El so de l'aigua

Un relat de: Espurnes
El pintor sap, amb el seu art,
despertar les memòries,
sap donar vida en el temps i fora del temps.

Rememorant el safareig públic,
encara puc sentir la flaire de l'aigua, sabó i lleixiu,
un cos per rentar, l'altre per esbandir la roba que,
estesa al sol regalima aigua neta.

La gatzara,compartida, de les dones,
les rialles i les trifulgues,
mentrestant,
s'envelleixen les seves mans,
alhora,
el misteri de l'aigua els hi dóna saviesa.

La vida s'atura al voltant del safareig,
tot esdevé net, clar, com l'aigua.

Les dones, el safareig, l'aigua,
l'artista les ha immortalitzat.

Se sent la gatzara
en l'espai obert del so de l'aigua,
lliscant en el temps.

Comentaris

  • records[Ofensiu]
    Espurnes | 27-02-2019

    Sí Nil records perduts en el temps!!

  • Entranyable.[Ofensiu]
    Nil | 25-02-2019 | Valoració: 10

    Llegint aquest teu poema m'has fet recordar una bella estampa de quan jo era menut i anàvem a l'estiu al poble de l'avia. Llavors el safareig públic on es llavava la roba era, com molt bé dius tu, gatzara... les dones feien anar els punys amb molta energia i recordo la canya que empraven per a pecar la peça de roba o el sabó que se'ls anava dins de l'aigua. Anys després hi vaig tornar, i l'havien convertit en una atracció turística. Jo i ma tia de 90 anys ens vam fer abraçats una foto.

  • Pintura de l'aigua sonant...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-02-2019 | Valoració: 10

    Em ressona l'aigua mentre el pintor està pintant-la.
    Preciós i meravellós poema, ple de tendresa del so de l'aigua.
    Una abraçada, Espurnes.
    Perla de vellut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Espurnes

Espurnes

26 Relats

77 Comentaris

13516 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tot sovint em sento espurna vivint en un espai infinit.

Com espurnes, volàtils, podem moure'ns en llibertat per l'immens espai de l'infinit. El veritable joc és la diversitat de formes, situacions, estats, emocions... tot és vida en trànsit ... envers la transcendència.
Inspira't i volaràs.

Vaig néixer una tarda de tardor del 1953.
Em varen regalar aquest nom: Esperança.
Jo em sento: Espurna.

La vida m'ha regalat un marit i dues filles que em fan sentir molt estimada i als qui estimo amb tot el cor, això em permet fer-ho extensiu al món.

Escric perquè m'ajuda a entendre'm a mi mateixa, al món i a alliberar ròssec.

Relats en Català em permet compartir i gaudir de les publicacions d'altres.

Moltes gràcies!

Si vols més informació:

http:espurness.blogspot.com

Esfontsararols@gmail.com