Descens a la follia...

Qui ets tu?

Que qui sóc preguntes? Jo sóc la por, jo sóc la tristor, el sentiment de soledat que t'acompanya allà on vagis, lo sóc la teva vida i la teva mort, sóc el teu destí, soc el que s'amaga sota el somriure i les bromes, jo sóc tu.

Sentiment de soledat?

Potser ho negues? Potser encara penses que no estàs sol? La tristor s'amaga sota el teu somriure, es pot veure als teus ulls, pots mentir amb la boca però els ulls no menteixen mai, et deixes emportar per la falsa felicitat, els segueixes el corrent a ells, escoltes la seva música tot i que l'odies, rius dels seus acudits patètics, amagues els teus gustos per agradar-los, per poder ser "feliç" i saps tan bé com jo que sota aquesta felicitat s'amaga una tristor que cap d'ells pot consolar.

Però jo no estic sol...

No sembles estar-ho, però quin és el preu que has pagat per gaudir de la seva companyia? Has renunciat als teus gustos, has renunciat a les teves idees, has canvait fins i tot la teva forma de ser i d'actuar, has renunciat a tu mateix per poder gaudir de la companyia dels que t'envolten, i tot per què? La seva companyia no t'omple, la seva presència no t'alegra, en el fons els odies, els odies perquè per culpa seva ja no ets tu mateix, ara no ets més que un d'ells.

M'agrada ser un d'ells...

Això penses? Escolta al teu cor, escolta'l per una vegada a la vida, escolta't a tu mateix, ets feliç així?

Ho sóc...

Ho ets o vols creure que ho ets?

Jo...

Dubtes... i dubtes perquè en el fons saps que tenc raó.

Calla! No et vull sentir més!

Servirà d'alguna cosa que calli? La tristor continuarà, la soledat també, mira't a tu mateix! Tens una xicota que no estimes, escoltes música que odies, vols aparentar el que no ets perquè tens por de què et rebutgin si ets tu mateix, tens por...

Que no et vull sentir he dit!

Tanta por et fa la veritat?

Jo... no vull estar sol...

I en canvi estàs més sol que mai, abandona aquesta vida d'aparences, vine amb mi, jo et guiaré per l'infern de la follia, t'ensenyare un món nou, el món amb el que somies cada nit, allà trobaràs per fi la felicitat, la felicitat en la bogeria.

Jo...

Que pots perdre? Que es el que et lliga a aquest mon de llàgrimes?

Tenc por...

De que tens por? De la follia? Tens por de la soledat, potser? es que potser no ho estàs ara de sol? Vine, salva't d'aquest món de falses aparences, oblida aquest món que no és el teu... vine!

Si... anem... anem-hi de seguida... guia'm oh follia, senyora meva...