Sóc guerrer, i m'encanta aquest text.
Enhorabona

Crec que tens raó: es la teva obra mestra.
M'ha encantat. He vingut per aquí ja que m'has dit que volies parlar amb mi, doncs si de cas, agregam o enviam un mail a francescdelarca@msn.com.

"Si la vida et somriu...fot-li un cop de puny : s'està rient de tu." (pròpia)

Francesc - Feyerabend

estimem pk sinó no trobariem sentit a la vida

en ell tema dels qui venen les seves creences la majoria de cops per diners estic totalment a favor de tu. M'ha sobresaltat el teu nom, sobretot perqué m'encanten els Judas, i segueixo l'estetica i música "heavy/hard rock".
Crec que els teus textos han de sorgir a la llum, i et recomano que miris alguns de meus, potser t'agraden ;)

Vagui tot bé

Fey from Hell

El terrorisme és el nom que es dona a les accions que fan els Estats quan les fa qui no disposa de veu propia.

Trobo més sagnant matar nens per petroli i per raons que els pobres desconeixen que cremar contenidors o posar bombes a cotxes i avisar de que son allí... i moltes "victimes" del terrorisme tenen remordiments per fets que els marcarien el destí (aixecar el puny que no tocava...)

Primer de tot,considero just l'homenatge a Pep Bou: la seva tasca d'oci ens ha obert portes,per exemple, a Àsia. i despres el meu orgull com a masnoví em fa recordar que va neixer allí ^^ Tornant al tema principal, el poema es breu i intens, adecuat per ell, com una bombolla, que ens meravella uns instants i al final peta.

He considerat una pena que ningú hagues valorat aquest magnífic text. Jo, de música, n'escolto molt sovint, si et dic la veritat,sempre que em poso a l'ordinador, i solo estar-mi hores. Comprenc el que dius...viatjant en tren, escoltant el rock del meu mp3 he tingut molts cops el pensament...que es la musica? son sons amb ritme, sense motiu aparent,lletres que pretenen demostrar quelcom... però malgrat aixo,persisteix al teu cap...et porta records, molts cops desagradables..els records de l'estimada perduda, els moments passat que ens impedeixen dormir...actes que no vull repetir...coses que soc incapaç de fer per tals problemes...es un text realment...trist,sentimental... pur.

Si senyó. Poble armat, poble revoltat, poble respectat!.

I visca la FAI i la CNT...

Lenin ho predicava, NOSALTRES HO FAREM!
Bakunin ho predicava, NOSALTRES HO FAREM!

etc etc

Feyerabend.

visca les patates..i pel ke veig, els mergans?

té el seu qué...però comparteixo l'opinió d'Alvaro...no val la pena posarlo tant destacat...malgrat que per esser justos, molts haurien d'apareixer. L'idea es creativa,però..potser aquest toc de formalitat absurda no em crea cap efecte tret del d'aburriment.

Fey, em copies els comentaris...xD jo també l'he llegit en la llengua original (coses de l'autora...aish kina educació que s'els dona ara als nens xD) i el mateix...està molt bé. els desenvolupaments paral·lels que molts cops usen tenen bon efecte. Compte! no sigui aquesta l'unica font d'originalitat.
Per tot el conjunt, un 9. Enhorabona

chapó, Aída. Esta molt bé.

Secundo la opinió del colega Fey

Bé,Fey, ja t'he transmes la meva opinió,pero la reitero...jo,ke també tinc tics de bogeria (bastants..ja saps ke m'aburreixo molt ) i trobo que el text està bastant encertat (en el meu cas si es una experiencia real)

Ja em tens per aquí, ara visitaré la mama Miya xD per cert,gran biografia xD

Fey From Okata xD