Aquarel·la

Un relat de: Montseblanc
Em tiro una mica enrere per apreciar millor tota la composició. Els colors estan molt diluïts i es barregen els uns amb els altres. El mar embravit sembla gronxar-se de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta, com un metrònom que marca el ritme de la vida i la mort. A l’horitzó, la nit és, simplement, negra. Les onades són una gelatina descolorida de blau marí esquitxat d’escuma que es desfà i es refà constantment. Al mig, una embarcació. Borrosa, petita, gairebé transparent. A bord, unes formes desdibuixades que semblen fantasmes només insinuats pel pinzell. I puc sentir el vent, i la flaire de sal, i el fred. I de cop, apareix un altre vaixell a la imatge. “Open Arms”, hi diu a un costat amb lletres que es desfan. Els espectres aixequen uns braços aigualits de desesperació. Ja no puc mirar-ho més. Amb els dits m’espolso les llàgrimes dels ulls i apago la tele.

Comentaris

  • Gràcies Montseblanc...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-01-2019

    Per la teva visita a la meua pàgina i per les teues paraules al meu poema de L'esperança. Que continues amb les teues bones inspiracions que són meravelloses.
    Una abraçada...
    Perl de Vellut

  • M.ha emocionat[Ofensiu]
    Espurnes | 16-01-2019 | Valoració: 10

    Molt ben expressat! M.ha emocionat profundament .Gràcies

  • Com un quadre bellíssim.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-01-2019 | Valoració: 10

    Quin poema més meravellós, on es nota la varietat de colors diversos sobre la mar i les conseqüències sobre ella. Escrit amb una delicadesa molt bona.
    Està preciós, Montseblanc.

    T'invite a l'últim poema que he editat, titulat: L'ESPERANÇA. Gràcies.
    Una abraçada...
    Perla de Vellut

  • Em trec el barret...[Ofensiu]
    rnbonet | 10-01-2019

    ...llegint i rellegint aquest treball teu. Concís, poètic, aclaparador...i breu! Com cal.

    Salut i lletres! (Per ara, la 'rebolica' la deixem de banda)

  • sensibilitat.[Ofensiu]
    forever | 10-01-2019

    D'entrada sembla una descripció d'una aquarel·la . Una descripció precisa i molt ben feta. Però al final guanya pes: veiem que ens parles d'un drama humà molt actual. Un petit relat molt ben escrit i ple de sensibilitat.

    Salutacions.

  • El vaixell salvador[Ofensiu]
    aleshores | 05-01-2019

    Qui no ha somniat amb un vaixell que ens salvi in extemis!
    "Open Arms" som nosaltres! (i una mica, els altres) Vet aquí el secret.
    Bon any i moltes gràcies per llegir-me i comentar-me.

  • En Turner no ho hauria fet millor[Ofensiu]
    kefas | 04-01-2019


    L’ètica de l’hospitalitat ha passat a millor vida. I, amb ella, la capacitat de les imatges per commoure. Per aquest motiu és un miracle que arribi a afectar un petit relat com aquest. O potser no. Potser és perquè les imatges les construeixen les paraules i, si són les adequades, a mida que entren en l’ànim del lector van invocant la regla d’or enterrada en el seu subconscient: no vulguis per als altres el que no vols per a tu. Aquesta regla fa anys que està sepultada per l’allau de paraules trinxades que diàriament ens cauen a sobre. Però, de tant en tant, quan és invocada per un cant de sirena com aquest, treu el nas, els cors s’espolsen la crosta egòlatra i, encara que només sigui per una estona, recuperen la capacitat de sentir que hi ha algú més per allí, a la intempèrie.

  • Correcció[Ofensiu]
    rautortor | 04-01-2019

    Si el vols llegir, el trobaràs a On el mar no és de ningú.

  • Coincidència[Ofensiu]
    rautortor | 04-01-2019


    En els nostres darrers escrits, curiosament, hem coincidit en la temàtica. Tu, amb un relat on jugues amb una composició cromàtica, efectiva i contundent, per explicar-nos la trista i injusta realitat dels emigrants. Els colors es dilueixen i barregen dramàticament; les ones gelatinoses són un metrònom de vida o mort; la nit és negra com la pell. I, al bell mig de l’aquarel·la, com en una proporció àuria, apareix el leitmotiv del drama: una embarcació gairebé transparent pels ulls que no saben ni volen mirar. Finalment són les llàgrimes del espectador, humides com el mar, les que l’obliguen a tancar la macabra finestra del televisor. Un relat directe, dur, una denúncia inajornable contra aquest món benestant que no vol compartir res, ni allò que els sobra.
    Jo, en canvi, m’he decantat per un poema, una nadala trista, on he intentat dibuixar un natalici, un “pessebre” contra la injustícia i la manca de solidaritat devers els emigrants que venen del sud, d’on no somriu la primavera. Si el vols llegir, el trobaràs a On el mar no és de ningú.

    L’enhorabona pel relat que has aconseguit bastir. Que tinguem un bon any, ple de literatura i poesia.

  • L'última paraula[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 03-01-2019

    Jo hi he vist una prosa poètica molt adient al concepte aquarel·la, ben definida, per altra banda, per unes imatges encertades, i el ritme. D'aquesta manera, el gir final -amb l'última paraula- resulta molt potent.

  • Colpidor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-01-2019 | Valoració: 10

    És que la televisió fa patir, la veritat. Sort d'escrits com el teu, que són bellesa pura. Una forta abraçada, Montse i que tinguis una bona entrada d'any!

    Aleix

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 02-01-2019 | Valoració: 10

    amb poques paraules has dit molt

  • Per emmarcar[Ofensiu]
    llegiresviure | 02-01-2019 | Valoració: 10

    M’aclapara la facilitat que tens per transmetre els sentiments.
    Tu, l’Aleix, en Rautortor, la Brins i algun més que ara no em ve al cap, transmeteu magistralment.

  • EN DEFENSA PRRÒPIA.[Ofensiu]
    Nil | 01-01-2019

    Montseblanc les teves paraules m'han caigut no com una "Pluja d'agost",vell relat teu en el qual tot seguit faré para i fonda... sinó com una galleda d'aigua freda, que no vol dir daurada. Com! algú que pretén ésser una escriptora mitjanament reconeguda, pot dir que les opinions que no siguin del seu gust s'abstinguin de fer-se. Mira! no sé qui un dia em va dir, que no és el meu cas, que tant fa que parlin malament de tu, allò que importa és que hi parlin! Bona seria que les opinions dels llegidors només fossin de lloances, petons, abraçades i que bé ho fas "muñeca"....La veritat pensava que eres diferent, o més ben dit, més tolerant i oberta de mides. Tot seguit repasso un passatge del teu Relat PLUJA D'ESTIU , per tal de que els relataires que ho llegeixin es situin en l'espai i el temps de l'acció: "(M’ajupo, em poso a quatre grapes. Aixecant el cul, fent que els meus orificis quedin ben exposats. Noto com es separen els llavis vaginals i l’aigua dolça i fresca m’envaeix. Els cabells se m’enganxen a la cara, els pits gairebé em toquen a terra. La seva polla entra en mi, sencera, de cop, m’omple el cony que l’acull amb una convulsió. Els seus dits em claven les ungles als malucs. Aixeco la cara de nou al cel, crido. Plou fort ara. I nosaltres, com gossos, ens acoblem, tots tres.)" . Montseblanch, No creus tu que algú que hagi escrit aquestes libidinoses lletres,t, dignes d'escenificar-se a la Sala Bagdad de BCN, s'ha d'ofendre per que jo hagi jugat amb l'expressió " Em tiro" que fas servir tu al començ d'aquest relat? Jo, crec que no entens el meu sentir de l'humor: punxant, sí! però gens groller i malintencionat. Que estàs resentida amb mi per alguna cosa? Mira si el que pretens és ésser la la Mercè Rodoreda del seu Jardí Tancat, per començar hauries de triar un registre i abocar-te en aquest de ple: O sia ésser o bé la Chicholina de les lletres catalanes o posem per cas o la reconeguda Maria Mercè Marçal per dir-ne una de reconeguda en l'àmit de poesia sensual. Jo mateix explico situacions homoeròtiques de molt de fogueig, però sóc conscient que ho faig sempre amb finesa i bon gust. No sé pas on vaig llegir que és bona poesia homosexual masculina quan també agrada als heterosexuals, siguin homes o siguin dones. Jo dubto que la teva narrativa pornogràfica agradi a gaires de dones que entren a R.C. I als homes que els hi deu agradar...deuen ésser aquells que teclegen l'ordinador amb la mà esquerra tot i ésser dretans, -altre cop em surt l'humor, ja, ja ja,-. En quan als teus relats ambientats en jardins idil·lis i piscines de pobles sense mar, crec que hi besllumo "madera" com diuen en castellà. Però aquesta cal polir-la, treballar-la força més si el que pretens és algun dia ésser llegida i comentada sense que t'importi la critica. Això és tot i Bon any!

  • " A l’horitzó, la nit és, simplement, negra. "[Ofensiu]
    Josep Maria Basté Framis | 01-01-2019 | Valoració: 10

    Una aquarel•la que és denuncia, una aquarel•la plena de colors, de dinamisme, de vida… i de llàgrimes. I jo em queixo dels meus petits “mals”! Tant de bo no em deixi indiferent!
    Gràcies per saber-la dibuixar tant bé!!!.

  • Montseblanc | 01-01-2019

    “Em tiro enrere” en aquest cas és correcte, perquè parlo de retrocedir físicament, no pas de desdir-me d’alguna cosa.
    Cada Nadal compro un ram de branquetes d’eucaliptus. M’encanten la seva olor i les seves flors. No veig l’erotisme enlloc.
    Tinc 65 relats publicats a aquesta pàgina, 20 són eròtics, o sigui un 31%.
    Et pregaria, Nil, si no et sap greu, que t’abstinguessis de comentar els meus relats. No tinc interès en saber la teva opinió. Òbviament que ho pots seguir fent, ja que si poso les meves lletres, haig d’acceptar el que tothom vulgui dir, totes les opinions.
    T’agraeixo la lectura i el comentari. Però prou, si us plau.
    Gràcies.

  • Paleta de pintor.[Ofensiu]
    Nil | 01-01-2019 | Valoració: 10

    Com ens tens acostumats a relats d'allò més eròtics i veient la teva nova foto de perfil -per cert, molt bonica-, d'insinuació sexual... I a damunt comences el teu relat dient: "Em tiro" ...enrere (per comptes de: "em faig enrere... He començat llegint el teu relat creient que et tiraves algú... Però no! Seguint llegint... m'has fet capbussar en una paleta de pintor on tots els colors prenen vida... tot fent-me sentir tota mena de sensacions, encara que aquestes, al final del relat, acabin escorrent-se dins una sofrida llàgrima.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: