El Cafè dels Desemparats. Les vides del fons de l'armari (Secrets)

Un relat de: neret

Darrera la taula on juguen a la botifarra, un gran moble de fusta de cirerer exhibeix, en les seves vitrines, la gloriosa, però més aviat escarransida, col·lecció de trofeus de l'equip de futbol del barri. És un dels primers armaris que va construir el Miquel.

El moble va contemplar, estoic, l'arribada del nou propietari. Va ser el Pere, el vell mariner que va obrir el Cafè, qui el va encarregar. Algun cop, el Miquel s'havia preguntat que coi devia voler amagar aquell vell al fons de l'armari. Després de tant de temps, havia acabat creient que el més valuós que contenia eren els trofeus de llautó de la seva vitrina.

El Ferran va conèixer el Pere quan els clients ja havien deixat d'escoltar les seves rondalles del Carib, a la barra d'un altre bar, perquè el mariner ja no tenia ni forces per obrir el seu. El Ferran el va escoltar atentament, mentre cantava les seves improbables gestes per les Antilles, al caliu de l'enèsim got de rom. Li va parlar d'un capvespre prop de Puerto Limón i d'un cofre maia que li va confiar el capità del vaixell, abans de saltar per la borda, amb el cor esquerdat per la mort de la seva amant.

Quan va traspassar el Cafè al Ferran, li va deixar ben clar que també li traspassava la responsabilitat de cuidar el seu tresor, però, per si de cas, mai li va explicar de què es tractava. El Ferran tampoc li va explicar mai que no s'havia cregut ni la meitat de la història i que no esperava trobar pas or en aquell Cafè. A ell, que havia deixat la seva prometedora carrera de pianista després que la seva nòvia se suïcidés, incapaç de suportar que la música els hagués separat, la història del capità l'havia commogut. No volia cap tresor, només cercava un lloc on enterrar el seu secret i començar de nou.

Comentaris

  • La fi dels desamparats[Ofensiu]
    qwark | 14-01-2007

    T'haig de dir que te n'has sortit molt bé amb aquesta sèrie. Els relats es poden llegir tots independentment, sense la necessitat de recordar coses dels altres (aquí suposo que és on he fallat jo) i les relacions entre ells són de veïnatge. És a dir, estan relacionats perquè comparteixen un espai comú, que és el que passa a la vida real i això ja encaixa amb l'atmosfera que entenc que has volgut crear.

    Respecte a aquest relat, potser no és el millor de la sèrie (jo em quedaria amb "poder" o amb "gelosia") però presenta elements que donen solidesa al conjunt, establint relacions amb "poder" o "secrets". Potser la història de la nòvia surt massa al final i està poc explicada. Ho dic perquè em sembla que intentes crear una sensació de tragèdia (amb la que tanques el relat i la sèrie) però aquesta tindria més intensitat si hagués tingut més protagonisme abans.

    Però en tot cas has sabut mantenir un nivell molt alt al llarg de tota la sèrie i estic convençut que els del concurs així ho reconeixeran.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: