Tots els terrorismes són iguals?

El terrorisme és una paraula que en els últims mesos i en els últims anys l'hem sentit i n'hem parlat tant que quan la repetim ja gairebé ha perdut el sentit: "ter-ro-ris-me". Quatre síl·labes el significat de les quals de vegades ens sembla tan obvi que no sabem ni com definir. Podriem dir que el terrorisme és l'ús de la violència de forma sistemàtica i sovint indiscriminada en la lluita social i política.
La por és una reacció a allò que ens és desconegut. El terror és la por a gran escala. Hi ha persones, grups, etc. que aprofiten aquesta reacció per intentar aconseguir determinats fins, normalment mitjançant la violència. Però quan parlo de persones i de grups no em refereixo només a organitzacions que es mouen en la clandestinitat intentant dur a terme accions que agafin per sorpresa, tan a la població civil com a les autoritats, i tinguin un gran ressò mediàtic, sinó també a organitzacions institucionalitzades que aprofiten el seu poder polític i militar per imposar la llei del més fort. Axí doncs, d'entrada, m'agradaria fer una distinció entre dos tipus de terrorisme: el terrorisme clandestí i el terrorisme dels governs.
Quan sentim a parlar del terrorisme en els mitjans de comunicació podem estar gairebé segurs que s'estan referint al que aquí he anomenat terrorisme clandestí. Segons estadístiques oficials dels EUA, des de 1968 s'han registrat més de 7.000 atemptats perpetrats a arreu del món per aquest tipus de terrorisme. Aquesta violència genera una angoixa social i una pressió política, tot i que l'actitud general dels governs és sovint de no-diàleg. Sense voler justificar (ni molt menys!) aquest tipus de terrorisme m'agradaria afegir que, sovint, pels grups terroristes que actuen localment - amb finalitats econòmiques, polítiques, socials o culturals- la violència és l'únic mitjà que tenen per manifestar la seva disconformitat amb les autoritats. Crec que aquest seria el cas del terrorisme palestí o el d'ETA en temps del franquisme. Quins recursos té una població civil sense un dret d'expressió reconegut? Quines alternatives té un pobre palestí que veu que l'hi estan robant la identitat i que l'únic que hi pot perdre és la vida? Repeteixo que no tinc cap intenció de justificar aquest tipus de violència, però vull remarcar que darrere el terrorisme gairebé sempre hi ha una demanda social o política i que molts cops la mort i el ressò que aquesta té en la societat és la única via possible que veuen els terroristes.
L'altre terrorisme, el terrorisme dels governs, és el que normalment és camuflat amb paraules que sonen millor. La gran diferència entre aquest i el que hem anomenat terrorisme clandestí és la legalitat. El terrorisme exercit pel govern no és només estrictament violent (la volència hi juga un paper important però no excluisu). Per exemple, crec que es pot considerar terrorisme de govern no-violent el mur de Berlín que va estar en peu durant gairebé 30 anys o el de Sharon que está actualment en construcció i que dividia o divideix en dos un sol poble. L'angoixa social que aquesta situació genera crec que és equiparable a la que genera una bomba explotada en un lloc públic i que produeix algunes desenes de víctimes. Òbviament, en el terrorisme dels governs també hi juga un paper important la violència. Casos molt evidents són tan les guerres (generalment considerades legítimes) com les dictadures sanguinàries que hi ha hagut i que encara hi ha. Pel que fa al terror social que genera, trobeu alguna diferència entre una bomba esclatada al centre de Tel-Aviv, un bombradeig "per error" sobre una escola iraquiana o una caça de jueus (o de rojos o de kurds) indiscriminada? A més, m'agradaria afegir, que si el terrorisme dels governs més d'una vegada s'ha iniciat amb el pretext de combatre el terrorisme clandestí, sovint també n'ha generat més.
Així doncs, aquesta diferenciació que fem sobre els "terroristes" també cal tenir-la en compte quan es parla de combatre el terrorisme. Pel terrorisme clandestí es poden organitzar grans plans de política antiterrorista internacional, es poden empresonar els caps dels grups, fins i tot es podria acceptar el diàleg, però no és tant senzill. Quan s'entra en el joc de la violència s'enceta un cercle viciós difícil de trencar. A més cal tenir en compte que no tots els grups terroristes tenen la mateixa forma d'organització ni persegueixen els mateixos fins, tot i que els mitjans siguin similars. Quan parlem del terrorisme dels governs el tema es planteja diferent: en aquest cas els terroristes són els que tenen el poder, i, qui pot aturar els plans del president del país econòmicament més poderós del món? Qui pot jutjar un dictador que ha dut a terme una neteja ètnica o ideològica mentre té el control del país? És cert, que, especialment en un marc democràtic un governant pot ser castigat pels electors o que acabat el règim dictatorial aquell cap de govern pugui arribar a ser detingut o jutjat per la justícia internacional (recordem el cas de Milosevich) Però creieu, per exemple, que algú jutjarà algun dia en Bush per la violència sembrada o que en Pinochet arribarà a ser declarat culpable?
Sincerament i ja per acabar, si hem de parlar dels terrorismes que hi pot haver, crec que el primer que cal tenir en compte per fer distincions és qui són els terroristes i qui i perquè els protegeixen.