El Cafè dels Desemparats. Un got de ratafia (Venjança)

Un relat de: neret

Per a gran sorpresa del Ferran, l'Arnau, el funcionari, avui ha demanat una ratafia. Fa anys que apareix al Cafè dels Desemparats després de dinar, seu a la barra i es pren un cafè mentre repassa meticulosament el diari, amb aquella cara de badoc amb que atén a la seva finestreta. Avui, però, s'ha instal·lat en una taula i llueix un somriure que, si el Ferran no el conegués, diria que té un cert aire maliciós.

Potser la patètica notícia que està llegint també faria somriure al Ferran. La història només faria que refermar la seva convicció que, si el país no va més malament és gràcies a la providència divina i no precisament gràcies als nostres governants, curulls d'ineptitud. El titular anunciava que el conseller de cultura havia convidat a sopar, mitjançant carta oficial, la cònsol de Finlàndia, que segons la fotografia que acompanyava l'article estava de molt bon veure, tot remarcant-li que la invitació no incloïa el seu marit.

La cònsol, profundament ofesa, havia expressat el seu malestar a totes les instàncies, començant pel marit, que, segons l'irònic periodista que signava l'article, ja preparava l'escopeta de caçar rens per anar a cercar el conseller. La Generalitat s'havia disculpat d'immediat i havia promès prendre mesures. El conseller no havia gosat fer cap aparició pública. Només un lacònic comunicat amb el que lamentava el caire que havien pres els esdeveniments i que atribuïa tot l'embolic a un desagradable malentès, ja que la carta que ell havia enviat al consolat era per convidar la cònsol i, evidentment, el seu marit, a la inauguració d'una biblioteca.

L'Arnau fa un glopet de ratafia i riu per sota el nas. Això li passava a aquell carallot per no llegir-se les cartes que signava. Si n'havia sigut de fàcil canviar quatre paraules del document, durant la interminable mitja hora d'esmorzar de la secretària! El proper cop s'ho pensaria dos cops abans de retallar les subvencions de la colla sardanista del barri.

Comentaris

  • HE LLEGIT EL TEU RELAT[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 04-10-2007 | Valoració: 8

    PERQUÈ ESTA POSAT DAVANT DE TOT DE L'EDITORA DESTACA, I M'HA FET GRÀCIA PERQUÈ JO EN TINC UN DE PENJAT QUE ES DIU EL CAFÈ DELS MAL ENTESOS, I NO SAPS PROU BÉ L'ENRENOU QUE ES VA CREAR AL BERGUEDÀ QUAN UN DIARI LOCAL QUE ES DIU BERGUEDÀ ACTUAL EL VA PUBLICAR, VAN TENIR PROTESTES DE PART DELS MOSSOS PERQUÈ PENSAVEN QUE ERA OFENSIU ENVERS EL COS, EL DIRECTOR DEL DIARI VA HABÈ D'ACLARIR QUE ERA UN RELAT FICTISSI, MIRA ES VEU QUE TENEN CUA DE PALLA

  • M'hs fet riure!!![Ofensiu]
    Ze Pequeño | 19-02-2007


    Sóc a la feina, pero he decidit de manera totalment unilateral fer vaga, per motius que no cal explicar per no avorrir-te. I he pensat d'anar a fer un cafetó i mira el que em trobo!! Una venança dins del món de la política! He he he...

    El detall de la ratafia m'ha agradat. És com si el senyor decidís que la seva "malifeta" és motiu de celebració, i ho pensa celebrar fent alguna cosa especial, com ara demanant una ratafia. (El Ferran ens fa veure que no és el que demana habitualment).

    A mida que llegia el relat, abans de saber que tot plegat era fruit d'una brometa del senyor, tot plegat em semblava una bona crítica (i què carai, m'ho continua semblant!) al món de la política en general. Discusions per motius totalment absurds quan realment les qüéstions que precisen d'atenció queden arraconades.

    I el final li dóna el toc de gràcia especial.

    Trigava massa a passar-me pel cafè, gairebé havia oblidat com m'agrada!

    Abraçadotes.

    Salz.

  • Bocins de realitat[Ofensiu]
    L'home sense nom | 18-01-2007 | Valoració: 10

    Una sèrie magnífica aquesta del cafè. Trobo que té de tot: en primer lloc una prosa fluida, impecable, ajustada, que fa que els relats es llegeixin amb facilitat i plaer.

    També m'agrada l'aire lleugerament desencisat que tenen la majoria dels contes, la capacitat que tens per generar imatges i trobar els adjectius idonis i, molt especialment, la voluntat de donar-li la volta a la majoria dels temes proposats (com fas aquí o a Infidelitat, per exemple).

    No se m'acuden coses per dir-te que et puguin fer millorar, entre d'altres coses perquè ho fas millor que jo. Potser, et diria que m'ha grinoyal veure un afeccionat del Betis a un cafècom el que descrius i que es digui Damià. No hauria estat millor fer servir la vella rivalitat Barça-Espanyol?

  • Entre ratàfia i...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-12-2006

    ...la cònsol finlandesa, no sabria amb quina de les dues quedar-me. Primer vaig coneixer les finlandeses -o seran fineses?- allà per les mallorques dels seixanta. Després, la ratafia, per les costes empordaneses, cercant sladures en la parla.
    I no sé perquè t'explique tot açò. El relat és bo, molt bo. I no et puc fer, en aquest, cap 'crítica negativa'. Promet intentar-ho, en un altre.
    Salut i rebolica!
    PS. Tota la vida m'han semblat més 'estètics' i 'bons de veure' els sostenidors florejats que les vestimentes de dol. A tu no?

  • Petits detalls[Ofensiu]
    Biel Martí | 16-12-2006

    Petits detalls que fan canviar el sentit de tot. Potser en Carod no va anar a Perpinyà amb Eta, sinó que va anar a "per pinya neta" i tot és un malentès provocat per un periodista sardònic.
    És un repte divertit, de casa, en que sense buscar grans històries amb tot de personatges gairebé casuals (el barman, el funcionari, la cònsol de Finlàndia!...) crees una història que cau bé i resulta simpàtica, encara que potser es preveu massa aviat.

    Biel.

  • suomi[Ofensiu]
    qwark | 16-12-2006

    Això que dius de la cònsol és cert? És que tinc el consolat de Finlàndia aquí a quatre passes i m'ha entrat la curiositat i... Bé, que sabent que hi ha una escopeta de caçar rens per aquí no dormiré tan tranquil.

    Fora bromes, però seguint amb les casualitats, la foto que tinc penjada ara mateix (la del foc) la vaig fer a Finlàndia. Com a tòpic et diria que els finlandesos són gent menys perepunyetes amb malentesos d'aquest tipus. Això de posar el crit al cel i perseguir pervertits amb escopetes és més ibèric que escandinau.

    M'agrada en tot cas el format que va agafant la sèrie, amb el Ferran de fil conductor i les complicitats amb els clients com a introducció dels relats. Tot i que, com et vaig comentar un dia, no m'entusiasmi el cafè.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: