9N: Bon cop de falç del Poble Català a l’espanyolisme ranci

Un relat de: Josep Bonnín Segura
Vaig viure la jornada del 9N, veient com el Poble Català es mobilitzava pel seu dret legítim a votar, amb molta emoció.
Vaig escriure el que sentia en veure com un poble valent, malgrat tots els impediments, les coaccions i les amenaces que amb el missatge de por, tant la caverna mediàtica ( adeptes al règim) com per part del govern Rajoy- en estat de xoc a hores d’ara- anunciant més repressió que és l’únic que saben fer; o més bé, no, de corrupció també treuen excel•lència.
Amics i amigues catalanes votaren per mi i així m’ho feren saber. Una satisfacció interna i un orgull.
Veure com persones de totes les edats, molts avis i avies, que havien lluitat i continuen lluitant per la independència i dignitat del seu país, feien llargues coes i sortien a votar amb un gran gest d’esperança. Inclusiu persones que sortien dels hospitals per anar a votar i d’altres que feren ni més ni manco que deu mil kilòmetres per poder-ho fer. Molts que feien molts d’anys que ho esperaven i la seva actitud ferma, em va corprendre.
Un dels avis, de prop de noranta quatre anys, anava a votar i després partia cap a l’enterrament de la seva dona i que digué que la seva dona hauria estat la primera en anar a votar; em va fer espirejar els ulls i caure una petita llàgrima.
Em venien al cor les paraules de Vicents Andres Estellencs: “No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu” i aquestes paraules es feien paleses al carrer.
La unitat de les forces polítiques, durant el procés fins arribar aquí, encapçalada pel President de la Generalitat Artur Mas i David Fernàndez diputat de la CUP, que varen no tan sols mostrar, sinó demostrar, que el primer que s’havia d’aconseguir era l’objectiu d’anar a votar, passes el que passes, i que després ja discutirien. Per a mi varen estar molt més a l’alçada que altres forces polítiques que semblaven agranar pels seus propis interessos.
Queda clar que CIU i CUP estan a anys lluny de distància política; tot i que el deure en el moment històric que es vivia, els portar a enterrar les destrals de guerra i anar aplegats fins a aconseguir l’objectiu final: Votar. Aquesta unitat, fou possible gràcies a les dues formacions.
El ridícul espantós del Govern Rajoy, les perorades insubstancials de Soraya Sáenz de Santa Maria, Alicia Sanchez Camacho, Albert Rivera i Rosa Diez, han ressonat a lo llarg del món i la premsa internacional ho ha pogut constatar. Res del que pronosticaren o amenaçaren ha passat i la jornada del 9 N ( Sense tancs, ni bombardeig de Catalunya, ni afusellament o càmera de gas per Artur Mas), fou realitat. La jornada fou lúdica, festiva, esperançadora, pacifica, emotiva i extremadament reivindicativa, essent el penjoll final al recorregut de l”V” de la diada Nacional Catalana de l’11 S.
Les paraules del diputat de la CUP, Quim Arrufat: “L’estat espanyol ha perdut tota autoritat política sobre Catalunya”, deixen més que palesa el que han aconseguit més de quaranta mil voluntaris, més de dos milions tres-cents mil votants ( encara s’està votant, sembla que fins dia 23 de novembre, per tant el nombre pot incrementar i molt) el que per ara representa més del 78% dels votants que si volen que Catalunya sigui un estat i que a més sigui independent; en contra del 4% que no volen ni una cosa ni l’altre, igualment respectats. El Si-No fou prop d’un 10%. Aquesta votació deixa prou clara, quina és la intenció de la gran majoria Poble Català.
No em serveix l’excusa del que no anaren a votar, per intentar restar credibilitat al resultat; ja que si fos així, igualment s’hauria de fer amb altres eleccions: Estatals, autonòmiques i municipals on no es té en compte l’abstènció.
Aquests darrers dies, era d’esperar, la caverna espanyolista ha amollat les seves barrabassades; tot i que se l’han d’embeinar. El 9 N s’ha fet!
Per acabar, vull dir que vaig sentir una sana enveja, somniant el dia que això passi tant al País Valencià com a les Illes Balears i Pitiüses.
Acab amb un vers del mestre-Poeta del Poble, Miquel Martí i Pol, que el nou de novembre fou l’onzè aniversari de la seva partida: “Tot està per fer i tot és possible”. Sé cert que ho gaudí des del cel dels poetes.

Comentaris

  • Segueix ben vigent[Ofensiu]
    Cavaller de Moncaira | 28-10-2017 | Valoració: 10

    Pel que veig ho escriguéreu el 2014 i avui 28 d'0ctubre del 2017 segueix ben vigent

    * jo som cristià *
    * i xerr el català *
    * el català d' aqui*
    * o sigui que xerr en mallorqui*
    * No som sessessionista *
    * tampoc som cap colpista*
    * Per ma terra i ma gent*
    * llibertat vull simplement,*
    * No som jo republicà*
    * però crec tenir-ho clar *
    * Quan fineix l'hora de l'ilusió*
    * hauria de neixer la de la rebel,lió.*

  • Moltes gràcies [Ofensiu]

    Moltes gràcies Reusenca per les teves paraules i pel que em dius respecte a la lluita dels docents a la que el Col·lectiu Albaïna el qual pertany li va donar tot el seu màxim suport.
    Cert que la nostra estimat Mediterrani a vegades ens separa, tot i que ens ajunta ja que ens fa partícips d'una cultura comununa i respecte als Països Catalans, ben cert que ens uneix molts fets històrics a més d'una llengua i una cultura comuna.

    M'acomiadaré de tu com fem per Mallorca, t'envio una aferrada pel coll des de l'altra costat de la mar!

    Josep Bonnín

  • Molt bon escrit![Ofensiu]
    reusenca | 19-11-2014 | Valoració: 10

    Molt bon escrit Josep! Escrit amb realisme i emoció. Poc es pot afegir. Des del Principat agraeixo amb fermesa les teves paraules.
    Sóc del món de l’Ensenyament i em vaig sentir molt a prop vostre en la lluita per la llengua, llàstima que el gran mar ens separa sinó ho hauria fet també donant-vos les mans. Jo també sóc de les que defenso “Els Països Catalans” tot arribarà company.
    Et llegiré. Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

399 Relats

902 Comentaris

461707 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!