Aquarel·la

Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del IX Concurs ARC de Microrelats "Arts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ ARTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos

És una autèntica meravella com en poques línees m’has fet veure una romàntica aquarel•la i només en una, apareix la tragèdia. En l’a primera embarcació les figures humanes queden difuminades, no se sap el que pensen, però la clara exclamació dels de la segona clama al cel, de tots plegats, tanta misèria.

Una forta abraçada

Pinya de rosa

Molt ben descrita i alhora colpidora.
Rep la meva salutació més cordial des de Mataró.
Joan

per la teua visita i per llegir-me el meu poema sobre "Esperança anhelant" (sonet bilingüe) i per les teues paraules que m'han dit molt. El vaig fer bilingüe i jo crec que se'm va quedar prou bé.
Una salutació...
Perla de Vellut

Una petita joia de denuncia, amb l'ajut de qui entén de pintura.
M'ha agradat molt

Un relat bell i cru alhora Montseblanc, bell perquè descrius meravellosament les qualitats de l'aquarel·la, una de les meves tècniques pictòriques preferides, i cru per la realitat tan inhumana i actual que ens recordes.

Sí, conec perfectament l'incendi de què em parles en el teu comentari, perquè durant uns quants anys vaig viure a Bigues i Riells. Va ser terrorífic haver de veure un paratge tan bell convertit en cendra. Tu descrius aquell horror perfectament.

Moltes gràcies per unes paraules tan plenes de gentilesa i d'empatia amb els meus sentiments. Saps llegir emocionalment un text i això és un gran do.

Hola. Amb poques paraules dius molt, quina realitat més dura la que han de viure moltes persones. Una imatge colpidora, i sembla que al final la normalitzem. Felicitats, està molt bé.

Moltes gràcies pel teu comentari tan extens al meu relat. Valoracions així són d'agrair. No per positives o negatives, si no per reflexionades. El que volia transmetre és que qualsevol creença, o cap, és respectable i s'ha de veure pels altres amb absoluta tolerància. No hi ha una de bona (em van faltar els deus egipcis, els americans...), com de veritats, totes ho son. I dels personatges de la història, que la narradora explica com un fet real, vés a saber, potser no havia estat sols una copa de vi...

Per la teva visita a la meua pàgina i per les teues paraules al meu poema de L'esperança. Que continues amb les teues bones inspiracions que són meravelloses.
Una abraçada...
Perl de Vellut

Molt ben expressat! M.ha emocionat profundament .Gràcies

Quin poema més meravellós, on es nota la varietat de colors diversos sobre la mar i les conseqüències sobre ella. Escrit amb una delicadesa molt bona.
Està preciós, Montseblanc.

T'invite a l'últim poema que he editat, titulat: L'ESPERANÇA. Gràcies.
Una abraçada...
Perla de Vellut

...llegint i rellegint aquest treball teu. Concís, poètic, aclaparador...i breu! Com cal.

Salut i lletres! (Per ara, la 'rebolica' la deixem de banda)

D'entrada sembla una descripció d'una aquarel·la . Una descripció precisa i molt ben feta. Però al final guanya pes: veiem que ens parles d'un drama humà molt actual. Un petit relat molt ben escrit i ple de sensibilitat.

Salutacions.

Qui no ha somniat amb un vaixell que ens salvi in extemis!
"Open Arms" som nosaltres! (i una mica, els altres) Vet aquí el secret.
Bon any i moltes gràcies per llegir-me i comentar-me.

L’ètica de l’hospitalitat ha passat a millor vida. I, amb ella, la capacitat de les imatges per commoure. Per aquest motiu és un miracle que arribi a afectar un petit relat com aquest. O potser no. Potser és perquè les imatges les construeixen les paraules i, si són les adequades, a mida que entren en l’ànim del lector van invocant la regla d’or enterrada en el seu subconscient: no vulguis per als altres el que no vols per a tu. Aquesta regla fa anys que està sepultada per l’allau de paraules trinxades que diàriament ens cauen a sobre. Però, de tant en tant, quan és invocada per un cant de sirena com aquest, treu el nas, els cors s’espolsen la crosta egòlatra i, encara que només sigui per una estona, recuperen la capacitat de sentir que hi ha algú més per allí, a la intempèrie.

Si el vols llegir, el trobaràs a On el mar no és de ningú.

En els nostres darrers escrits, curiosament, hem coincidit en la temàtica. Tu, amb un relat on jugues amb una composició cromàtica, efectiva i contundent, per explicar-nos la trista i injusta realitat dels emigrants. Els colors es dilueixen i barregen dramàticament; les ones gelatinoses són un metrònom de vida o mort; la nit és negra com la pell. I, al bell mig de l’aquarel·la, com en una proporció àuria, apareix el leitmotiv del drama: una embarcació gairebé transparent pels ulls que no saben ni volen mirar. Finalment són les llàgrimes del espectador, humides com el mar, les que l’obliguen a tancar la macabra finestra del televisor. Un relat directe, dur, una denúncia inajornable contra aquest món benestant que no vol compartir res, ni allò que els sobra.
Jo, en canvi, m’he decantat per un poema, una nadala trista, on he intentat dibuixar un natalici, un “pessebre” contra la injustícia i la manca de solidaritat devers els emigrants que venen del sud, d’on no somriu la primavera. Si el vols llegir, el trobaràs a On el mar no és de ningú.

L’enhorabona pel relat que has aconseguit bastir. Que tinguem un bon any, ple de literatura i poesia.

Jo hi he vist una prosa poètica molt adient al concepte aquarel·la, ben definida, per altra banda, per unes imatges encertades, i el ritme. D'aquesta manera, el gir final -amb l'última paraula- resulta molt potent.

És que la televisió fa patir, la veritat. Sort d'escrits com el teu, que són bellesa pura. Una forta abraçada, Montse i que tinguis una bona entrada d'any!

Aleix

amb poques paraules has dit molt

M’aclapara la facilitat que tens per transmetre els sentiments.
Tu, l’Aleix, en Rautortor, la Brins i algun més que ara no em ve al cap, transmeteu magistralment.

Una aquarel•la que és denuncia, una aquarel•la plena de colors, de dinamisme, de vida… i de llàgrimes. I jo em queixo dels meus petits “mals”! Tant de bo no em deixi indiferent!
Gràcies per saber-la dibuixar tant bé!!!.