L'escultura I- Carta d'agraïment al Josep

Un relat de: Josep Bonnín Segura

Benvolgut Josep , avui he acabat de llegir el teu relat breu de "L'escultura", com no sé de quina manera fer-te arribar tot el que sent, he decidit enviar aquesta espècie de carta on tu el publicares: "relatsencatalà".
Tinc l'esperança de que en algun instant, quan obris la pàgina, coincidissis amb el que he escrit. Ja sé que és una loteria incerta. Perquè et tindries que fitxar amb el nom d'una persona que és la primera, i possiblement la darrera vegada que escrigui a aquesta pàgina.
La veritat és que he escrit alguna que altra cosa. Algun que altre poema en els moments en que l'esperança i l'alè em mancaven. Estan guardats dins d'una espècie de diari, que tinc molt gelosa. Són uns sentiments tan meus, que mai m'he atrevit a mostrar-los a ningú. No sé si faig bé o malament. No m'atreveix.
Si escric aquí, és per donar-te les gràcies pel teu relat. Quan el vaig acabar de llegir, vaig sentir un estarrufament que m'omplir tota la pell del meu cos. Després em caigueren, poc a poc, unes llàgrimes d'agraïment cap a una persona totalment desconeguda per mi, que havia estat capaç d'escriure un relat que coincidia plenament amb una part de la meva vida. Jo vaig conèixer un escultor com en Daniel. Amb el mateix sentit de l'esperança. Tolerant. Amb un projecte de vida també molt semblant. Jo hagués pogut ser perfectament la Lídia. I de fet ho vaig ésser durant un temps, el temps que durar aquell amor.
En Jorge, el que va ser el meu company durant set anys, havia nascut a Buenos Aires, en una família benestant, de la que se n'havia allunyat per fer el que realment creia. En part era considerat l'ovella negra de la família.
Vaig conèixer a Jorge quan jo vivia a Catalunya. Ens coneixerem el dia que vingué a donar una conferència a la universitat sobre la repressió durant la dictadura militar en el seu país.
Li vaig fer varies preguntes quan és va iniciar el debat. Ara no sé exactament si per l'interès de la contestació o perquè es fitxés amb mi. Quan acabar la conferència, coincidirem a la cafeteria. Parlarem de projectes i de somnis. I a partir d'aquell instant néixer un amor preciós.
El temps que durar la conferència, el que més em va sorprendre, va ser que no vaig notar en ell gens de ràbia ni d'odi, durant el temps que exposar les seves idees. Semblava que es trobés per sobre d'aquells sentiments. Vessava generositat. Reclamava el dret dels ofegats per la dictadura militar, i les responsabilitats de qui ho havia comès.
No sé si va ésser el més correcte per a mi, però de sobte em vaig fer meu el somni d'En Jorge. Vaig deixar totes les meves activitats i em vaig dedicar a aquell projecte en cos i ànima. I el mateix vaig continuar fent quan me'n vaig anar a viure amb ell a la seva terra.
Un dia, quan ja vivíem a Buenos Aires, em digué, amb aquell accent dolç i lànguid que caracteritza el seu parlar: Teresa, yo lo único que quiero hacer, és dar voz y palabras a quienes se las han robado.Y reclamar la justicia que ellos al pedirla, les llevo a la carcel y a la muerte. Cada palabra mia, serà para rescatarles del olvido.
Aquella era la seva gran escultura. Es considerava ben igual que un manobre, i per a ell, les paraules, eren maons per fer una escultura, que quedés per sempre de record.
Tal vegada, no vaig ésser tan pacient com la Lídia del teu relat. O tal volta tenia que fer la meva pròpia recerca. No ho sé. Arribar un instant en el qual jo vivia en funció del que ell feia. Em vaig a començar a trobar buida per dedins. No vaig voler està pendent de que ell realitzés el seu somni i jo, està simplement d'espectadora i oblidar-me dels meus.
Et puc dir que no he deixat d'estimar-lo, però no de la mateixa manera en quan ens enamoràrem.

Jo sent que el vertader amor deu ser alliberador. T'ha d'ajudar a créixer conjuntament. I quan això no és pot realitzar, és fa molt difícil la vida en comú. Que és el que ens va passar a nosaltres, en quan jo em vaig posar per feina. La relació és va anar espaiant. Ens veiem poc i quasi ens convertirem amb estranys.
Pel desembre farà un any que ens separarem. En Jorge va decidir continuar amb les seves conferències per tota llatí Amèrica, així com divulgar amb els articles d'opinió en diversos diaris argentins.
Jo em vaig quedar a Buenos Aires i l'any que ve, quan se m'acabi el contracte de feina, a una revista naturalista en que soc reportera gràfica, tornaré a Catalunya.
L'amistat amb En Jorge continua viva. De tant en tant, ens telefonem i compartim el que hem anat realitzant devers els nostres somnis. Jo seguesc els seus articles als diaris on publica i ell em sol fer algun que altre comentari de les fotografies que és publiquen a la revista on faig feina.
He tingut que posar-me el dia en les noves tecnologies, i fa relativament poc, que tinc connexió a internet.
L'enyor d'aquí, em va fer cercar, relats, escrits i poesies amb la meva llengua que aquí quasi no empra-ho
No vull ser més pesada, et torn donar les gràcies .El meu correu electrònic: Teresa777@reporter.org , per si de cas l'obrissis fer-m'ho a saber.
Teresa Badia

Comentaris

  • Ostres Teresa! [Ofensiu]

    Han hagut de passar 15 anys per llegir la teva carta
    Estic molt agraït. I m'han emocionat les teves paraules
    Quan pugui escriure al correu electrònic
    que has deixat.
    Mil gràcies!
    Josep Bonnín

  • Ostres Teresa! [Ofensiu]

    Han hagut de passar 15 anys per llegir la teva carta
    Estic molt agraït. I m'han emocionat les teves paraules
    Quan pugui escriure al correu electrònic
    que has deixat.
    Mil gràcies!
    Josep Bonnín

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

399 Relats

902 Comentaris

463386 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!