El Cafè dels Desemparats. Entre les flors (Passió)

Un relat de: neret

Quan el Miquel canta bastos, el Joan mig ofega un renec i malda per dissimular el seu joc desastrós. El Sebastià, resignat, es prepara per a capejar el temporal. Ell és el més pacient de la taula i l'únic capaç d'aguantar el caràcter arrauxat del Joan. Diu que la tranquil·litat li donen les plantes; que des que va descobrir la seva afició per la jardineria, cinc o sis anys enrere, veu la vida d'una altra manera.

La seva dona també la veu d'una altra manera. Farta d'escombrar fulles seques, s'ha acostumat a viure dins d'una autèntica selva. L'assolellat balcó del seu pis, amb les reixes atapeïdes de testos de geranis, gessamins fragants i una buguenvíl·lia esponerosa que es cobreix de flors de paper rosa quan arriba el bon temps, és l'enveja del veïnat. Però el balcó és només l'aperitiu. Dins, les falgueres, les kènties i les sansevieres omplen de verdor tots els racons imaginables, fins al punt que el mobiliari s'ha hagut d'adaptar a l'expansió inexorable de la vegetació.

La sabateria tampoc s'ha escapat de la passió del Sebastià per les plantes. Ficus i evònims emmarquen l'aparador. Dins, entre els bancs on s'emproven les sabates els clients, robant espai a prestatges i miralls, espectaculars troncs del brasil, potus i cactus recreen l'atmosfera tropical del pis. Per acabar-ho d'adobar, sobre el mostrador i la minúscula taula on abans s'hi deixaven les capses, hi llueixen bromèlies de colors llampants.

Malgrat la complicada decoració de la botiga, sembla que els clients estan encantats amb l'ambient floral que s'hi respira i les vendes no han parat de créixer. Això permet al Sebastià acudir satisfet cada divendres a la floristeria. Allí l'atén, des de fa cinc o sis anys, la Teresa, una noia esvelta com una palmera jove, de melic bronzejat com fusta de teca i corbes turgents com prunes madures i que li somriu amb aquells ulls que semblen flors de xicranda, quan li pregunta: "Què s'endurà aquesta setmana, senyor Sebastià?"

Comentaris

  • ohh.. neret[Ofensiu]
    Nina Abril | 26-03-2007 | Valoració: 10

    quin relat, quin relat...!! passa tant bé, en vols més, i de cop s'acaba i quin final, suau, entra sense calçador. Això sí que és amor. Cinc o sis anys vestint la casa i la seva botiga només per a tornar-la a veure.

    Felicitats!! Et seguiré llegint. Ha estat tot un plaer.

    Tinc el llibre 10x10 de microrelats plens de pòsits, pàgines doblegades, marques que indiquen els relats que m'han agradat més, que en són molts, i en la pàg 87 no hi pot faltar!

    Nina Abril

  • Enhorabona neret...![Ofensiu]
    jacobè | 17-02-2007

    per ser seleccionat. Aquests cafès són dignes de ser recopilats en un llibret: "El cafè dels desemparats". Sona bé com a títol d'una novel·la...
    Entre el cafè del matí i el de la sobretaula,
    jacobè (antiga cançó).

  • això sí que és passió [Ofensiu]
    Nina Abril | 11-02-2007

    m'ha fet riure, sobretot, perquè m'he arribat a imaginar: i si la noia fos dentista?


    Aquest és el primer relat que comento. I és per tu. neret. Aquest relat m'ha encantat. I el tornaré a llegir, segur, per tornar-lo assaborir.

    Nina Abril

  • Hola, neret![Ofensiu]
    ROSASP | 03-01-2007

    Ens apropes una passió serena i ufanosa, una petita selva que dóna oxigen al protagonista. És curiós i sorprenent com les plantes semblem més lluminoses i acolorides quan algú sap apreciar-les com cal. Vaja, vaja! així que aquest bon home s'asserena i s'apassiona amb la companyia de tanta bellesa i, vés per on, la xicota de la botiga desprèn més frescor i harmonia que totes les plantes juntes.
    Un punt de pau mística llisca pel relat, fins arribar a la descripció sensual, exòtica i gairebé ecològica de la noia. Trobo molt encertat que la comparis a una palmera jove, per no trencar el vincle d'unió que has anat teixint entre els noms de tantes espècies vegetals.

    Una idea força original i agosarada la d'aquest projecte de microcontes sobre el Cafè dels Desemparats; requereix molta imaginació i constància.

    Aprofito per desitjar-te un bon any nou i fer-te arribar una forta abraçada!


  • Passions amagades[Ofensiu]
    Biel Martí | 02-01-2007

    Rere la passió de jugar a la butifarra, en el Cafè amb els seus amics, s'amaga la passió i la fal·lera per la jardineria. plantes i més plantes que omplen la vida, no només de'n miquel, sinó també del pis i de la dona, que ho veu amb ulls de resignació. Però sota la descripció de diferents vegetals, s'amaga de forma gairebé innocent una nova passió. la dona de la tenda de plantes (no em funciona gaire el botó shift i no em surten les majúscules), i ho descobreixes amb una descripció d'allò més adequada i visual: esvelta com una palmera, etc...

    Entranyable i ben escrit, seguint la línia ascendent que ja veiem en l'anterior.

    Biel.

  • passions verdes[Ofensiu]
    qwark | 31-12-2006

    Continua la saga del cafè. En aquest cas, el relat es nota tot més tranquil, com el protagonista. La història s'explica amb menys paraules i t'ha permès expandir les descripcions (com branques ramificades que busquen raigs de sol?). L'argument no em sembla tan atractiu com alguns dels anteriors tot i que guanya interès cap al final on ens preguntem si les visites a la botiga són causa o conseqüència de la seva passió per les plantes.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: