DE FANG I D'AMOR

Un relat de: E. VILADOMS
Agafa el fulard ratllat, l'arruga una mica, se'l col·loca damunt l'abdomen i se'l creua pel darrere; després el passa per dins de l'enfaixat, torna a creuar els dos extrems de la tela, aquesta vegada per sobre del ventre, i els fa donar una volta; quan novament té les dues puntes al davant, les nua. Aleshores, amb una mà agafa el nen per sota el culet i amb l'altra, el va acomodant a l'interior de la bossa que ha format la roba; el caparró entre els seus pits i la panxeta tocant el seu ventre. Amb una darrera maniobra, els dos peuets també acaben desapareixent dins la tela elàstica. Mira que li va costar la primera vegada que ho va fer servir! Però cada dia hi té més traça i va més de pressa. Així pot portar la criatura a coll i conservar les mans lliures per a fer altres coses. Baixa amb l'ascensor i surt al matí assolellat amb el menut ben subjectat, sap que sentir el cor matern el tranquil·litza i que amb el lleu balanceig de la passejada no trigarà a adormir-se. Sense proposar-s'ho, les seves passes la porten cap al centre de la ciutat i, després, fins a l'escola d'art que fa setmanes que no trepitja. Decideix entrar un moment a saludar. No hi troba gaire gent, encara és d'hora. Damunt del taulell on acostumava a treballar, descobreix un bloc d'argila per encetar; les seves mans l'acaronen, el maseguen. De mica en mica van diferenciant-se volums i relleus: dues sines de mugrons turgents, un ventre ple amb el melic sortit, un pubis rinxolat. Pren l'espàtula i hi marca una lleugera incisió vertical: la línia alba, la línia de la vida. Nota com el nen comença a bellugar-se dins el farcell, el treu, li fa un petó al front. Amb un pinzell de cerres suaus li pinta un peu amb engalba blanca i amb cura l'estampa damunt el ventre d'argila. Somriu satisfeta. Haurà de tornar més dies al taller per buidar la peça, enfornar-la, repetir tot el procés si no ha estat de sort en la cocció. Però, ja ho té! Aquest tors de fang els recordarà que un dia van ser un de sol.

Comentaris

  • Magnífic[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-05-2019 | Valoració: 10

    Un relat molt bo i molt sentimental, on la mare gaudeix del nadó i té molta sensibilitat i amb molta tendresa. El relates molt bé, Viladons.
    Gràcies per compartir les teues vivències.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Binari[Ofensiu]
    rautortor | 19-01-2019


    Novament t’has decidit pel joc binari. Després del fantàstic De pedra i de neu, ens tornes a sorprendre amb la dualitat del fang -d’on tots procedim segons els llibres bíblics- i l’amor -d’on tots ens agradaria haver procedit. Aquesta vegada és el joc entre un nadó i una mare artista que s’inspira davant un bloc d’argila, mentre acull la criatura ben a prop del cor. I en aquesta simbiosi filio-maternal ens portes mitjançant un bell artifici a l’inici de tot plegat, la línia de la vida, un ventre ple, uns mugrons turgents, descripció que clous amb un bellíssim pacte signat amb engalba blanca.
    Cada vegada que veig alguna mare amb la criatura dins un farcell com el que tu descrius amb tanta perfecció, com en un manual d’ús, em recordo del teu relat.

  • Felicitats Finalista![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 13-01-2019 | Valoració: 10

    És ben bonica la descripció d’aquesta llaçada que uneix mara i fill, com ho fa una placenta en el ventre d’una mare. És preciós com l’argila pot convertir-se en una figura de fecunditat arcaica.

    Felicitats de nou i una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Bon relat[Ofensiu]
    dockmatur | 13-01-2019

    M'agrada aquesta narrativa, prenyada d'un costumisme il·lustrat i gens carrincló. Es nota com domines la tècnica narrativa dels sentiments i compons un relat molt ben lligat amb un final obert a noves aventures vitals.
    Gràcies per la teva visita.

  • original i entranyable[Ofensiu]
    forever | 04-01-2019

    Unes descripcions precises, una petita història original i entranyable.

    El que expliques m'ha fet recordar, per contrast, com les choles Bolivianes carregaven als seus infants a l'esquena, embolcallats amb els aguayos. Elles no ho feien amb tanta minuciositat com la teva protagonista. Mai no vaig sentir un d'aquells nens plorar.

    El relat m'ha agradat molt. És una delícia, molt ben escrit, ple de sensibilitat. Molt, molt maco.

    Per cert, m'hauries de dir si participaràs en la propera convocatòria, la de la pintura. No per res, per no perdre el temps ;)

    Bromes a part, moltes felicitats per un relat rodó.

  • Homenatge a la vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-12-2018 | Valoració: 10

    Aquesta barreja de fang i vida, d'amor i terra, d'unitat física malgrat ser dos cossos, és un escrit tan entranyable com les autèntiques festes de Nadal. Magnífic! Una forta abraçada, Enriqueta i que passis unes bones festes!

    Aleix

  • deliciosament[Ofensiu]
    allan lee | 30-12-2018

    visual. Veig amb nitidesa tot l'embolcall de mare i nen, tot enganxadet a la pell. L'obra serà original i ben bonica. Ja ho és, de fet. Felicitats!

  • Què maco![Ofensiu]
    Guiomar | 14-12-2018

    Preciós, tendre, ben construït com tots els teus relats.
    Ho he vist, crec que sí, oi?
    Felicitats!

  • Sempre em sorprens...[Ofensiu]

    Sempre em sorprens. Aquesta vegada no ha estat pas una excepció. Saps trobar arguments que em captiven... que m’atrapen, que m’enganxen...
    —Joan—

  • Ple de tendresa...[Ofensiu]
    rnbonet | 13-12-2018

    ... aquest relat. I ben nugat, com un llaç encoratjador.

    Salut i rebolica!

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Ossian | 11-12-2018 | Valoració: 10

    L'has ben parit, el relat. ;-)

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 11-12-2018 | Valoració: 9

    Imagino tot el que des rius tant be

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 11-12-2018 | Valoració: 10

    Imagino tot el que descrius com si ho veiés. Molt maco

  • Rodó[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 11-12-2018

    T’ha quedat rodó, Viladoms. Saps? T’he imaginat escrivint la primera part del relat, quan la noia forma la bossa. Pot ser que hagis agafat un fulard i hagis repetit els moviments fins a trobar les paraules. Tot un repte, la descripció, i resolt amb èxit.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

48 Relats

569 Comentaris

42168 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els que llegiu algun dels meus relats.

(Imatge a partir d'una fotografia de FERRAN D'ARMENGOL)