El so de l'aigua

Un relat de: Espurnes
El pintor sap, amb el seu art,
despertar les memòries,
sap donar vida en el temps i fora del temps.

Rememorant el safareig públic,
encara puc sentir la flaire de l'aigua, sabó i lleixiu,
un cos per rentar, l'altre per esbandir la roba que,
estesa al sol regalima aigua neta.

La gatzara,compartida, de les dones,
les rialles i les trifulgues,
mentrestant,
s'envelleixen les seves mans,
alhora,
el misteri de l'aigua els hi dóna saviesa.

La vida s'atura al voltant del safareig,
tot esdevé net, clar, com l'aigua.

Les dones, el safareig, l'aigua,
l'artista les ha immortalitzat.

Se sent la gatzara
en l'espai obert del so de l'aigua,
lliscant en el temps.

Comentaris

  • aclariment[Ofensiu]
    Espurnes | 02-08-2020

    Unicorn , gràcies pel teu comentari sempre son enriquidors , t'haig d'aclarir que potser va quedar informació que hauria d'aclarir, la inspiració va venir per la contemplació d'una pintura que representava unes dones rentant en un safareig públic on abans si feia la bogada.. i d'aqui va venir el so de l'aigua i la gatzara que vaig recordar es vivia entorn d'aquest escenari.
    Seguim endavant amb la inspiració.

  • Està bé, el poema[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 01-08-2020 | Valoració: 8

    El poema m'agrada i em sembla entretingut, malgrat no l'he entès totalment (potser és que no sóc cap geni).

    El poema em sembla que marca l''inici del temps, de la maduresa i de la levedat de l'ésser, suposo que almenys en certa manera. De totes maneres, el poema té una certa musicalitat literària i m'ha agradat prou.

    Ens veurem per Relats. Salut!!!

  • records[Ofensiu]
    Espurnes | 27-02-2019

    Sí Nil records perduts en el temps!!

  • Entranyable.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 25-02-2019 | Valoració: 10

    Llegint aquest teu poema m'has fet recordar una bella estampa de quan jo era menut i anàvem a l'estiu al poble de l'avia. Llavors el safareig públic on es llavava la roba era, com molt bé dius tu, gatzara... les dones feien anar els punys amb molta energia i recordo la canya que empraven per a pecar la peça de roba o el sabó que se'ls anava dins de l'aigua. Anys després hi vaig tornar, i l'havien convertit en una atracció turística. Jo i ma tia de 90 anys ens vam fer abraçats una foto.

  • Pintura de l'aigua sonant...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-02-2019 | Valoració: 10

    Em ressona l'aigua mentre el pintor està pintant-la.
    Preciós i meravellós poema, ple de tendresa del so de l'aigua.
    Una abraçada, Espurnes.
    Perla de vellut

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Espurnes

Espurnes

27 Relats

91 Comentaris

20908 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Tot sovint em sento espurna vivint en un espai infinit.

Com espurnes, volàtils, podem moure'ns en llibertat per l'immens espai de l'infinit. El veritable joc és la diversitat de formes, situacions, estats, emocions... tot és vida en trànsit ... envers la transcendència.
Inspira't i volaràs.

Vaig néixer una tarda de tardor del 1953.
Em varen regalar aquest nom: Esperança.
Jo em sento: Espurna.

La vida m'ha regalat un marit i dues filles que em fan sentir molt estimada i als qui estimo amb tot el cor, això em permet fer-ho extensiu al món.

Escric perquè m'ajuda a entendre'm a mi mateixa, al món i a alliberar ròssec.

Relats en Català em permet compartir i gaudir de les publicacions d'altres.

Moltes gràcies!

Si vols més informació:

http:espurness.blogspot.com

Esfontsararols@gmail.com