Verd esperança

Un relat de: Montseblanc
El metge seu amb el cul ben enrere a la cadira, l'espatlla tan recta com pot i es mira a la Maria amb llàstima. Des que fa uns quatre anys que ell també pateix de mal d'esquena, entén millor els seus pacients de la clínica del dolor.
La Maria somica asseguda a la cadira de l’altre cantó de la taula. Ell li acaba de dir que li faran una infiltració a la columna, això representa una llista d'espera d'un any i mig.
Ella, que ja s'acosta als vuitanta, li diu que ja serà morta quan li toqui. I ell, que fins fa poc era un tros de gel davant aquests comentaris, no pot evitar sentir una punxada de trista empatia.
L'home es posa la ma al butxacó de la bata i en treu una cosa, la Maria no ho veu bé, fins que ell la deixa damunt la taula, davant d'ella.
Sembla una bala de vidre d'aquelles que fan servir els nens per jugar, però la forma és una mica irregular, de color verd fosc i no és transparent del tot.
El metge li diu que és un amulet que va portar d'un viatge a la selva amazònica, que li va donar el bruixot d'una tribu perduda, que va bé pels moments de més dolor, que a ell li ha funcionat i que vol que la Maria se'l quedi. L'ha de portar sempre a sobre.
Ella, primer mira al doctor incrèdula, després allarga la ma i agafa el tros de vidre, li agrada el tacte, el pes, com li rodola al palmell, sembla que ja es sent millor.
I, sobretot, li diu el metge, això ha de quedar entre ells dos, secret absolut.
Fa tres anys que ell reparteix entre els pacients aquestes pedres, trossos de vidre arrodonits pel mar, de color ambre, o blau, o verd ampolla de cava, que recull durant l'estiu a la costa del Maresme. Sap que un dia això li espatllarà la seva vida professional, però és l’únic consol que pot oferir quan ja res més funciona.
La Maria s’aixeca amb dificultat, guarda l’amulet a la butxaca de l’abric i li dedica el seu millor somriure d’agraïment al doctor. No s’ha empassat el que li ha dit, però la reconforta i l’entendreix l’intent d’ell.

Comentaris

  • El color de les pedres[Ofensiu]
    Prou bé | 22-01-2023

    Especialment el verd esperança!
    Relat molt ben trobat, però per sobre de tot el fet que al metge li ha calgut patir una dolència per saber posar-se a la pell dels seus pacients.
    Bona història.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Placebo.[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-01-2023

    Aquest metge, repartidor de placebos, fa molt bé de témer pel seu futur professional, si això arriba a l'oïda del col·legi professional.
    Això només indica que és una bona persona i fa el que pot pels seus pacients, que sovint és poca cosa. En realitat, el col·legi faria millor de preocupar-se per les llistes d'espera.
    Un molt bon final; contra tot pronòstic, la Maria no s'ho empassa, però agraeix l'interès del metge i la seva bona voluntat.

  • metge empàtic.[Ofensiu]
    Atlantis | 20-01-2023

    Jo vull un metge així!!!

    No dic res més perquè ja t'ho han dit tot. Bona història.

  • Entendridor[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-01-2023 | Valoració: 10

    Un relat on es demostra que l'empatía és sanadora. L'amulet que ha rebut, tan sols és un objecte on la Maria recordarà l'afecte i consideració del metge.

    Molt bon relat Montse. Et felicito.

    Salutacions i sort.

    Rosa.

  • Corregeixo...[Ofensiu]
    Nil | 20-01-2023

    "Qui no de petit n'atresorat"....

  • L'amor hi guareix tot.[Ofensiu]
    Nil | 20-01-2023

    Pecat amagat és mig perdonat com deia la meva padrina que al cel sia i Déu l'hagi perdonada, malgrat que al final del relat la pacient no s'hagi empassat la història de l'amulet. Però el que colpeix d'aquest relat és la humanitat que tot ell traspua. On el metge és "lleva la bata" de la seva especialitat per a esdevenir una simple ànima amiga que és posa en la pell dels pacients. I allò que m'ha fet reflexionar és que ambdós, metge i pacient, fingeixen que l'amulet és la panacea de tots els mals...Perquè per a ells allò que compte és la intenció, el desig , l'amor al proïsme, en definitiva la fe en que l'amor ho guareix tot. I per acabar diré, que l'autora del relat no podia haver trobat manera més tendre i senzilla com a fil conductor de la consulta médica que unes translucides pedretes de cristall polit per les aigües del mar de la nostra comarca del Maresme. Quino de dit n'atresorat dins un flascó de vidre? Nil.

  • Dues frases[Ofensiu]
    llpages | 19-01-2023 | Valoració: 10

    El relat és d'allò més planer fins les dues frases finals, quan el lector s'adona que les coses es poden mirar des d'un altre punt de vista: no és la pedra la que confereix protecció, la que anima, la que ajuda a tirar endavant quan apareixen problemes de salut: és l'actitutd del metge, que vol treure el dolor malgrat que no pot. Un gir inesperat, al meu entendre, perquè el vertader amulet no és la pedra sinó l'esperit del metge. Gràcies per convertir en extraordinari una visita al metge d'allò més quotidiana.

  • Amulet de l'amazònica. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-01-2023 | Valoració: 10

    Un relat molt complet, Montseblanc, i a la vegada de superstició de l'amulet de l'amazònica.
    La Maria per superar el mal d'esquena rep amb satisfacció l'amulet. Se'n va contenta amb aquell.
    Que tingues sort i endavant.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: