Gràcies pel teu comentari, Tiamat.
I segueixo pensant que tens molta força, no només pel que escrius, sinò pel que es despren del munt dels teus relats (tinguin l'aire que tinguin). A mi m'arriba fermesa, més encara per l'edat que tens, i un caràcter potent. Però mira, si en definitiva no és així, què més dóna? Tú seguiràs escrivint, i jo seguiré pensant el mateix, jajajaja

Has aconseguit posar-me la pell de gallina!!!

T'he llegit bastant i alucino de la teva personalitat tan ferma.

Deu-n'hi-dó, noia. Felicitats

Com la pluja,
impossible d'atrapar cadascuna de les gotes,
l'única opció és deixar-se mullar.
Estic ben xopa.

Malgrat fa poc que sóc aquí, he llegit tot el que has publicat i t'has convertit en un dels meus autors preferits.

Tens tants matissos i uses unes paraules tan carregades de simbolisme que més que llegir, VEIG els teus paisatges.
Hi ha algo de Salvat Papasseit en el teu ritme...

Em fascines.