El Cafè dels Desemparats. Naufragi (Bogeria)

Un relat de: neret

El Cafè dels Desemparats el va obrir el Pere, un vell mariner de barba blanca i mirada grisa, gastada de tant sotjar el mar, que va arribar al barri amb un sac ple de records i carregat de diners amb els què va tirar endavant el local. A les nits treia de sota la barra una vella ampolla de rom, se'n servia un got, s'asseia a la taula on quedaven els clients més romancers i s'afegia a la tertúlia.

Quan el rom li despertava espurnes mig apagades al fons dels ulls, encetava una de les seves històries sobre ciutats exòtiques i tempestes tropicals. Els clients, farts d'aquella cantarella, li preguntaven perquè havia fugit del mar. Ell arrufava el nas, escurava el got i se sumia en una fonda melancolia. Començava a parlar atropelladament, sobre el deure, els tresors del Carib i un vespre en què el sol s'amagava rere les muntanyes. Els clients acabaven de perdre l'interès en aquelles històries sense cap ni peus i, poc a poc, anaven abandonant el local, deixant-lo sol, balbucejant records que s'amuntegaven al seu cervell, amb el got ple de rom, altre cop, i la mirada perduda a la paret del fons del local.

El rom es va anar escolant entre els seus records, fent que fluïssin erràtics, com els troncs que s'enduu una riuada, atrapats en un torrent de melancolia. Cada cop més sovint, a mitja tarda, prenia got i ampolla, s'asseia a les taules on jugaven a cartes o al dòmino i encetava alguna de les seves històries, plenes de retalls de viatges que s'havien fragmentat, i que ell, amb mà maldestra, intentava reordenar. Malgrat tot, sempre aflorava, en algun moment del relat, una tarda de capvespre, un vaixell ancorat prop de Puerto Limón i un tresor del què calia tenir cura. Malauradament, ja ningú s'escoltava el vell mariner. Al final, va deixar el cafè en mans del Ferran i, a ell, se'l va endur la marea de l'oblit.

Comentaris

  • < 10x10 microrelats >[Ofensiu]
    kispar fidu | 04-04-2007

    (fent la cerca del títol del teu microrelat que vaig llegir del llibre i que ara comento, he vist que vas publicar diria que en els 10 temes del concurs, referint-te sempre a una mateixa història, o almenys en un mateix indret... en situacions similars tot i tractar temes diferents. És una bona idea, com tractant-se d'una saga de varis capítols. Original.)

    Les històries d'un vell mariner enyorat que ha abandonat la mar. Històries que narra als seus clients amb desordre, provocant el desinterès en ells i l'abandonament del local.
    Algun record li va deixar un mal gust de boca i alguna cosa va passar en aquells temps de navegant, però no se'ns revela.
    M'agrada aquest final, retornant a la mar mentalment, "se'l va endur la marea de l'oblit".

    ens veiem per aquí,
    Gemm@

  • La marea de l'oblit[Ofensiu]
    Biel Martí | 11-01-2007

    Bona frase, igual que la de "un sac carregat de records i...". Deixem de banda els clients del cafè per anar a parar als seus orígens, amb un relat que carregues una mica de tòpics (suposo que expressament), com ara el mariner melancòlic, els tresors i el Carib.

    Fas servir el nom de Puerto Limón (ni idea de si existeix) i em porta al Puerto Lagarto i al Puerto Camarón de les meves "Memòries de'n Yago" penjades per aquí. No és el cafè que més bon gust de boca m'ha deixat, potser se li podria treure mès suc explicant quelcom més del personatge en comptes de posar-hi dos cops l'escena de quan s'asseu amb els que juguen a dòmino (ep, això em sembla a mi), però fa que el record global del Cafè dels Desamparats sigui força dolç.

    Biel.

  • Malenconia i rom[Ofensiu]
    qwark | 10-01-2007

    Un relat molt descriptiu, en el fons un retrat de l'home que va obrir el cafè. El relat sembla que va una mica com el que ell explica, que no es sap si ha acabat d'explicar alguna cosa o no t'ha explicat res. Es mou tot en una onada de lírica i rom, però el rumb queda en segon pla. No et dic que no tingui la seva gràcia, però a mi m'agraden més quan tenen més argument narratiu.

    D'altra banda, trobo que encaixa millor que els altres en la història global, donant una pinzellada que explica l'origen del cafè i que n'impregna l'ambient amb la seva essència. És a dir, aporta més al conjunt que els altres, que eren més individualistes.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: