Ruta de Seda

En aquest teu poema número cent i veig com dues branques que es van trenant per fer-ne una, aquests versos que conformen un cos de dona. Diria que jugues amb el nom, el de la Ruta de la Seda, sempre tan fascinant, tan evocadora; i per un altre cantó hi és l'ésser humà, que t'atreu, que és el lloc on vols ser i estar. Dues rutes, les mateixes sensacions, de descobriment, misteri, atracció...
Per un altre cantó, et volia agrair el teu comentari al meu relat "La solució". La història està feta de vides com les nostres, tots patim, tots estimem, tots som iguals, encara que de vegades sembli que els personatges històrics siguin com actors d'una pel·lícula.

...me en descuidat de preguntar que no se que significa el casal aquí.
I que els dits de seda , no t'ho vaig copiar ....(es broma).
Buscaré sinònims de casal i ja trobaré el sentit.

...es un bell poema, si no una bella forma...cal rellegir-lo per fruir-lo de més a més.
A mi al menys!!!
Un cop més gràcies per haver-te desplaçat fins al meu cau.
Aquest darrer poema l'he treballat , li he arreglat un xic la mètrica, perquè quadri més.
I no se si ell vull així o esperrucat.
Em dius que el repassi . M'ho miraré , però no se que més fer-li. Ah si contractar una correctora.

damunt aquest trajecte llarg i pausat, ple de pau, que convida a llegir-lo encara més.
I tot serà per delectar-nos de nova saba
i rellegir mil voltes les teves espurnes de brillantor.
Et felicito Ferran -com sempre, boníssims els teu poemes, sigui quina sigui en la temàtica que t'inspiren-
Una abraçada ben literària.No aturis mai aquest teu llarg camí d'escriure.

frere, he entrat un moment i he vist que tenies pocs comentaris, bé que en tens tretze i és un dígit al que li tinc una mania horrible. Quan vaig plegar d'aquella troupe d'arreplegats de Canet, érem tretze entre actors i músics, i teniem un mal rotllo terrible.
Au, vaig a pencar, fins aviat.

Mentre llegia m'anava envaint una sensació de pau i serenor.
Una ruta de seda i de vellut , de tranquilitat i pau i un xic d'enyorança.
Una preciositat, vaja!
Una carinyosa abraçada. Ferràn!

felicitats!!, un viatge fascinant..............la vida!!

felicitats!!, un viatge fascinant..............la vida!!

Un recorregut ple de marges i senders que el fan místic i agradós, un poema ple de misteri i fantasia, amb regust de viatge pendent, o record d'una altra vida en que sí l'hauríem fet, viscut.

És bell, terrenal i místic. Tot alhora.
És un plaer poder fruir de la teva sensibilitat.

Una abraçada!

El número 100. I quin millor poema que aquest tan tendre alhora que amb un toc de dolcesa sensual.
Per molts relats!

Un poema molt emotiu des de el meu punt de vista.
M'ha agradat molt.

Saluts!

Et felicito Ferran per aquest relat 100 on ens regales un viatge ple d’imatges encisadores.
Una poesia que desprèn entusiasme i fascinació.
Una abraçada

Sensible i molt ben fet el trobo excel•lent
Salutacions
Josep

i un poema ben trenat que desprèn gran sensualitat, et felicito
abraçada
joan

Realment m'has deixat tocat amb aquesta poesia. El ritme que desprèn, la musicalitat de les paraules i la seva rima m'ha baixat com un bon vi del Priorat, (La Ninota per exemple) després de menjar un bon arròs caldós. Enhorabona per alimentar-nos l'ànima. Una abraçada.
aleix

tu ets la càlid repós.

Hauria de dir:

tu ets el càlid repòs.

Dispenseu, coses del directe!