Qui mou els nostres fils?

Qui mou els nostres fils?

Qui manega les nostres vides com si fóssim titelles
sap que no li correspon, però representa el teatre
dels qui van actuar en aquella obra, ja oblidada.

Sense oblidar-nos que som allò que ens passa
i allò que ens fan fer, de vegades, ni que sigui
per un bri de sort, també som allò que decidim fer.

I fem i desfem al nostre gust, fins que el gust d'algú
ens priva de fer allò que no és ben vist pels ulls
dels qui remenen els fils en perjudici nostre.

Delimitar aquesta interacció en un pla d'acció
no frenarà la nostra voluntat d'esdevenir
alguna cosa més que el dictat aliè que ens circumscriu.

Aquella voluntat aliena que no copsa, ni de bon tros,
allò pel que nosaltres vam ser cridats a manifestar,
i així, trascendir les fronteres del que està ben vist.

I tot allò que ens importava tant, i que tant vam trigar a construir
no serà fruit d'una pluja fortuïta de juliol,
sinó que consolidarà una manera de fer que tindrà en compte els altres.

És, en aquest anar i venir, en aquest estira i arronsa
que veig nítidament la voluntat de mirar cor endins
i no constrènyer més la tendència a lligar i deslligar.

Quan sigui desfermada la cadena que ens vincla al passat
tot transcorrerà amb fluïdesa i s'escoltarà a la persona
i el seu desig d'afirmar-se sòlida en el propòsit.

Valents i valentes qui es plantin davant la opressió,
i defensin el dret a millors quotes de felicitat,
malgrat alguns ens vulguin fer veure que anem errats.

Les titelles que hem set ens animarem a prendre el control,
I, mai més aquells súbdits tous i manipulables
serem sotmesos a les idees que ens fan ballar al ritme de tercers.

Mentrestant, la lluita de l'ànima per ser acollida
i acomodada en el sí de la llibertat de l'esperit
no farà més que reivindicar-se viva, vàlida i vibrant.

Tant de bo es vegi, ni que sigui un instant, l'horitzó
que es desvetlla amb clarividència davant nostre,
i ens deslligui dels fils que ens retenen d'emprendre el vol.

_________________________________
llamp! (2)