco que deu mil kilòmetres per poder-ho fer. Molts que feien molts d’anys que ho esperaven i la seva actitud ferma, em va corprendre.
Un dels avis, de prop de noranta quatre anys, anava a votar i després partia cap a l’enterrament de la seva dona i que digué que la seva dona hauria estat la primera en anar a votar; em va fer espirejar els ulls i caure una petita llàgrima.
Em venien al cor les paraules de Vicents Andres Estellencs: “No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu” i aquestes paraules es feien paleses al carrer.
La unitat de les forces polítiques, durant el procés fins arribar aquí, encapçalada pel President de la Generalitat Artur Mas i David Fernàndez diputat de la CUP, que varen no tan sols mostrar, sinó demostrar, que el primer que s’havia d’aconseguir era l’objectiu d’anar a votar, passes el que passes, i que després ja discutirien. Per a mi varen estar molt més a l’alçada que altres forces polítiques que semblaven agranar pels seus propis interessos.
Queda clar que CIU i CUP estan a anys lluny de distància política; tot i que el deure en el moment històric que es vivia, els portar a enterrar les destrals de guerra i anar aplegats fins a aconseguir l’objectiu final: Votar. Aquesta unitat, fou possible gràcies a les dues formacions.
El ridícul espantós del Govern Rajoy, les perorades insubstancials de Soraya Sáenz de Santa Maria, Alicia Sanchez Camacho, Albert Rivera i Rosa Diez, han ressonat a lo llarg del món i la premsa internacional ho ha pogut constatar. Res del que pronosticaren o amenaçaren ha passat i la jornada del 9 N ( Sense tancs, ni bombardeig de Catalunya, ni afusellament o càmera de gas per Artur Mas), fou realitat. La jornada fou lúdica, festiva, esperançadora, pacifica, emotiva i extremadament reivindicativa, essent el penjoll final al recorregut de l”V” de la diada Nacional Catalana de l’11 S.
Les paraules del diputat de la CUP, Quim Arrufat: “L’estat espanyol ha perdut tota autoritat política sobre Catalunya”, deixen més que palesa el que han aconseguit més de quaranta mil voluntaris, més de dos milions tres-cents mil votants ( encara s’està votant, sembla que fins dia 23 de novembre, per tant el nombre pot incrementar i molt) el que per ara representa més del 78% dels votants que si volen que Catalunya sigui un estat i que a més sigui independent; en contra del 4% que no volen ni una cosa ni l’altre, igualment respectats. El Si-No fou prop d’un 10%. Aquesta votació deixa prou clara, quina és la intenció de la gran majoria Poble Català.
No em serveix l’excusa del que no anaren a votar, per intentar restar credibilitat al resultat; ja que si fos així, igualment s’hauria de fer amb altres eleccions: Estatals, autonòmiques i municipals on no es té en compte l’abstènció.
Aquests darrers dies, era d’esperar, la caverna espanyolista ha amollat les seves barrabassades; tot i que se l’han d’embeinar. El 9 N s’ha fet!
Per acabar, vull dir que vaig sentir una sana enveja, somniant el dia que això passi tant al País Valencià com a les Illes Balears i Pitiüses.
Acab amb un vers del mestre-Poeta del Poble, Miquel Martí i Pol, que el nou de novembre fou l’onzè aniversari de la seva partida: “Tot està per fer i tot és possible”. Sé cert que ho gaudí des del cel dels poetes.