El Cafè dels Desemparats. El ball infinit (Equívocs)

Un relat de: neret

Els vells de la Plaça Osca que surten al llibre de l'Helena, es van conèixer fa molts anys, encara que ells no ho sàpiguen. L'Andreu va treure a ballar la Teresa un diumenge a la tarda. Era un noi simpàtic i ben plantat, però no ballava gaire bé. La Teresa, adduint un improbable mal de genoll, va dir que no volia ballar més, amb l'esperança que el noi la convidés a prendre un refresc. Però l'Andreu, no massa espavilat en el protocol del festeig, va pensar que no li havia caigut bé i va desaparèixer tan aviat com va poder.

Es van retrobar uns anys més tard, en una boda d'un cosí llunyà de l'Andreu. Els dos s'havien casat i els dos havien oblidat aquell ball de diumenge a la tarda. Durant el sopar, malgrat la presència de les respectives parelles, les seves mirades es van trobar, primer per casualitat, més tard buscant-se descaradament. L'Andreu continuava sent un jove ben plantat, ara amb algun cabell blanc, i la rialla de la Teresa conservava tot el seu encant. El cava, que llavors es deia xampany, va facilitar que es cerquessin a la pista de ball, però just quan l'Andreu havia de demostrar els seus progressos, la Teresa, una mica espantada, li va fer una senyal en direcció a la seva dona. Volia preguntar-li si li molestaria veure'ls ballar, però ell va interpretar que l'estava cridant. Va córrer sol·lícit i culpable a veure que li passava. L'esposa, aprofitant l'avinentesa, va adduir un improbable mal de cap per fugir d'una conversa avorridíssima i se'l va endur cap a casa.

En el passatge que llegeix l'Helena, els dos vells s'han tornat a trobar. Ara són vidus i seuen en un banc mentre els néts juguen a la Plaça. La néta de l'Andreu ha convidat a berenar al net de la Teresa. Els dos vells es miren i intercanvien un somriure carregat de músiques d'envelat i bombolles de xampany. Un somriure vagament familiar.

Comentaris

  • captivador[Ofensiu]
    laberintia7 | 03-07-2007 | Valoració: 10

    M'ha recordat una mica a "La plaça del diamant" però m'ha captivat. Bonic, de debò.

  • L'home és l'únic animal que tropeça dos cops amb la mateixa pedra[Ofensiu]
    Biel Martí | 11-01-2007

    Aquest sembla el resum del relat. Mira que n'és de soca l'Andreu, eh? Hehehehe. Has plantejat un microrrelat ben escrit, amb la màgia de l'amor flotant sempre però només de forma insinuant, com un nen trapella que s'amaga rere la porta després de fer-ne una de no gaire grossa, convençut que n'ha fet una de terrible. Desperta tendresa per tot arreu, però a l'hora imagino que un llibre així pot acabar sent una mica "rotllo" (m'ha recordat a "La tregua", de Mario Benedetti, no sé perquè...).

    Els equívocs són evidents i m'hi he pogut identificar recordant les ficades de pota de quan intentava lligar d'adolescent i no entenia mai els missatges, els dobles sentits o la cara oculta de la història.

    Biel.

  • Simplement[Ofensiu]
    Ligeia | 10-01-2007

    m'ha captivat.
    La tendresa i la naturalitat es van desplegant mentre el lector llegeix el relat, que et deixa un mig somriure al acabar la lectura. Molt ben escrit, portat i estructurat.

    Encantada de llegir-te!

  • ginebre | 07-01-2007

    Vinc a prendre el cafè per aquí aquest dies. Bevent-los glop a glop i disfrutant de la lectura.
    Si que es mereixen ser recopilats aquests relats, posar-los al paper.
    Gràcies i fins el proper.

  • La plaça d'Osca[Ofensiu]
    qwark | 07-01-2007

    Un relat tendre que condensa, en poques línies, una relació de dècades. Connectes la història amb el llibre de l'Helena, que si mal no recordo surt al capítol de Culpa i la situes a la plaça d'Osca (tot i que es que situes en aquest lloc és la història del llibre i no la del cafè, no?).

    L'estructura en tres parts clares és correcta i la redacció acurada. Potser el que trobo menys encertat és l'ús que fas dels equívocs. Altres autors els han fet servir per generar alguna sorpresa o element inesperat pel lector, contruint el relat a partir de l'equívoc.

    PD: Per cert, últimament passo un parell de cops per setmana per la plaça d'Osca.