El relat és tan real que m'ha fet tremolar. M'ha arribat el ressò d'antigues paraules i sensacions que l'autora penso que per fortuna mai haurà sentit damunt la seva pròpia pell. Ha sabut intuir el que se sent davant de la mort d'un ésser estimat, d'un fill, carn de la teva carn. Amb veu molt baixa, a cau d'orella, sols li diria que li manca al final una mica de llum, la llum de la esperança, la esperança del creient. Queden els records, però també i pot quedar la confiança del retrobament. Amén.

Prego que em disculpeu, ja sé que això no és un xat i que els comentaris s'han de referir al relat, però davant dels dos comentaris anteriors no puc per més que sortir-ne al pas.

Ara penso que no ha estat encertat per part meva publicar la biografia de l'Uri. Tan sols m'ho fa digerible el pensar que el vostre dolor en llegir-la us serveixi d'antídot. Si un dia fosc us passés pel cap "anar-vos-en", penseu en el major dolor que deixaria-ho darrera en les persones que us estimen.

A nosaltres sols ens ho fa suportable el creure que ens tornarem a retrobar en un altre món on el patiment i la mort no existiran.