forever

3 Relats, 6 Comentaris
294 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de forever

  • Mirant el Guernica

    forever - 09-01-2019 - 102 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Les majors víctimes a les guerres no són soldats. Són els civils en els seus propis pobles i ciutats, que són bombardejats des de l'aire. més

  • Entre cireres

    forever - 10-12-2018 - 121 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La petita figura escultòrica, tallada en marfil, representava un samurai assegut. L’home inspirava solidesa i seguretat més

  • Claus de volta

    forever - 13-11-2018 - 71 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Li agradava la funció de les claus de volta: equilibrar tensions i evitar amb elegància l'esfondrament d'estructures improbables més

Últims comentaris de l'autor

  • forever | 10-01-2019

    D'entrada sembla una descripció d'una aquarel·la . Una descripció precisa i molt ben feta. Però al final guanya pes: veiem que ens parles d'un drama humà molt actual. Un petit relat molt ben escrit i ple de sensibilitat.

    Salutacions.

  • forever | 10-01-2019

    M'agraden el haikus .

    No només els haikus, també el manga i el sushi i aquestes sopes tan substancioses, ramen els hi diuen. Dec tenir alguna cosa de japonès. Els haikus són imatges senzilles dibuixades amb tres traços gruixuts.

    Els teus són evocadors d'una incerta tristor. Cosa que també m'agrada.

    Un petit plaer llegir-los.

  • forever | 09-01-2019

    El segon relat que et llegeixo i ja veig que allò de dir que m'ha semblat molt ben escrit, resultarà reiteratiu. Però m'ho ha semblat. Dit això, l'acció del relat es fa interessant; aquesta construcció de marges per tal de fer terrasses als pendents de la muntanya, una tasca que pocs lectors s'hauran parat a imaginar mai, segurament. Em fa gràcia el nom del prota, em recorda "El zoo de'n Pitus" . Al final, la tempesta de neu, el refugi improvisat, li dóna un punt d'incògnita i aventura ( rotllo "Derzus Uzala" , guardant les distancies;)) . Només una cosa, el final no m'ha fet el pes, però en aquest sentit jo sóc una mica especial, tampoc em facis gaire cas: jo crec que fer morir al teu prota, a part de ser lògic,li hagués donat més força dramàtica al relat.

  • forever | 04-01-2019

    Unes descripcions precises, una petita història original i entranyable.

    El que expliques m'ha fet recordar, per contrast, com les choles Bolivianes carregaven als seus infants a l'esquena, embolcallats amb els aguayos. Elles no ho feien amb tanta minuciositat com la teva protagonista. Mai no vaig sentir un d'aquells nens plorar.

    El relat m'ha agradat molt. És una delícia, molt ben escrit, ple de sensibilitat. Molt, molt maco.

    Per cert, m'hauries de dir si participaràs en la propera convocatòria, la de la pintura. No per res, per no perdre el temps ;)

    Bromes a part, moltes felicitats per un relat rodó.

  • forever | 04-01-2019

    Tot i que he endevinat el final, el relat m'ha agradat .

    Les descripcions, els detalls, fan creïble al teu protagonista. Aconsegueixes que el lector vegi preciosa a la difunta maquillada. "Una simfonia", m'agrada aquesta expressió.

    Felicitats.

  • forever | 04-01-2019

    Desesperança i enyor.

    És un petit relat preciós. No sabria pas si anomenar-lo poesia. Prosa poètica, probablement. En tot cas, les imatges són potents i originals (m'agrada molt allò del sac estripat de la gravidesa) No queda clar el motiu de la pèrdua del cel per part del protagonista. La pluja negra, dius (aquesta imatge no és tan original). I deixes que el lector interpreti. Això va a gustos, jo prefereixo que m'expliquin una mica més. Sóc dels que no van entendre 2001 ;) Però el relat és una petita delícia, felicitats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: